L’1 d’octubre i els dies posteriors es van viure escenes històriques, per molts motius. Per exemple, per l’organització del poble de Catalunya que amb la seva ocupació d’escoles els dies previs i la resistència el mateix 1 d’octubre, va fer possible el referèndum. O per la vaga general del dia 3 d’octubre que va parar les ciutats i empreses i va treure a centenars de catalans als carrers en contra de la repressió estatal i en defensa del manat de l’1-O.
També va ser el mateix dia que Felipe VI va donar un discurs avalant la repressió i defensant "l’Estat de Dret" sense importar el preu. Aquesta repressió, exercida brutalment per les forces de seguretat de l’Estat, una repressió que va impressionar fora de les nostres fronteres.
Doncs bé, per l’exconseller Lluís Puig, de Junts, avui a l’exili, és comprensible que també es beneficiïn de l’amnistia "agradi més o menys" els executors, els policies de l’1 d’octubre. En una entrevista a l’ANC, Puig diu que "no veig manera que es pugui diferenciar un cop de porra de la policia amb haver cremat un contenidor al carrer".
És a dir, per l’exconseller la crema d’un contenidor en mig d’un procés de defensa d’un dret democràtic als carrers, no té cap diferència (és a dir, és igual) a la repressió que l’Estat exerceix mitjançant la seva policia. Una repressió que deixa conseqüències físiques, psicològiques i que manté durant anys a lluitadors i lluitadores en processos judicials.
Una repressió duta a terme per un cos armat per l’Estat, amb el monopoli "legal" de la violència, que compta amb total impunitat davant la "justícia" i que fa i desfà acusacions al seu gust.
Com pot dir això? Serà perquè durant els darrers anys la repressió contra el moviment democràtic català també s’ha dut a terme per part del Govern, la Justícia i la Policia catalana?
"No és una concessió, sinó la forma de funcionament del sistema judicial. No som uns més bons o dolents, cadascú sabrà el que va fer i quan". Unes declaracions lamentables, que no fan sinó reforçar la visió "individual" de responsabilitat, tornant a dividir entre "manifestants bons i dolents", com ja varen fer durant les jornades de lluita entre el 2017 i el 2019.
Un covard intent de justificar-se en enfront de la Justícia espanyola que ells, com a representants polítics, no tenien res a veure amb els "aldarulls", esperant així un millor tracte que, lògicament, no va arribar. Ara, en mig de les negociacions per l’amnistia i els crits de la dreta i els sectors més reaccionaris de l’Estat espanyol, ho tornen a fer.
"Que cadascú s’apanyi" ve a dir. I això és el que han fet des del Govern i partits processistes tots aquest any, perseguir, criminalitzar i marginar els milers de lluitadores i lluitadors perseguits per la justícia, espanyola i catalana.
Molts i moltes de nosaltres ja hem denunciat aquesta amnistia negociada d’alt, que res té a veure amb una amnistia total, que beneficiï a tots els lluitadors i lluitadores i represaliats polítics. I per descomptat que per les forces de seguretat de l’Estat només tingui càstig.
Però això no és el que negocien per d’alt Junts (i ERC) amb el PSOE i Sumar. Aquesta amnistia només la podrem aconseguir amb organització als carrers, a les fàbriques i als centres d’estudis.
