Les eleccions al Parlament europeu del pròxim 9 de juny estan marcades per l’alarmant avanç de les polítiques reaccionàries dels governs de la Unió Europea. Tant els de la dreta i extrema dreta, com aquells integrats per socialdemòcrates i liberals, com la coalició “semàfor” a Alemanya o el govern “progressista” espanyol. Guerrerisme imperialista i enduriment de les polítiques racistes de frontera, complicitat amb el genocidi a Gaza, criminalització de la protesta i major precarietat de la vida per a milions de joves, treballadors i treballadores: aquestes són les polítiques comunes de l’Europa del capital.
Després de la pandèmia, la crisi inflacionària es va descarregar sobre la classe treballadora i sectors mitjans arruïnats del camp i les ciutats, mentre la banca i les multinacionals van rebre subvencions milionàries i van augmentar els seus beneficis. Ara des de Brussel·les exigeixen més fons per a la indústria de guerra i el rearmament militar. Josep Borrell adverteix que la guerra “s’albira en l’horitzó i no és un assumpte menor”. “Canons o mantega”, anuncia la casta política europea i preparen nous ajustos per al poble treballador.
En aquest escenari, des del Corrent Revolucionari de Treballadors (CRT) ens proposem presentar una candidatura anticapitalista, internacionalista i socialista per a les pròximes eleccions europees. Per a aconseguir-ho haurem de sortejar les restriccions antidemocràtiques que imposa la justícia electoral, recollint els avals necessaris per presentar llista en un breu període de 15 dies. I per a això posarem tota la nostra energia militant.
Perquè davant el camí de guerra, la crisi social i la destrucció del planeta al que ens porta el capitalisme, volem que s’escolti la veu dels qui pensem que l’única sortida és anticapitalista i socialista. Dels qui pensem que la sortida és col·lectiva, amb la lluita als carrers i amb l’autoorganització.
La nostra candidatura estarà encapçalada per Pablo Castilla, 24 anys, estudiant de família treballadora, i Lucía Nistal, 34 anys, professora precària a la universitat. Estaran acompanyats per desenes de joves, treballadors, migrants, activistes feministes, LGTBI i antiracistes de diferents territoris de l’Estat espanyol, en una candidatura formada des de baix i democràticament per lluitar per transformar-ho tot.
Ens presentem per primera vegada en aquestes eleccions, fent un esforç militant, perquè pensem que és necessari que s’escolti la veu dels treballadors, les dones i la joventut, dels qui no ens conformem amb un futur distòpic de guerres, crisis, misèria i catàstrofe climàtica. Una veu dels qui diem que una altra sortida és possible, lluitant de manera col·lectiva pel socialisme des de baix.
Presentem aquí les set propostes principals de la nostra candidatura:
1. Contra el militarisme i la guerra: ni un euro més per al rearmament militar!
Des que va començar la guerra d’Ucraïna, amb la reaccionària invasió de Putin i les polítiques expansionistes i imperialistes de l’OTAN finançant i armant a Zelensky, el militarisme no para de créixer a Europa. L’històric augment dels pressupostos militars i la promoció de la indústria de guerra en tots els països, només auguren un futur més negre per a les noves generacions.
El govern del PSOE i Unidas Podemos es va sumar a aquesta carrera militarista en la legislatura anterior, aprovant els pressupostos més militaristes de la història en 2023. Un camí que avui continuen des de la coalició de govern del PSOE, Sumar i el PCE.
És necessari aturar aquesta escalada que amenaça amb portar als pobles a noves guerres en benefici dels interessos de les grans empreses i corporacions. No a la guerra: Ni Putin ni OTAN! Fora les tropes russes d’Ucraïna, fora l’OTAN d’Europa de l’Est! A baix els pressupostos militaristes! Ni un euro, ni una arma més per a la guerra. Retirada immediata de les tropes i militars a l’estranger, a Europa de l’Est, Àfrica i el Mar Roig. Per una sortida internacionalista de la classe treballadora!
2. Alt al genocidi de l’Estat d’Israel: tot el suport al poble palestí
El brutal genocidi a Palestina, amb més de 33.000 assassinats, ha estat possible per la complicitat dels estats imperialistes: Israel assassina i Europa patrocina! El discurs d’Europa com un “jardí dels drets humans” es mostra com la major de les hipocresies. Tots els estats de l’Europa imperialista mantenen relacions diplomàtiques, comercials i militars amb l’Estat d’Israel. Un “consens” que uneix a governs de dreta i extrema dreta, amb el “govern progressista” del PSOE i Sumar. Malgrat les seves declaracions, el govern espanyol ha continuat venent armes a Israel fins al desembre.
A tot el món, en milions de places i carrers ens venim mobilitzant en suport al poble palestí. Des del CRT som part d’un corrent internacional de revolucionaris socialistes, que en desenes de països participem de mobilitzacions, plataformes i accions per frenar aquest genocidi.
Alt al genocidi a Palestina! Ruptura immediata de totes les relacions diplomàtiques, comercials i militars amb l’Estat sionista! Per la fi immediata del comerç d’armes amb Israel! Prou complicitat del govern i les empreses espanyoles amb el genocidi! Sense compartir els mètodes ni l’estratègia de Hamas, reivindiquem el suport incondicional a la resistència palestina. Per una Palestina única, obrera i socialista, on convisquin les diferents ètnies i religions!
3. A baix l’Europa fortalesa: papers per a totes i derogació del Pacte europeu de Migració i Asil
Els governs de la UE van acordar, sota l’auspici de la presidència de Pedro Sánchez del Consell Europeu i aliat amb el govern d’ultradreta italià, un Pacte de Migració i Asil que multiplicarà les morts a la frontera i augmentarà la repressió per als qui migren. Les polítiques criminals de frontera han deixat més de 20.000 morts al Mediterrani en l’última dècada. La UE reforça els seus acords amb governs del nord d’Àfrica i Turquia, perquè facin la labor de gendarmes i tanquin en camps de concentració als qui migren. El nou Pacte de Migració implica més criminalització i més tecnologia armamentística per a la vigilància de les fronteres. Les lleis d’estrangeria condemnen a milions a ser ciutadans i treballadors sense drets, per a així dividir a la classe treballadora. Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!
A baix el Pacte de migració i Asil i les lleis d’estrangeria! Pel tancament dels CIE i prou repressió als qui migren. Llibertat de moviment i drets plens de ciutadania i treball per a totes. Si milers fugen de la misèria que genera l’imperialisme a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, cal anar a l’arrel del problema: abolició del deute extern als països semicolonials i retirada de les multinacionals europees que roben els seus recursos: prou espoli als pobles del món!
4. Que la crisi la paguin els capitalistes, no el poble treballador
Després de la pandèmia, la inflació va generar una caiguda del poder de compra dels salaris sense precedent des dels anys 70, mentre els beneficis empresarials no deixen de pujar. Això va generar una onada de vagues important a França, Alemanya, el Regne Unit i altres països. Si a la crisi de 2010-2012 vam haver de pagar amb un brutal ajust el rescat a la banca, en els pròxims mesos ens voldran fer pagar pels milions dels Fons Europeus, que van ser destinats a rescatar a les grans empreses. Tot encobert sota programes de “transició verda” o digitalització.
Al mateix temps, veiem la degradació i els atacs a la sanitat, educació, pensions i serveis públics. Quelcom que és resistit per importants vagues sanitàries, educatives i lluites de pensionistes. No volem continuar rescatant als capitalistes, subvencionant els seus beneficis i socialitzant les seves pèrdues:
La nostra proposta és la nacionalització sota control de treballadors i usuaris de totes les empreses estratègiques, els grans tenidors d’habitatge i la banca. Contra l’atur, els salaris de misèria i la precarietat, lluitem per la reducció de la jornada laboral i el repartiment d’hores de treball sense reducció salarial, un SMI de 2.000 euros i la seva actualització mensual lligada a l’IPC i la fi de la contractació parcial, temporal i les externalitzacions. Defensa dels serveis públics: augments de pressupostos sobre la base d’impostos a les grans fortunes, entre altres mesures d’emergència.
5. Si els capitalistes destrueixen el planeta, destruïm el capitalisme!
La crisi climàtica no deixa marge per a enganys, com ho demostra el “Pacte Verd Europeu”. Un paquet de mesures impulsat per la UE per a, suposadament, aconseguir la neutralitat climàtica d’aquí a 2050 i complir amb les metes de l’Acord de París. No obstant això, aquestes polítiques tenen un objectiu molt diferent: mantenir els beneficis d’un grapat d’empreses i corporacions capitalistes. Per això les reguen de subvencions estatals, mentre és la classe treballadora i els sectors populars els qui paguen els costos de la transició ecològica. Malgrat la retòrica, la clau de les polítiques de transició ecològica de la UE és l’especulació, la transferència de rendes cap a diversos sectors capitalistes i la promoció d’austeritat per a les majories populars.
En molts casos, aquestes mateixes empreses fan “dúmping verd”: reben fons per a la “transició ecològica” a Europa, mentre instal·len plantes als països espoliats per les multinacionals europees on hi ha menys regulació ambiental i paguen salaris més baixos. No hi ha sortida a la crisi climàtica sense tocar els interessos i privilegis d’aquesta minoria.
Per aconseguir una veritable transició cap a una matriu energètica sustentable i diversificada proposem la nacionalització de les empreses energètiques i de transport, sota la gestió democràtica de les i els treballadors, al costat de comitès de consumidors i usuaris populars. Només un pla elaborat democràticament des de baix amb l’assessorament d’experts i grups ecologistes, permetrà avançar cap a una reconversió productiva al servei dels interessos de les majories. Una planificació científica i amigable amb l’ambient, així com una transició energètica no dirigida pel gran capital.
6. Contra els discursos reaccionaris de la dreta: defensem amb la mobilització els drets de les dones, el col·lectiu LGTBI i les migrants
Els discursos militaristes i racistes animats per la governança europea aplanen el camí al creixement de l’extrema dreta. L’ofensiva contra els drets de les dones, les persones LGTBI i els immigrants avancen de manera alarmant. Però el “mal menor” dels qui apliquen polítiques que atempten contra les condicions de vida de la majoria i l’intenten maquillar amb discursos “multiculturals” o de “neoliberalisme progressista” no són cap alternativa.
Per parar-li els peus a l’extrema dreta necessitem desplegar la força de la classe treballadora, al costat de les dones, la joventut i les persones migrants. Ni un pas enrere en els drets conquistats! La nostra candidatura està integrada per desenes de companyes de l’agrupació de dones i dissidències de Pa i Roses, en lluita per un feminisme socialista.
Proposem un pla integral d’educació sexual en tots els nivells educatius, plens drets a l’avortament segur i gratuït en hospitals públics, cases d’acolliment sense presència policial per a dones i dissidències en situació de violència de gènere. Contingent laboral trans garantit en ocupació pública i privada, prou estigmatització a les persones LGTBI. Per la separació de l’Església i l’Estat.
7. Prou repressió i criminalització de la protesta social
En tots els països de la UE els governs estan avançant en la criminalització de la protesta. En els últims mesos, tenen en la mira als activistes que es mobilitzen en suport al poble palestí. A França, companys de la nostra organització germana Revolution Pérmanente han estat citats per la policia per “apologia del terrorisme” a causa de la seva participació en el moviment contra el genocidi de l’Estat d’Israel. A l’Estat espanyol, el govern progressista ha enviat multes de fins a 600 euros a desenes d’activistes que es van mobilitzar a la universitat complutense contra la presència de l’ambaixadora d’Israel, entre elles companyes de la joventut del CRT i l’agrupació Contracorrent. Però això és només la punta de l’iceberg d’un procés d’atac sistemàtic a les llibertats democràtiques. El periodista Pablo González es troba pres en una presó polonesa des de fa dos anys. A l’Estat espanyol hi ha presos polítics i milers d’encausats, per haver participat en el moviment democràtic català, per qüestionar la reaccionària monarquia, manifestar-se contra la dreta o per organitzar un piquet de vaga. Les institucions de la UE van fer bloc amb el Règim del 78 en la seva lluita contra el dret d’autodeterminació del poble català i avui la dreta cerca la seva empara per aconseguir tombar l’amnistia parcial.
Llibertat a tots els presos polítics a Europa! Prou criminalitzar la protesta! Amnistia total per a tots els lluitadors! Pel dret a l’autodeterminació dels pobles! A baix la llei mordassa! A baix la llei mordassa digital i les restriccions a mitjans estrangers en territori europeu. Defensa irrestricta del dret de vaga i de protesta, anul·lació de totes les lleis repressives.
L’única sortida realista és anticapitalista i socialista: Lluitem per una Europa socialista de les i els treballadors i els pobles!
En un món en crisi, on sonen tambors de guerra i avança la crisi ecosocial, l’única sortida per a un futur que mereixi ser viscut és anticapitalista i socialista. A diferència dels qui ens volen convèncer de continuar votant al “mal menor” contra la dreta, però són part d’un govern imperialista a l’Estat espanyol, com a PSOE-Sumar-PCE, pensem que és fonamental una posició independent de tots els governs capitalistes. Això és una cosa que també ens diferencia de Podemos, que des que els van negar un ministeri i va sortir del govern fa campanya per tot el contrari del que van fer quan governaven al costat del PSOE. Avui denuncien el militarisme, després d’haver aprovat en 2023 els pressupostos més militaristes de la història. Avui parlen per esquerra, però el seu objectiu és tornar a governar amb el PSOE, si els deixen. A nivell europeu, defensen la idea d’una “Europa per la pau” que és totalment il·lusòria. La UE és capitalista i imperialista, per més que la vesteixin amb discursos humanitaris, i això no ho qüestionen des de Podemos.
Una sortida anticapitalista i socialista com la que proposem, només la podem conquistar mitjançant l’organització i la mobilització independent de la classe treballadora, al costat de les dones, la joventut i les persones migrants. Per això mateix el nostre socialisme és un socialisme des de baix, basat en l’autoorganització i les més àmplies formes de democràcia de les i els treballadors, és a dir, l’oposat a l’estalinisme i les experiències burocràtiques del segle XX que van acabar restaurant el capitalisme més salvatge.
Les grans vagues i jornades de protesta, com a França en 2023 contra el pla de reforma de les pensions, o les onades de vagues al Regne Unit contra la inflació, mostren el camí. Cal superar les divisions i la pasivització que imposen les burocràcies sindicals, recuperant organitzacions democràtiques per a lluita. La classe treballadora a Europa és una força social poderosa que podria paralitzar els transports, els ports, els bancs, les empreses del metall i de telecomunicacions, els serveis públics i la neteja. Una classe obrera que en les últimes dècades s’ha feminitzat més que mai, i que inclou diverses generacions de migrants entre els seus sectors més precaris i explotats. Aquesta és la força que, si es posa en moviment, pot canviar la història.
El parlament europeu és una cova en la qual operen tot tipus de lobbistes i polítics corruptes al servei de les grans multinacionals que espolien als pobles i destrueixen el planeta. No pensem que des d’endins de les institucions d’aquesta Europa del capital es pugui canviar res. Presentem la nostra candidatura perquè allí es pugui escoltar una veu anticapitalista, antiimperialista i socialista que torni a posar en el centre la necessitat de la revolució social per canviar-ho tot.
Davant l’Europa del capital, la guerra i les fronteres, lluitem per una Europa de les i els treballadors i els pobles, que bandegi l’horitzó d’enfrontaments entre els pobles al qual ens condueixen els governs capitalistes. El nostre propòsit és desenvolupar la lluita i l’autoorganització, en la perspectiva de conquistar governs de les i els treballadors i construir els Estats Units socialistes d’Europa que, en el seu primer minut d’existència, declararia la fi de l’opressió de tots els pobles del món.
