“La nostra lluita és per l’actualització dels salaris al SMI, que en realitat hauria de ser entorn d’1 euro (per hora). I contra aquesta actitud de despotisme patronal sense restriccions, els treballadors de Telepizza hem sortit a organitzar-nos i hem sortit als carrers i a lluitar.

Hem fet ja tres vagues, dues vagues a Saragossa i una a Barcelona, amb el 70% de participació de tota la plantilla. Són tres vagues històriques, en comú en la lluita amb els dels de Glovo, Deliveroo i altres, i el que pretenem és estendre-la a la resta de l’Estat espanyol.

Ha de quedar clar que responsabilitzem al Govern del PSOE d’aquesta vulneració flagrant dels drets dels treballadors.

Però tampoc ens estranya perquè el PSOE és el principal garant de les contrareformes laborals d’aquest país durant tots aquests anys i que els treballadors precaris hem de suportar; i que és un partit que està al servei de les grans empreses i multinacionals d’aquest país i no tenim cap confiança en el seu partit ni en els seus Governs.

Però els treballadors de Telepizza i els treballadors precaris som conscients que, per a lluitar contra la precarietat laboral, per a lluitar contra els salaris de misèria, per a lluitar per un SMI que es pagui, que compleixi la llei, però fins i tot per a lluitar per millores del SMI com nosaltres demanem: el comitè de vaga demana un increment del SMI de 1500 euros al mes, que cobreixi el cost real de la vida dels treballadors precaris, que és pel que realment caldria lluitar contra la precarietat laboral. Som conscients que per a lluitar contra la precarietat laboral i per a imposar les demandes dels treballadors cal sortir als carrers, organitzar-se, com fem, amb mobilitzacions, vagues i altres.

Sobretot, no només com ho hem fet els treballadors de Telepizza, sinó com també ho han fet els treballadors de Deliveroo, les companyes de les Kellys, els treballadors de Amazon, de Glovo i altres.

Sabem que ningú en aquest país ens regalarà res, i cridem a tots els treballadors perquè cal organitzar-se en les empreses i sortir als carrers a lluitar. Perquè la història del moviment obrer d’aquest país és que només s’aconsegueix alguna cosa lluitant als carrers.

I res més, moltes gràcies.”