Una multitud s’ha mobilitzat als carrers de tota l’Argentina aquest dimarts. La Marxa Federal Universitària es va convertir en una enorme acció de protesta. Un repudi al desfinançament del Govern de Javier Milei contra les universitats públiques que, no obstant això, va canalitzar un descontentament social i polític que comença a créixer contra les conseqüències del brutal ajust en curs des de l’inici de l’actual administració. Contra la inflació i la pobresa creixents. Contra els acomiadaments i la precarització de l’ocupació. Contra les pujades de taxes i els augments de tots els preus.
La jornada es va iniciar al matí, amb desenes de milers de persones prenent els carrers de les províncies de Córdoba i de Santiago del Estero per dir-li no a l’ajust del Govern cap a les universitats nacionals. Va seguir, posteriorment, amb marxes en diverses ciutats del país. Va haver-hi mobilitzacions destacades a Mendoza, Comodoro Rivadavia, Rosario, Neuquén, Mar del Plata i Salta, entre altres punts del país.
La concentració més important es va donar a la Ciutat de Buenos Aires. Desenes i desenes de milers d’estudiants i docents van arribar des de les diferents facultats de la ciutat i les universitats del conurbano per sumar-se a aquesta protesta. Va ser notòria la simpatia social que van collir universitaris i universitàries, que van comptar, a més, el suport de sindicats, organitzacions socials, de drets humans i polítiques. Entre els sectors presents, van participar d’aquesta mobilització els diputats nacionals del PTS-Frente de Izquierda: Myriam Bregman, Nicolás del Caño, Alejandro Vilca i Christian Castillo.
La massiva mobilització va finalitzar a Plaza de Mayo, on es troba la Casa Rosada. Aquí, en un acte acordat entre radicals i peronistes, partits que diuen ser d’oposició, no es va plantejar cap perspectiva per continuar la lluita contra l’ajust. Tota l’"estratègia" de les autoritats universitàries i les federacions sindicals burocràtiques apunta a intentar obrir una negociació sobre l’ajust amb Milei.
Però no es pot negociar l’ajust amb Milei. Si aquest accedeix a donar més finançament a les universitats serà a costa de més ajust a jubilats, jubilades i treballadors. Serà amb més pujada de taxes, més imposts o menys jubilacions. Mentre es respecti l’acord d’ajust que imposa l’FMI, no hi ha una altra sortida. Aquest marc és el que tots els partits patronals accepten. Més enllà dels discursos, radicals, macristes, llibertaris, peronistes i kirchneristes consideren inqüestionables les imposicions del Fons.
És necessari desenvolupar una altra perspectiva. Aquesta enorme força que es va veure als carrers ha de ser part d’una lluita contra tot l’ajust. Contra la Llei Òmnibus, amb la qual Milei vol més poders de monarca i ataca als jubilats i jubilades. Contra el DNU, que habilita les pujades de taxes salvatges. Contra la reforma laboral que facilita els acomiadaments i ataca el dret a vaga.
Van participar d’aquesta mobilització els diputats nacionals del PTS-Frente de Izquierda: Myriam Bregman, Nicolás del Caño, Alejandro Vilca i Christian Castillo. En declaracions als mitjans, van plantejar la necessitat de continuar la mobilització contra el conjunt de l’ajust. "Aquesta enorme mobilització, que és gegantesca, mostra que hi ha una força enorme que ara ha de continuar per tirar a baix tot el DNU, la Llei Bases i tots els atacs que s’estan preparant. No solament és la retallada del pressupost educatiu. És un atac enorme, que l’han fraccionat; d’una banda els radicals volen modificar la llei laboral, d’altra banda està una llei fiscal que li treu impostos als de dalt i li agrega als de baix. És terrible el que s’està discutint aquests dies en el Congrés”, van indicar.
