Tot i que fins al moment la immensa majoria de les enquestes d’ençà ha començat la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12M no donen representativitat alguna a Aliança Catalana, no deixa de ser una possibilitat real la seva entrada a l’emicicle català, i s’escau analitzar el discurs antiimmigrant del partit d’extrema dreta català que genera l’adhesió en diferents sectors de la societat catalana.
Sílvia Orriols, la cap de llista al Parlament i principal dirigent d’Aliança Catalana, va abandonar el Front Nacional de Catalunya durant la pandèmia de la Covid per diferències amb la crítica cap al govern de la Generalitat, en aquell moment ERC i Junts. La ruptura amb el partit va fer que crees Aliança Catalana i aconseguir l’alcaldia de Ripoll en les passades eleccions municipals.
Des d’aquest espai polític guanyat s’ha anat construint un ideari profundament racista i islamòfob, basat en dues idees fonamentals com són el discurs de l’odi i la "defensa de Catalunya". Discursos identitaris i ultra reaccionaris que recorden als utilitzats en altres latituds per Meloni, Orbán o Le Pen.
La principal basa en la qual s’empara el partit d’Orriols per a intentar entrar en el Parlament de Catalunya és la de recollir vots de sectors profundament descontents amb el rumb del processisme després de la seva derrota a base de la judicialització espanyolista i de la desmobilització per part dels partits independentistes per recuperar la normalitat autonòmica.
Tot, a més, lligant-ho amb el discurs xenòfob i fent una vinculació clara i directa entre delinqüència, violència i migració. Entre les seves propostes en matèria d’immigració, el programa d’Aliança Catalana exposa el tancament de les fronteres i controls més estrictes a tota Europa, així com la construcció de camps de refugiats a l’Àfrica i l’Orient Mitjà, acabar amb els recursos públics econòmics quant al manteniment de les ajudes i mantenir i aplicar la Llei d’Estrangeria.
Un discurs racista que s’assembla també al sector més reaccionari del PP i, per descomptat, a l’extrema dreta espanyolista de Vox. No obstant, la política imperialista del govern del PSOE i Sumar (abans en coalició amb Unidas Podemos) no té res a envejar a Orriols o a Abascal.
En aquest sentit, Pablo Castilla, candidat del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores a les pròximes eleccions europees, explica que "és el "progressisme" aplicant l’agenda de la dreta qui li obre el pas a l’extrema dreta. Ho ha fet el govern del PSOE promovent un pacte contra l’immigració a la Unió Europea, militaritzant les fronteres, aconseguint que l’immigració sigui una amenaça híbrida o assassinat a quaranta migrants a Melilla".
A Catalunya, a més, són els partits del mateix procés els que li deixen el pas lliure a Aliança Catalana i a Sílvia Orriols. Més concretament la dreta de Junts i dirigents com el propi Carles Puigdemont o Jordi Turull han tingut declaracions en aquesta direcció. El candidat de Junts va manifestar en una entrevista a RAC1 que acceptaria els vots d’aquelles candidatures amb idees diferents però qüestions en comú, tot referint-se a Orriols (i també el nou partit de Clara Ponsatí).
Cal recordar també que el secretari general de Junts va fer unes declaracions en clau racista el gener passat, tot veient l’avanç que ja estaven generant formacions com Aliança Catalana. I preguntat sobre la transferència de competències en matèria d’immigració entre el govern de Moncloa i el català, Turull va respondre que "Catalunya ha de tenir la capacitat de poder “expulsar o no a multireincidents”", tot assumint i donant cobertura als discursos més racistes i d’odi contra les persones migrants.
Enfront aquests programes, que en el fons tots fan pagadors a un dels sectors més desprotegits de la classe treballadora com són els immigrants, Pablo Castilla exposa que "el que ens cal és posar dempeus un gran moviment que lluiti per tirar a baix el Pacte de migració i Asil, les lleis d’estrangeria i pel tancament dels CIE. Si milers de persones fugen de la misèria que genera l’imperialisme a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, cal anar a l’arrel del problema, i aquesta passa per l’abolició del deute extern als països semicolonials i la retirada de les multinacionals europees que roben els seus recursos. Prou espoli als pobles del món".
