Aquests dies Linares (Jaén) ha ocupat els mitjans de comunicació i les xarxes socials a causa de la pallissa que dos policies van propinar a un home a la sortida d’un bar.

Els agents van començar a agredir a aquesta persona fins i tot després d’haver caigut a terra, acabant inconscient en una ambulància. La seva filla, menor d’edat, va tractar de socórrer-ho i també va ser colpejada, així com alguns veïns que van tractar de parar l’agressió.

Els dos agents, ja coneguts en la localitat per assetjar a noies joves i tenir actituds violentes, van passar el dissabte a disposició judicial en els jutjats de Linares, però van ser traslladats a Jaén davant les protestes de veïns i veïnes concentrades als voltants al crit de: "sense placa no sou ningú".

Les protestes van continuar pels carrers de Linares, i van ser desplaçats cossos antidisturbis davant la previsió d’una concentració a la comissaria de policia. Es van produir enfrontaments entre les veïnes i veïns amb els cossos antidisturbis, amb dures càrregues policials i trets de pilotes de goma.

La brutalitat de la repressió ha generat la indignació a les xarxes socials i posa encara més en evidència que el cas d’aquests dos agents no és un fet aïllat, sinó que és un problema de tota la institució. Les càrregues, trets i detencions van ser gravades durant hores pels veïns i veïnes, difonent-se ràpidament a les xarxes socials. En un dels vídeos s’observa a un antidisturbis disparant a boca de canó a una persona que cau inconscient al sòl.

Les referències al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no van trigar a ser tendència en les xarxes, exigint explicacions i la seva dimissió. Justament l’historial d’aquest "ministre progressista" del Govern està relacionat amb ignorar sistemàticament les denúncies per tortures i abús policial que ha rebut en el seu despatx, especialment contra el moviment independentista a Euskal Herria.

També les similituds amb el cas dels joves d’Altsasu van treure de nou el tema a debat, on la baralla amb dos guàrdies civils i les seves parelles, va acabar amb sentències que van arribar fins als tretze anys de presó per a alguns d’ells.

Un cas que va ser intencionadament polititzat pel sistema judicial per veure’s involucrats cossos repressius a Euskadi i que va ser definit com un atac directe a la Guàrdia Civil. La indignació amb la brutalitat i la impunitat amb la qual després actuen aquests mateixos cossos policials ha explotat de nou aquests dies per l’ocorregut a Linares.

De nou, no són casos aïllats d’agents concrets, sinó una constant que després, a més, gaudeix de gran impunitat. Cossos repressius que ni tan sols van tenir cap depuració després de la dictadura, segueixen travessats per l’extrema dreta i actuen de manera sistemàtica i violenta al servei d’un Estat que desnona persones, tanca i deporta a migrants, reprimeix les mobilitzacions i empresona a representants polítics, sindicalistes o artistes. L’alternativa no passa per una reforma o modernització d’aquests cossos repressius, sinó per la seva dissolució immediata.