“Si la nostra generació s’ha revelat feble per a imposar el socialisme a la terra, deixem almenys als nostres fills, una bandera neta. La lluita que es desenvolupa sobrepassa de molt lluny en importància a les persones, a les fraccions, als partits, és una lluita per l’avenir de la raça humana” León Trotsky.

L’últim dia de la IV jornades d’estiu de la CRT, vam realitzar una xerrada sobre la lluita del trotskisme contra l’estalinisme en la seva defensa del comunisme a càrrec de Federico Grom.

La baralla donada per Trotsky contra Stalin, en la qual hi ha diverses etapes en funció de l’avanç de la degeneració, lluny estava de ser un plet merament personal.

Lenin, abans de retirar-se de la vida partidària activa a causa de la seva malaltia, parlava obertament dels perills del burocratisme i la necessitat de reimplantar la democràcia obrera al partit. Una baralla que la seva malaltia i mort li va impedir portar fins al final i que Trotsky farà seva.

La derrota de la revolució a Alemanya, allunyarà les perspectives revolucionàries a Europa, fent de la teoria de la construcció del socialisme en un sol país i un endarrerit, en l’orientació de la dreta de la direcció. Sota la direcció de Stalin la democràcia soviètica va ser liquidada i l’Estat obrer va anar degenerant burocràticament. Les derrotes es van succeir l’una després de l’altra, Gran Bretanya (1926), la Xina (1927), Alemanya (1933), Espanya (1936).

L’ascens dels nazis a l’Alemanya al 1933, sense resistència, havia significat la mort de la IC com a partit internacional de la revolució. El que va decidir a Trotsky a abandonar la baralla per la tercera internacional i fundar una nova. La Quarta Internacional, fundada al 1938.

Expulsat del Partit al 1927 i enviat a Sibèria, deportat de la URSS al 1928 en un llarg exili fins al seu assassinat per ordre de Stalin al 1940, les idees de Trotsky i les seves aportacions van ser inavaluables. Sent el crític més lúcid de l’estalinisme i els fenòmens de degeneració de l’estat obrer, el més resistent dirigent de la revolució i l’únic que va poder donar una visió coherent sobre el feixisme o la guerra mentre el comunisme oficial vacil·lava d’un costat a l’altre, quan no va actuar directament com una força contrarevolucionària liquidant els processos revolucionaris i perseguint sang i foc a la dissidència d’esquerra.

El trotskisme representa així la continuïtat revolucionària de Marx i Lenin. Un llegat teòric i polític inavaluable, que preserva les idees i banderes del comunisme i desenvolupa l’estratègia per als quals ens proposem la transformació revolucionària de la societat. Eines imprescindibles per a donar resposta els temps que corren.