No és la primera vegada que es donen aquests atacs. El frente Obrero és conegut en tot l’Estat espanyol per ser un grup que es dedica a atacar i agredir a altres organitzacions d’esquerra, feministes, trans i antiracistes. Es tracta d’una organització estalinista amb posicions molt reaccionàries i amb mètodes propis de pinxos.

Com van començar els fets? Des del matí del dijous, diversos militants del Frente Obrero, la majoria no pertanyents a la facultat, van recórrer els passadissos arrencant cartells de les associacions del campus i amenaçant als seus integrants.

Quan diversos integrants de Pan y Rosas i Contracorriente, així com altres estudiants es van acostar per aturar-los, van continuar arrencant cartells a la seva cara, en una clara provocació. Una companya de Pan y Rosas, estudiant de Polítiques en aquesta facultat, va ser agredida poc després, en tractar d’impedir que continuessin arrencant els cartells. Això es pot veure en un vídeo que s’ha viralitzat a les xarxes socials.

Ràpidament diferents associacions i estudiants independents, al costat d’alguns professors, van acudir en defensa de la companya. En repudi a les seves accions de matons, els militants del Front Obrer van ser fets fora del campus. Com molts van dir en aquell moment: No permetre’m ni una agressió més, el Frente Obrero no és benvingut a Somosaguas!

Des de Pan y Rosas-Contracorriente, agraïm tot el suport rebut. Pensem que contra aquests mètodes matonils i reaccionaris, és necessària la unitat i la mobilització del moviment estudiantil.

Una tradició estalinista reaccionària

Aquests mètodes, no obstant, no són casuals, acompanyen la ideologia reaccionària d’aquesta organització estalinista, espanyolista, racista, trànsfoba i antifeminista. Ja ho vam veure amb les declaracions racistes del Frente Obrero davant la immigració a Ceuta i Melilla. O en els seus atacs permanents contra el moviment feminista, el moviment LGTBI i les manifestacions per la Llei trans. Són una organització rojiparda que no té res a veure amb la classe obrera, una classe treballadora que és cada vegada més diversa, feminitzada i també composta per persones migrants i racialitzades.

El Frente Obrero reivindica una tradició política, l’estalinisme, liquidadora de revolucions, que es va imposar com una burocràcia brutal amb mètodes dictatorials. La seva estratègia reaccionària del “socialisme en un sol país” va tenir una deriva plagada de zig zags: de la teoria del “socialfeixisme” que es va oposar a impulsar el front únic per impedir l’ascens d’Hitler a Alemanya, a la política dels Fronts Populars en aliança amb la burgesia que van escanyar revolucions com l’espanyola, per a després promoure el pacte Hitler-Stalin i finalment impulsar l’aliança de l’estalinisme amb els imperialismes “democràtics”, segons com li convingués a la burocràcia.

Et pot interessar: La lluita del trotskisme contra l’estalinisme

Clar que, per imposar-se, la camarilla estalinista primer va haver de desfermar una guerra civil interna, perseguint, empresonant i assassinant als revolucionaris i opositors que qüestionessin la seva orientació, posant fi a la democràcia dels consells obrers i a bona part de les conquestes socials i polítiques de la Revolució russa en vida de Lenin. L’assassinat de Lleó Trotsky en 1940 a mans d’un agent estalinista, així com en 1918 la socialdemocràcia havia estat responsable de l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebcknecht, va ser l’intent reaccionari d’aquestes burocràcies de liquidar tota perspectiva revolucionària, assassinant als seus principals representants. Però no ho van aconseguir.

Ells diuen que estan “en defensa de la revolució d’octubre”. Però la burocràcia estalinista va ser la que va liquidar la democràcia dels soviets, va imposar un règim burocràtic de partit únic i va trair les grans revolucions que es van donar en altres països com la Revolució Xinesa de 1925-27 o la Revolució espanyola. La caiguda del Mur de Berlín i l’enfonsament dels “socialismes reals” va mostrar, fa ja més de 30 anys, el fracàs històric de l’estalinisme.

Els qui militem a Contracorriente - Pan y Rosas i el CRT lluitem pel socialisme revolucionari des de baix i la democràcia dels consells obrers, que és oposada a la monstruosa degeneració burocràtica que va ser l’estalinisme.

Prou de mètodes matonils!

Des de Contracorriente - Pan y Rosas i el CRT repudiem tot atac a les organitzacions d’esquerra de la facultat. No permetrem ni una sola agressió més per part d’aquests reaccionaris. Enfront dels seus mètodes d’agressió permanent cal forjar la unitat entre les organitzacions d’esquerra del campus, perquè, davant cada atac, responguem amb l’autoorganització i el repudi massiu.

Enfront del progressisme neoliberal, els rojipardos i l’extrema dreta, construïm una esquerra realment revolucionària de la classe treballadora, les dones i la joventut.