La defensa del cas de Laura Borràs va anunciar que Luis Enrique Hellín Moro, el nom real del qual fins a 1996 era Emilio Hellín Moro, porta dos anys col·laborant com a perit expert en el cas.

Emilio Hellín, ex militant reconegut del grup d’extrema dreta Força Nova i del Batalló Basc Espanyol, en 1980, en plena Transició, va segrestar i va assassinar a Madrid a Yolanda González, estudiant i militant trotskista del Partit Socialista dels Treballadors. Hellín va ser condemnat a 43 anys de presó, dels quals va complir 14. Va fugir en diverses ocasions, i va estar fugat a Paraguai treballant per al dictador Alfredo Stroessner.

El que crida també l’atenció d’Hellín és que ha treballat en nombrosos casos com a perit privat contractat per institucions públiques, i que ha participat en casos com l’amb molt de ressò mediàtic com el de José Bretón o el de la ex presidenta de Madrid Cristina Cifuentes. Els familiars, amics i companys de Yolanda han denunciat en totes aquestes ocasions que l’assassí condemnat de Yolanda estava treballant lliurement com a assessor i perit i exigien que no declara en cap dels judicis. Per tant, el seu nom, la seva identitat i el seu passat és de sobres conegut.

De fet, de tot això, Gonzalo Boye i la defensa de Borràs són plenament conscients. Boye justifica la contractació d’Hellín perquè “és el millor” en el seu, i al·leguen que és una maniobra de la Fiscalia que coneix que Hellín col·labora en el cas des de fa dos anys i que aixeca ara la manta perquè no està d’acord amb les conclusions del cas. Denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català alhora que es renta la cara a algú com Hellín no deixa de ser com menys cínic, més sabent el seu historial com a militant d’extrema dreta.

La contractació d’Hellín -una més en el seu currículum- i la seva col·laboració amb institucions i forces de seguretat durant tots aquests anys, no fa més que blanquejar la seva figura i legitimar el silenci que es vol imposar a la repressió que organitzacions d’extrema dreta i forces de seguretat van portar endavant en els últims anys del franquisme i durant la Transició amb connivència de l’Estat. El mite de la Transició pacífica contrasta amb els assassinats, tortures i persecució a centenars de militants i activistes d’esquerra en el marc del “tot val” contra ETA.