“He decidit seguir. Aquesta decisió no suposa un punt i seguit, és un punt i apart. Assumeixo la decisió de continuar amb més força si cap al capdavant del govern d’Espanya”, ha dit Pedro Sánchez en la seva compareixença des del Palau de la Moncloa.

Amb aquesta frase Pedro Sánchez ha posat punt i final a la incògnita oberta fa cinc dies sobre el seu futur polític i que ha mantingut en suspens a bona part del país i el règim polític fins al matí d’aquest dilluns.

En la seva compareixença el president ha dit que assumeix el “compromís de treballar sense descans, amb fermesa i amb generositat per la regeneració pendent de la nostra democràcia i per l’avanç i la consolidació de drets i de llibertats”.

No obstant això, no ha plantejat una sola mesura concreta per a dur a terme una suposada regeneració de la degradada democràcia espanyola.

Sánchez parla de "regeneració democràtica" però el seu govern manté en peus la llei mordassa, amb la qual es criminalitza la protesta. Parla de "regeneració democràtica", però no pensa tocar la llei d’estrangeria, que condemna a la il·legalitat i la persecució a milers de persones migrants en situació irregular. Té el cinisme de parlar de "regeneració democràtica", mentre aquesta mateixa setmana continuen entrant a la presó els joves de "Els 6 de Saragossa" pel sol fet d’haver participat en una mobilització contra la dreta.

Les repercussions polítiques de la compareixença de Sánchez han arribat des de tot l’arc polític. Des dels seus socis de Sumar, Yolanda Díaz ha plantejat que defensa "més democràcia i més drets". Ha esmentat la necessitat de "reformar" la llei mordassa, però no ha proposat cap mesura de fons contra la casta judicial i mediàtica. La realitat és que no hi ha cap "regeneració democràtica" possible de mans d’un govern del PSOE-Sumar, en els marcs del podrit règim del 78, amb la seva reaccionària monarquia, poder judicial i policial hereu del franquisme. No hi ha regeneració democràtica amb un règim basat en la repressió als moviments per l’autodeterminació, com s’ha imposat a Catalunya aquests anys.

Pablo Castilla, del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) ha assenyalat que "no existeix "regeneració democràtica" del Règim del 78 hereu de la dictadura. Contra els atacs de la dreta, la reforma de la democràcia capitalista que pretenen els reformistes és "canviar-ho tot perquè res canviï" i això és deixar-li la porta oberta a la reacció".

En el mateix sentit, Lucía Nistal del CRT ha agregat que "a la dreta i l’extrema dreta, els seus mètodes i els seus atacs cal parar-li els peus, però això no es fa mantenint les polítiques més reaccionàries, com fa aquest govern del PSOE-Sumar. Hem d’estar organitzades i mobilitzades, amb la força de la classe treballadora, les dones, les migrants i la joventut".

"Perquè no ens conformem amb reformes cosmètiques en aquesta democràcia per a rics. On ens criden a posar una papereta cada tants anys, mentre tots els dies decideixen ells: els bancs, les multinacionals, els més rics. La mobilització ha de ser independent de tots els partits del règim".