El debat sobre l’ampliació de la pista del Prat va portar a mobilitzacions en contra del govern en 2021 que assenyalaven les greus conseqüències que això suposaria per al medi ambient i que darrer tot aquest projecte hi eren els interessos econòmics del sector turístic i dels inversors privats d’AENA.

El programa polític del PSC per al 12M planteja “Darrere la vocació internacional de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat hi ha la forta internacionalització de la nostra economia, de les nostres empreses, que necessiten accedir als mercats internacionals i requereixen vols directes, de forma ràpida i àgil. Treballarem per transformar l’aeroport Josep Tarradellas, BCN-El Prat, en un veritable hub internacional. Això implica el seu creixement garantint la qualitat ambiental, la salut de les persones i el desenvolupament econòmic, mantenint l’actual configuració de piste”.

Com es garanteix la qualitat ambiental de l’ampliació d’un aeroport que implicava destruir ecosistemes naturals o com es mitiga l’impacte de la contaminació dels més de 49.000 vols anuals que es van registrar en 2023 i que pretenen augmentar amb l’ampliació, és una cosa que queda fora dels interessos dels promotors de l’ampliació, per tant, fora de programes polítics.

La qüestió del hub internacional porta un temps sobre la taula. El Mobile, o esdeveniments com la primera convenció de McDonald’s fora dels Estats Units, o la desfilada de moda de luxe de Louis Vuitton el pròxim 23 de maig són una constant en els últims anys. Igual que el que empreses com Google, Tiktok, Amazon o Microsoft hagin assentat aquí alguns dels seus centres tecnològics, 96 en total segons dades de finals de 2023.

Un estudi realitzat per Mobile World Capital Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona assenyalaven una facturació anual de 1.400 milions a més d’uns 15.000 llocs de treball dels quals pràcticament la meitat s’instal·len des d’altres països.

La qüestió és que darrere de tot aquest entramat de convertir a Barcelona en una capital tecnològica que aculli milers d’esdeveniments diferents hi ha una major precarització dels treballs relacionats amb el turisme i l’hostaleria, principalment, així com amb els treballs temporals creats per als esdeveniments concrets que solen ocupar els més joves.

També, un aprofundiment del procés de gentrificació de barris concrets on les veïnes són expulsades per a poder albergar més pisos turístics, hotels i lloguers temporals, a més de la gran degradació ambiental que implica una ciutat abarrotada de trànsit a la qual s’afegeixen els creuers que inunden la ciutat en temporada alta.

A Illa i al PSC -i al PSOE- li importen tres nassos aquestes condicions i que les sofreixin els de sempre: la classe treballadora i els sectors populars. El que li importa és garantir els interessos dels seus accionistes, com TCI Fund Management, segona accionista privada d’AENA, una empresa de gestió de fons d’alt risc amb seu en un dels grans paradisos fiscals com les illes Caiman que a més va emprendre accions legals contra el govern de l’Índia per la fixació de preus al carbó que perjudicava la companyia Coal India Limited, en la qual té participacions.

Remarquem el cas de la segona accionista privada d’AENA perquè el seu CEO ha demostrat en moltíssimes ocasions com intervé en el funcionament de les empreses en les quals inverteix. En el cas d’AENA va votar en contra de Jaime García-Legaz -marit de Rosa Díez- com a president per una disputa directa amb Enaire, controlada per Foment.

Però ERC o Junts no es queda curt fent malabars per a intentar ampliar el trànsit de l’aeroport amb propostes com convertir les pistes independents perquè poguessin operar, sense tenir en compte l’impacte acústic que tindria en municipis com Gavà o Castelldefels o volent tirar endavant macroprojectes com el del Hard Rock.

A qui beneficia l’ampliació de El Prat més que a les grans empreses de turisme? No ens sorprèn que aquests tres partits estiguin més preocupats per augmentar els vols de la capital catalana que per garantir un transport públic de qualitat i gratuït als que ens desplacem en transport públic cada dia i sofrim tant el seu preu com els constants retards, avaries i massificacions -i perquè no parlem de la Renfe, que donaria per a un article sencer-. No deixen de ser partits de la burguesia, sigui catalana o espanyola, que té el seu pròpi full de ruta que no té en compte les necessitats de milers.

Ens han volgut vendre que hem de votar-los per frenar a la dreta, però la dreta s’alimenta de les seves polítiques. Només amb un programa polític que faci bandera de la independència de classe, un programa que reculli les demandes de la majoria, podrem construir una veritable força política d’esquerra que enfronti la dreta i l’extrema dreta. Una esquerra que no doni suport cap d’aquests partits que ja han deixat clar que treballen per mantenir aquest sistema.