×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

L’Estat d’Israel respon a les accions militars de Hamas: ja hi ha més de 200 palestins assassinats

Israel té un dels exèrcits més poderosos del món i exerceix des de fa dècades una brutal opressió contra el poble palestí, al qual li va arrabassar la majoria del seu territori. Els governs del món que fan costat a Israel no condemnen els permanents assassinats que comet l'Estat dirigit per Netanyahu. Només en 2023 han estat assassinats 204 palestins, inclosos 37 menors.

Redacció internacional

dissabte 7 d’octubre de 2023
Facebook Twitter

En la matinada d’aquest dissabte, 7 d’octubre, el grup Hamas ha llançat més de 2.000 míssils des de la Franja de Gaza cap als territoris israelians a la frontera, com a part de l’operació “Tempesta d’Al-Aqsa”, segons ha indicat un dirigent d’aquesta organització. La resposta d’Israel ha estat la de declarar l’“Estat de guerra", llançant bombes sobre els territoris palestins, un atac molt més mortífer tenint en compte les enormes diferències militars a favor dels israelians equipats amb armament d’última generació gràcies al suport dels Estats Units i altres potències.

Per la matinada, les alarmes antimíssils han començat a sonar en diferents ciutats d’Israel. Les imatges de palestins fent-se amb un tanc de l’exèrcit d’Israel o un dron disparant a un tanc, s’han viralitzat en xarxes socials, i han estat celebrades pel poble palestí.

L’acció militar llançada pel grup Hamas es dona en el marc dels atacs de l’Exèrcit israelià que diàriament assassina, tortura, assetja a milions d’homes, dones i nens palestins, els territoris dels quals estan ocupats per les forces israelianes. Aquest 2023 ha estat l’any més sagnant per als palestins, des de la segona intifada l’any 2000, i han estat assassinats 204 palestins, inclosos 37 menors, en incursions militars israelianes en camps de refugiats de diverses ciutats de Cisjordània, per atacs de colons jueus sobre llogarets palestins d’aquesta regió ocupada i també en atacs i bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza.

Des de 1948 Israel ocupa cada vegada més territoris, un procés que la població palestina continua vivint-lo com la Nakba (catàstrofe). En l’actualitat són milions els descendents d’aquells anys que viuen amuntegats en camps de refugiats sense cap dret al retorn, sense parlar del constant atac de l’Exèrcit, Policia i colons ultranacionalistes als cisjordans, i el setge a la Franja de Gaza.

Segons les primeres dades, més de 200 palestins han mort i més de 1.600 han resultat ferits pels bombardejos israelians a Gaza. L’agència de notícies EFE reprodueix aquestes dades brindades pel Ministeri de Sanitat palestí informant que són "a conseqüència de l’agressió israeliana", mentre segueixen els atacs aeris per part d’Israel a Gaza.

L’organització Metges Sense Fronteres ha denunciat que les forces israelianes han atacat l’Hospital Indonesi i una ambulància enfront de l’Hospital Nasser en el sud de la Franja de Gaza. Els atacs han matat a una infermera, un conductor d’ambulància, han ferit a varis i han danyat una estació d’oxigen.

En el matí del dissabte, Benjamín Netanyahu ha assegurat “ciutadans d’Israel, estem en guerra. I la guanyarem”, en la seva primera intervenció pública. “Això no és una operació ni una escalada, sinó una guerra”, ha afegit en un vídeo difós en les seves xarxes socials. Per al govern d’Israel és una gran oportunitat de reconstruir la seva “unitat nacional” reaccionària darrere de la figura de Netanyahu. Estan preparant una nova massacre.

El Primer Ministre israelià, Netanyahu, es troba en una difícil situació interna secundat només per la seva coalició d’extrema dreta i ultraortodoxos, la més de dreta de la història, però enfrontant massives mobilitzacions en les principals ciutats d’Israel contra el seu intent de modificar la justícia per a sumar tot el poder darrere de l’Executiu i coronar definitivament un estat jueu que expulsi a la població àrab.



El govern israelià avala i ordena els atacs contra els palestins

Benjamín Netanyahu avala els atacs contra la població palestina i àrab en general, per a afavorir als sectors d’ultradreta que el secunden. Fa tan sols 10 dies, en complir-se 23 anys de la intifada palestina, Israel va bombardejar amb drons, helicòpters i tancs diferents punts de vigilància i altres instal·lacions palestines en la Franja de Gaza a la vora de la frontera. L’argument va ser que, durant una manifestació, van llançar una bomba molotov sobre un lloc israelià. Una resposta totalment desmesurada que busca sembrar infructuosament la por en la població.

Però els atacs i atropellaments de l’Exèrcit i del Govern de l’ultradretà Benjamín Netanyahu no es limiten a bombardejar amb míssils o apallissar i detenir violentament als palestins, sinó que abasta un ampli ventall d’humiliacions. Com tancar les portes d’accés als barris, maltractar ancians o nens, destruir plantacions, i un llarg etcètera.

El dia 28, desenes de colons (israelians que ocupen il·legalment terrenys palestins emparats per l’Exèrcit) van vandalitzar tombes palestines del cementiri contigu a l’emblemàtica mesquita Al-Aqsa. Dos dies abans, el Govern israelià havia ordenat desmontar les canonades que proveeixen aigua al poble de Khirbet Emneizal. Un crim humanitari que els grans mitjans internacionals oculten deliberadament.

Fa només dos mesos, un grup de més de 700 intel·lectuals i acadèmics israelians i palestins van signar una declaració comuna denunciant l’avançada del govern de Netanyahu i la seva reforma judicial. En el text assenyalen a Israel com un Estat apartheid contra la població palestina i diuen que ’L’objectiu últim de la reforma judicial és endurir les restriccions sobre Gaza, privar als palestins de la igualtat de drets tant fora com dins de la Línia Verda, annexionar-se més terres i netejar ètnicament tots els territoris sota domini israelià de la seva població palestina’".


Les potències europees i els Estats Units donen suport a l’ofensiva contra la població palestina

Davant les primeres notícies de l’operació llançada per Hamas des de Gaza i la declaració del "Estat de guerra" per Netanyahu, les potències europees han sortit a brindar el seu suport incondicional a l’Estat d’Israel. “Condemno inequívocament l’atac perpetrat pels terroristes d’Hamàs contra Israel. És terrorisme en la seva forma més menyspreable. Israel té dret a defensar-se d’atacs tan atroços", ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von Der Leyen. D’igual manera s’han pronunciat el govern alemany, francès i espanyol.

Els representants de les potències europees qualifiquen com a "terroristes" les accions militars del grup Hamas buscant tapar el conflicte històric provocat per l’ocupació colonialista israeliana dels territoris palestins. Al juliol del 2023, Israel va realitzar els atacs i bombardejos més importants en 20 anys en el camp de refugiats de Jenin, en el nord de Cisjordània, que es va sumar a les incursions permanents de l’Exèrcit israelià i els pogroms (atacs violents, que inclouen assassinats) de colons contra la població palestina. El govern conservador i ultradretà de Netanyahu també anunciava en aquest moment la construcció de nous assentaments i la seva coalició coqueteja amb la idea d’una annexió total de Cisjordània, en el context d’ocupació que porta 75 anys i és avalat per l’imperialisme estatunidenc, europeu i governs de la regió com la monarquia d’Aràbia Saudita.

Els Estats Units ha expressat el seu "compromís indestructible" amb el dret d’Israel "a defensar-se" i s’ha compromès a assegurar a Israel els mitjans per fer-ho. “El nostre compromís amb el dret d’Israel a defensar-se continua sent indestructible”, ha dit el secretari de Defensa, Lloyd Austin. Un cinisme majúscul dels imperialistes, que mentre parlen de “llibertat” i “valors democràtics”, mantenen pactes polítics i militars amb la monarquia Saudita i amb l’Estat d’Israel, avalant l’ocupació, l’assassinat, les tortures i la repressió sistemàtica contra el poble palestí.


Per una Palestina obrera i socialista en la qual convisquin en pau àrabs i jueus

Els crims de l’Estat d’Israel contra el poble palestí, denunciats per molts intel·lectuals d’origen jueu com Ilan Pappé, són cada vegada més difícils d’ignorar. Sota el govern de Netanyahu i l’extrema dreta religiosa, aquests crims s’han incrementat, no sols en els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània, sinó també contra els àrabs que viuen en el mateix Estat d’Israel i són tractats com a ciutadans de segona. I és aquesta situació d’opressió colonial que recrea una vegada i una altra la resistència palestina des de fa més de set dècades. Estem del costat de la resistència del poble palestí, sense que això impliqui compartir l’estratègia i els mètodes de Hamas, que té com a objectiu establir un Estat teocràtic. Defensem el dret a l’autodeterminació nacional del poble palestí i lluitem per una Palestina obrera i socialista en la qual convisquin en pau àrabs i jueus.


Facebook Twitter
L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Fora els bucs de guerra de l'OTAN del port de Maó

Fora els bucs de guerra de l’OTAN del port de Maó

Lawfare, malmenorisme i restauració del règim. Com sortir d'aquest cercle viciós?

Lawfare, malmenorisme i restauració del règim. Com sortir d’aquest cercle viciós?