El candidat de Junts, l’exiliat Carles Puigdemont, vol ser president de la Generalitat de nou costi el que costi. Com ja està pregonant les últimes setmanes tornarà si o si (o això diu) al debat d’investidura, encara que l’amnistia es faci efectiva abans.
Aquest fet és rellevant, ja que diu que no tornarà en clau electoral sinó per ser al debat d’investidura, juntament amb les seves declaracions de deixar la política si no és envestit de nou president de la Generalitat fa pensar que vol marcar-se un Tarradellas i sortir al balcó del Palau de la Generalitat a Plaça Sant Jaume per dir: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí".
Però tota aquesta aura d’èpica amaga la idea de Puigdemont i Junts que el fi justifica els mitjans. Aquesta idea maquiavèl·lica de l’expresident depèn d’acceptar tots els vots disponibles a la banda independentista que necessiti. Al sector independentista amb possibilitats de treure representació apareixen dos nous actors: Alhora de Clara Ponsatí i Aliança catalana de Sílvia Orriols.
Puigdemont no es tanca a no acceptar els vots d'Orriols i Aliança per ser investit, "hi ha gent que vota opcions diferents però que coincideix amb nosaltres en altres idees"
La dreta sempre tira a la dreta.. pic.twitter.com/yP487SKPIV— Xavi (@xsalvia3) April 9, 2024
De ser envestit gràcies a la CUP a demanar el vot de l’extrema dreta catalana, aquest és el gir de Junts per les pròximes eleccions, de fet ja estem veient un viratge a la dreta en qüestió migratòria en els discursos per part de Junts per justament no haver de dependre dels vots del partit xenòfob de la Orriols.
Sílvia Orriols va trencar amb el FNC durant la pandèmia perquè deia que el partit estava sent tibi en molts aspectes amb el govern de la Generalitat, en aquell moment ERC i Junts. La ruptura amb el partit va fer que crees Aliança Catalana i la seva regidora a Ripoll es va convertir en alcaldessa en les passades eleccions municipals.
Posició que ha utilitzat per aplicar una normativa i un discurs profundament racista i reaccionari, prohibint actes com el de les OJS i declarant-se la salvadora de la independència i de Catalunya (pels catalans amb vuit cognoms catalans és clar) i ara les enquestes diuen que podrà entrar al Parlament i, per tant, podria ser la clau per la investidura d’un govern independentista.
❗CONTRA ELS SEUS ATACS, LA NOSTRA RESPOSTA❗
Davant l'ascens del feixisme i la seva barbàrie el jovent comunista plantem cara.
Cal combatre tot atac cap a la nostra classe. Avui a Ripoll, demà arreu.
RESPONGUEM COM A CLASSE! pic.twitter.com/sj11LsR8RE
— Organització Juvenil Socialista de Catalunya (@OJS_CAT) February 9, 2024
En aquest context, amb un PSC líder en les enquestes encara i la subdivisió en cinc partits del sector independentista, Puigdemont deixa entreveure que acceptaria els vots d’aquelles candidatures amb idees diferents però qüestions en comú. Això pot fer que Catalunya tingui abans un govern de l’extrema dreta que la independència.
La dreta catalana torna a mostrar la seva careta després de tot el procés i de l’intent de blanquejament donat pel suport parlamentari de la CUP.
Aquesta visió nacional-patriòtica ja la vam veure durant els anys del procés, on, per exemple l’1 d’octubre les persones migrants, atrapades en la teranyina racista de la llei d’estrangeria, no van poder votar. Tampoc la seva llei de transitorietat contemplava l’eliminació d’aquesta i altres lleis racistes, el que feia en què en l’hipotètic procés constituent de la República catalana, les persones migrants tampoc haurien pogut participar.
O el seu relat sobre el procés d’independència que es duria a terme amb "catalans de veritat", com va deixar caure en unes declaracions Turull al gener, reforçant el discurs xenòfob d’integració" que implica que per poder tenir drets en una societat has d’adoptar tots els seus valor i perdre els teus trets identitaris.
Sense oblidar la seva petició de gestió de la migració per part de la Generalitat durant les negociacions amb el Govern espanyol, en part, per lluitar "contra els delinqüents multireincidents", establint així una relació directa entre immigració i delinqüència.
Per tant, aquestes declaracions de Carles Puigdemont, defensor, per altra banda, de l’Estat sionista d’Israel que està duent a terme un genocidi a Gaza, no poden sorprendre a ningú. Més enllà de si l’aritmètica que surti de les urnes els fa companys de viatge o no, Puigdemont té raó quan diu "hi ha gent que vota opcions diferents, però que coincideix amb nosaltres en altres idees". Concretament en ser uns racistes i xenòfobs.
Però com ja hem exposat en multituds d’ocasions en aquest diari, la independència no la portarà ni Puigdemont ni la Orriols, només hi ha una força capaç de portar el moviment democràtic català fins al final.
Aquesta força no és més que la classe treballadora, els sectors populars i la joventut amb aliances amb la resta de l’Estat. Com bé vam veure durant el procés no hi ha independència amb la burgesia. La força ha de ser organitzada des de la base, a cada barri, centre d’estudis i de treball, per tornar a l’esperit de la lluita d’Urquinaona i tornar a fer front a la gene i al govern de l’Estat en contra de la seva repressió.
