×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Louise Michel, combatent de la Comuna de París

Fa 151 anys de la gloriosa Comuna de París i volem destacar la figura de Louise Michel, una de les seves protagonistes.

Sergio Cena

dijous 17 de març de 2022
Facebook Twitter

La Comuna va ser el primer organisme de poder que va saber conquistar la classe treballadora. "En 1830, en 1848, en 1870, el poble escala l’Hotel de Ville per a cedir-lo gairebé immediatament als organitzadors de victòries; però en 1871 s’instal·la allí, es nega a retornar-los l’edifici i per espai de dos llargs mesos, administra, governa, porta la ciutat al combat" (H.P. o. Lissagaray). Les i els treballadors es van rebel·lar contra l’exèrcit prussià i el vençut exèrcit de Versalles, per a donar lloc a una experiència única fins al moment, la Comuna de París. Una nova forma de govern, amb delegats electes i revocables que cobraven un salari obrer. Condonant els deutes als inquilins, expropiant els tallers abandonats per a cedir-los a cooperatives obreres; establint, a més, la igualtat de les dones davant la llei, separant l’Església de l’Estat i expropiant al clergat. Un conjunt de mesures que no havia pres cap de les repúbliques burgeses fins a aquesta data, moltes de les quals, encara en els nostres dies, continuen sent banderes de la classe obrera, el moviment de dones i la joventut.

En el primer dia i al llarg de tota aquesta gesta revolucionària, les dones van tenir un paper protagonista. Entre elles destaca, sense cap dubte, la figura de Louise Michel, no sols com a feroç combatent en les barricades, sinó també en el seu rol dirigent i intel·lectual d’avantguarda. Poeta, docent i escriptora; animadora del club obrer de Saint Sulpice (entre altres) i creadora del batalló de dones.

Aquesta breu història gràfica, que repassa els últims dies de la Comuna seguint els passos de Louise Michel, se suma a la saga d’altres històries germanes basades en el llibre Lluitadores, històries de dones que van fer història d’edicions IPS. Han estat material de consulta (i d’altres llibertats) La guerra civil a França (1871) de Karl Marx, Història de la Comuna de París (1876-1896) d’Hippolyte Prosper-Olivier Lissagaray i les Memòries de la Comuna (1898) de Louise Michel.

Et pot interessar: Revolucionarias: vides que inspiren, històries que atrapen


Facebook Twitter
L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Fora els bucs de guerra de l'OTAN del port de Maó

Fora els bucs de guerra de l’OTAN del port de Maó

Lawfare, malmenorisme i restauració del règim. Com sortir d'aquest cercle viciós?

Lawfare, malmenorisme i restauració del règim. Com sortir d’aquest cercle viciós?

Eleccions a Euskadi: resultats històrics de l'esquerra abertzale i revalidació del govern PNB-PSE

Eleccions a Euskadi: resultats històrics de l’esquerra abertzale i revalidació del govern PNB-PSE