Ja fa temps que la qüestió de la salut mental està sobre la taula. Aquest passat cap de setmana La Marató de TV3 feia el seu especial anual sobre aquesta.

El discurs no era cap altra, no obstant, que el mateix que està sent l’hegemònic d’ençà el començament de la pandèmia. Aquell que diu que la salut mental és una qüestió química, i per tant individual. Alhora espeten també que no ser funcional al sistema és un problema i que, per tant, la solució és la medicació.

La realitat però, és que el maltracte a les unitats de psiquiatria, on es vulneren sistemàticament els Drets Humans amb ingressos involuntaris, amb contencions mecàniques i químiques sense autorització del pacient, en són la constant.

LLuny dels discursos biomèdics i neo-liberals, les causes d’aquests trastorns no són individuals, i per tant les mesures polítiques per intervenir tampoc han de ser-ho.

Enfront això, és necessari una sanitat pública que aposti per la salut mental més enllà de medicar-nos. És urgent anar cap a una sanitat on es pugui reduir les llistes d’espera; cap a una sanitat pública que respecti els drets del pacient, que no li faci el joc a la patronal donant sistemàticament altes abans d’hora per a reincorporar-los a la feina.

És important lluitar i assolir una sanitat lliure de les pressions de les farmacèutiques que, tot sovint, sense cap base científica, cronifiquen el malestar com a forma de negoci. Les farmacèutiques han d’estar al servei de la Sanitat Pública, no pas al revés.

Vivim en un sistema capitalista que ens fa emmalaltir i que fins i tot d’això n’arriba a fer un negoci, calen mesures a l’alçada i per a que la salut mental sigui verdaderament prioritària, és urgent prioritzar les condicions materials de les classes populars.

Exigim una Sanitat Pública i de qualitat, universal i gratuita. Unes condicions de vida dignes, ens hi va la salut.