Després de la petició de presó per part de la fiscalia, quina és la situació dels encausats de l’operació Judas? I quins tempos estan previstos d’ara endavant?

Primer de tot, volem aclarir que nosaltres, els advocats, no hem rebut encara la notificació. Quan aquesta entrevista estigui publicada suposem que ja haurem rebut formalment la notificació de l’escrit d’acusació, però encara no ha ocorregut. Això és quelcom que també volem denunciar. És un signe més de la politització d’aquests tipus de procediments judicials. Fiscalia ha comunicat abans a premsa, la qual cosa hauria de ser inconcebible, però per desgràcia en l’Audiencia Nacional passa constantment. Nosaltres hem tingut accés a l’escrit per la premsa i no per un jutjat com hauria de ser.

Llavors, una vegada tinguem accés a l’escrit formalment perquè ens l’hagi traslladat el jutjat, tindrem deu dies per formular l’escrit de defensa i una vegada totes les defenses l’hagin formulat l’Audiencia Nacional dictarà data de judici.

Et pot interessar: La fiscalia demana entre 8 i 27 anys de presó per als encausats de l’operació Judas

En qüestions judicials els temps mai es poden saber, no és quelcom molt precís i en aquesta mena de judicis molt menys, perquè són judicis que estan totalment supeditats als interessos polítics que hi hagi en el moment determinat. En un moment convé que el procés s’acceleri i si convé que s’alenteixi, s’alenteix. Jo entenc que pel context que hi ha ara tot anirà bastant més ràpid. Al final no és una altra cosa que el poder judicial demostrant qui mana i entenc que no trigarà molt. Crec que seria bastant atrevit dir una data, però crec que és possible que per a finals d’any o principis de l’any que ve com a molt tard s’estigui celebrant el judici.


En tota la fase d’instrucció com heu actuat les defenses respecte als delictes imputats de pertenència a organització terrorista i fabricació i tinença d’explosius? Quines irregularitats us heu trobat durant tot el procés fins al dia d’avui?

Més que com hem encarat les defenses aquest tipus de delictes en la fase d’instrucció, que és una fase bastant més tècnica, crec que allò més important és com s’encararà de cara al judici oral. El que s’ha intentat per part de totes les defenses és que es respecti els drets de tots els acusats. No sempre ha estat fàcil i no sempre s’ha pogut, perquè l’Audiencia Nacional ha posat moltíssimes traves, tal com s’ha denunciat en diverses ocasions.

I el tema de com s’encararà d’ara endavant, per part nostra serà de total politització d’aquest cas. Els encausats consideren que és un procés polític, dir el contrari és contraproduent i seria jugar en desigualtat de condicions. Sense menystenir, òbviament, l’aspecte jurídic que correspongui, farem una defensa política del dret d’organització de David i Clara, en aquest cas, que són els nostres defensats.

I quant a les irregularitats que ens hem trobat, són moltíssimes. Podria estar hores enumerant-les. Al final tampoc és una cosa que sorprengui molt perquè l’Audiencia Nacional és així. Una cosa és el dret processal penal o els drets que tenen els acusats en abstracte. Una altra cosa són els drets que realment tenen en un judici polític. I una altra cosa molt diferent i totalment al marge de tot són els drets que tenen els acusats en judici polític en l’Audiencia Nacional. Són totalment arbitraris, és el que el jutge vulgui en aquell moment, se salten les normal processals penals constantment. Per posar exemples, ens han dificultat moltíssim l’accés a tota la informació, a tota la recerca, la qual cosa dificulta molt elaborar una defensa en condicions.


Quin creus que era (i és) el veritable objectiu d’aquest muntatge judicial i policial, tenint en compte que es va donar a poques setmanes de l’esclat de les mobilitzacions post sentència l’octubre de 2019?

L’objectiu és molt clar. És un avís a navegants. L’Estat espanyol porta molt malament l’exercici democràtic de drets, que precisament és el que va fer el poble català l’u d’octubre de 2017 i sobretot la defensa dels resultats que van sortir democràticament de les urnes. L’Estat espanyol no tolera això, perquè no en sap de democràcia i el que sobretot no tolera i el que més està volent castigar és l’organització popular, creada des de la base i totalment independent.

Crec que és molt important mirar aquest cas com un exemple del que realment molesta a l’Estat espanyol i que al final ells mateixos amb la repressió ens assenyalen quin és el camí. És cert, ha costat molt, és una repressió enorme la que sofreixen i sofriran. Al marge del que passi després, en el judici, o no, haver estat sotmès tots aquests anys a aquest procés i ara amb unes peticions tan altes, és un procés molt dur, però és tan dur perquè precisament han donat amb la clau. S’han organitzat al marge de les institucions per defensar els resultats que democràticament van sortir d’unes urnes que també van tenir una organització popular. Això és el que més por els genera.


Podria ser que la causa de l’operació Judas hagi recobrat ara un nou significat per part de la judicatura i el sector més de dretes del poder judicial? Recordem que l’enviament a judici oral ha coincidit en el temps amb el pacte per l’amnistia i la posterior investidura de Pedro Sánchez.

Més que res, crec que ara si agafarà una significació especial. Crec que l’acte d’obertura oral ha quadrat en aquest moment perquè una mica era el que hi havia. L’obertura del sumari és del 26 d’abril, després es van interposar una sèrie de recursos i hi havia uns tràmits que fer i finalment ha desembocat en l’acte d’obertura en aquesta data. Tampoc és que la causa hagi estat parada i ara hagi agafat una empenta. És cert que ara estem en una fase molt delicada i jo crec que el que ocorrerà és que aquesta causa se la prendran com que l’amnistia no passarà per aquí i faran el possible perquè no els afecti als encausats.

El que si vull recalcar sobre el tema de la part més conservadora de la judicatura, és que és una terminologia que a mi no m’agrada utilitzar, bàsicament perquè es pressuposa que hi ha una part de la judicatura que és progressista i crec que dir això és molt dir dels jutges espanyols a grans trets. Crec que l’Estat espanyol és un estat feixista i consegüentment, les estructures que el mantenen han de ser fonamentalment feixistes, al marge que pugui haver-hi algun element per fora que l’Estat s’encarregarà d’eliminar quan pugui, així ha passat en diverses ocasions.


El jutge García-Castellón, és el mateix que ha portat la fase d’instrucció i que busca imputar per terrorisme als responsables de Tsunami Democràtic, entre ells Carles Puigdemont. Quin objectiu tindria el magistrat de l’Audiencia Nacional?

El que crec que està pretenent el jutge García-Castellón és erigir-se en jutge estrella de l’Audiencia Nacional. Quan en l’Estat espanyol hi ha hagut conflictes importants, habitualment hi ha hagut sempre algun jutge d’instrucció que s’ha destacat pels seus mètodes, molt repressius gairebé sempre, i per haver-se obcecat molt en un àmbit concret. En el seu moment va ser el jutge Garzón que es va obcecar amb el moviment independentista basc i també amb el català, no cal oblidar-se de l’operació Garzón. El jutge Grande-Marlaska també va ser un altre dels quals es va destacar en aquest sentit i ara qui està volent agafar el relleu de tots ells és García-Castellón.

García-Castellón és el jutge al qual ara el Règim ha encomanat la persecució de l’independentisme català en aquest cas. Insisteixo, hem de tenir molt clar que això de que els jutges són independents, no existeix. Això que ens han explicat de la separació de poders de l’Estat, no passa. Els jutges obeeixen ordres del Règim i en aquest cas el jutge que serà el paladí de la lluita contra l’independentisme en aquesta nova època que ens ha tocat viure serà el jutge García-Castellón.

Pel que deies abans, és probable que els encausats per l’operació Judas estiguin desprotegits de la Llei d’Amnistia pel tipus de delicte?

En teoria, avui dia i sobre el paper si que els beneficiaria. És a dir, si la Llei d’Amnistia s’aprovés demà i demà entrés en vigor tal qual el text que s’ha estat difonent en les últimes setmanes, si que entrarien. Una altra cosa és el que realment apliquin els jutges. Nosaltres pel nostre costat som bastant escèptics pel que dèiem. L’Audiencia Nacional és un tribunal polític i les decisions que pren són polítiques. El delicte que es jutja aquí no és el de terrorisme, això és mentida, el que es jutja aquí és l’organització popular independent del poble català que lluita pel dret a l’autodeterminació. L’única cosa que podrà fer que el procediment surti bé i que s’acabi d’aplicar o no la Llei de Amnistia si és que potser tira endavant, serà la pressió popular que es faci des dels carrers perquè això ocorri.

D’altra banda, l’única forma en la qual podrien no entrar en l’amnistia pel tipus delictiu és que hi hagi sentència ferma. La llei diu que en els condemnats per sentència ferma per delictes relacionats amb el terrorisme no entren en cap cas en la Llei d’Amnistia. Llavors, posant-nos en un supòsit, si l’aprovació de la llei es demorés molt i algun dels encausats arribés a alguna conformitat amb fiscalia, les conformitats des del moment en el qual s’aconsegueixen tenen caràcter de sentència ferma, en aquest cas si l’amnistia s’aprovés a posteriori, els encausats que haguessin aconseguit la conformitat no estarien beneficiats en cap cas de l’amnistia, si es donés en un futur. Però en principi, si que entrarien.


Quin creus tu que hauria de ser l’abast que hauria de tenir la Llei d’Amnistia?

Crec que la Llei d’Amnistia hauria de ser una amnistia que fos total, vull dir que no solament se cenyeixi al marc del processisme. Hauria d’emmarcar a totes les persones que hagin lluitat pels nostres drets i llibertats indistintament del tipus delictius amb els quals qualifica l’Estat. El primer que hauria de fer la llei és treure de la presó a tants presos que porten anys i anys per intentar que coses així no tornessin a passar. No crec que calgui fer distincions entre represaliats, entre innocents i culpables, entre violents i no violents. Totes les persones que hagin emprès la lluita contra l’Estat han d’estar lliures i l’Estat així ho ha de reconèixer.


La dreta es mobilitza actualment als carrers contra qualsevol tipus d’amnistia, però la repressió no només és patrimoni seu. En els últims anys la persecució a la joventut i en especial a les disidències polítiques han anat en augment. Quina responsabilitat creus que ha pogut tenir el govern "progressista" del PSOE i Unidas Podemos?

Jo crec que el que hem vist en els últims anys ha estat una generalització de la repressió. Repressió en l’Estat espanyol n’hi ha hagut sempre i per desgràcia en altres èpoques de manera molt més crua. No podem oblidar que el PSOE ha estat el partit de la guerra bruta, el partit del GAL, el dels assassinats, el PSOE de la calç viva. Però és cert que una vegada que les organitzacions purament clandestines desapareixen o reduïen la seva activitat, l’aparell repressiu de l’Estat ja no es veia obligat a focalitzar en uns grups determinats que són els que més perill representaven per als interessos del Règim. Si no que s’han de redirigir a tota la massa i a tot el moviment popular que d’alguna manera també amenaça amb convertir-se en algun perill. Llavors veiem com a eines repressives que abans es focalitzaven molt, ara s’estan començant a generalitzar i a aplicar cada vegada a sectors més amplis.

Però el paper que ha tingut el PSOE en això, és el paper que ha tingut sempre. El PSOE és i ha estat l’ullet esquerre del Règim, i mai més ben dit, perquè ha estat el que ha dirigit a l’Estat espanyol en les crisis més grans que ha tingut. Al final, per desgràcia, hi ha gran part dels sectors populars, cada vegada menys però continua passant, que continuen identificant al PSOE, i en aquest cas també a Unidas Podemos, com la part progressista, com a "bé, tampoc cal rebel·lar-se tant contra ells, fan el que poden, estaríem pitjor amb uns altres, etc, etc". I això en els últims anys ha esdevingut en reduir molt les mobilitzacions que es poguessin donar per qüestions greus com l’empitjorament de les condicions de vida. El PSOE sempre ha tingut bastant més màniga ampla per fer aquest tipus de coses que el PP. Aquest és un debat que s’ha tingut sempre. Si el PP hagués fet les coses que fa el PSOE possiblement hi hauria molta més gent mobilitzada, enfrontada a tot això, etc, etc. Però com ho fa el PSOE sembla que hi ha un sector de l’esquerra que igual no ho veu per tant. Jo crec que la nostra tasca des dels moviments populars principalment és trencar amb això, el PSOE no és progressista i cal combatre’l amb la mateixa fermesa que combatiriem a Vox, al PP o a qui sigui.


També portes la defensa de Pablo Hasél, entre d’altres. Com està portant ell la seva situació, gairebé tres anys després del seu empresonament?

Respecte a Pablo, ell està bé. Està fort. Està resistint, amb la salut una mica delicada perquè és difícil tractar els problemes intestinals que té dins de la presó amb la dieta tan pèssima que li donen als presos. Però de moral molt alta i lluitant i resistint dins de la presó que és allò més important.


Per acabar, algun últim missatge que t’agradaria donar?

El que m’agradaria dir és que al marge de tot el que ocorri en el procediment d’ara endavant, de tot el que puguem fer les defenses, aquests tipus de judicis no es guanyen només en els jutjats. Es guanyen als carrers. Nosaltres com a advocats hem de fer la defensa tècnica que correspongui dins dels tribunals però la batalla no la lliurem només nosaltres, la lliura el moviment popular fora, i és aquest moviment el que ha de frenar aquesta barbaritat que volen fer amb els dotze encausats de l’operació Judas.

Fer una crida a la gent que es continuï organitzant, que es continuï mobilitzant i que continuï aixecant la bandera de l’amnistia total alta, molt alta, que és pel que hem estat lluitant tots aquests anys i ho continuarem fent. I sobretot fer una crida a la solidaritat. L’Estat ens ha pegat un cop molt dur amb aquestes peticions, ara toca unir-se.