Un altre 6 de desembre, una altra celebració de la “sacrosanta” Constitució. El Govern, l’oposició i tots els partits d’ordre a felicitar-se per l’arribada de la democràcia. Però, Què va ocórrer durant la transició?
Bé, diuen que Franco va morir en el llit, en pau. I en el llit pot ser, però en pau, poc: caldria recordar les mobilitzacions i vagues que empenyien contra el règim.
I caldria recordar també el paper desmovilitzador d’organitzacions com el PCE, manant a la gent a manifestar-se pacíficament en silenci, per a demostrar la seva lleialtat al nou règim i que els deixessin el seu tros del pastís. Ai, què podria haver sortit d’aquest procés si s’hagués imposat l’ímpetu dels de baix que somiaven un món nou…
Otro #6dediciembre y otra celebración de la Sacrosanta #constitución. Pero eso mejor se lo dejamos a la derecha y partidos "de orden".
No queremos otros 40 años de lo mismo: monarquía, dictadura del IBEX, y un voto cada 4 años mientras hacen política por nosotros.@iDiarioES pic.twitter.com/F7p5KIO6e9— Lucía Nistal (@Lucia_Nistal) December 5, 2022
Diuen que la Constitució “ens la vam donar entre tots”, però un parell de coses: generals del franquisme van escriure a porta tancada articles com el de la unitat d’Espanya i el de la monarquia; van ficar la monarquia en el pack perquè sabien que si no perdien; va haver-hi una operació de xantatge i campanya de por que va envoltar la votació; ens han imposat aquesta constitució a les generacions futures.
És innegable que va haver-hi canvis després de la mort de Franco imposats per les mobilitzacions i les organitzacions obreres i populars, però negar els grans fils de continuïtat i reivindicar l’engany de la transició i la constitució ens desarma.
Avui reivindica el seu paper orgullós el PCE. El seu Secretari General, Enrique Santiago, va dir en xarxes: “No podem deixar de recordar el sacrifici del PCE i l’esquerra per a portar la reconciliació i democràcia a Espanya”, i el que van portar va ser més dictadura del capital que democràcia, amb els diners en les mateixes mans que durant el franquisme, monarquia, bandera monàrquica tacada de sang, la constitució que el confirma i el tancament d’una crisi del règim que obria una oportunitat de transformació social que va quedar en engrunes.
També van continuar els mateixos jutges, policies i torturadors, que van gaudir d’impunitat i fins i tot premiats amb medalles. Així s’explica com el règim del 78 va continuar sent terriblement repressiu, i podem parlar dels GAL, de presos per lluitar o fins per criticar a la corona, o dels crims a la frontera...
Avui, els qui reivindiquen la Transició i la Constitució, el PCE i Unidas Podemos, són els qui van ajudar a tancar l’última gran crisi del règim del 2008, per a portar altres 40 anys de més del mateix: de corona imposada per franc, d’IBEX, d’un vot cada 4 anys i que facin política per nosaltres.
No volem altres 40 anys del mateix, volem decidir, volem decidir-ho tot, i per això continuarem barallant per construir una esquerra que, en lloc de reconstruir aquest règim a cada crisi, es proposi trencar-lo en trossos i construir sobre les seves ruïnes.
Feliç 6 de desembre.
