El dimarts al matí, després d’una roda de premsa en la que la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical-CSC (I-CSC) convocaven la vaga del 18-O, parlem amb Assumpta, una de les fundadores de la IAC, “Estic al sindicat des del 87, fins i tot abans al 83, encara no existia el sindicat, quan formem una coordinadora on jo treballo, a la Generalitat. Llavors no hi havia dret a tenir sindicats i aquesta coordinadora que vam anar formant per a aconseguir drets i tenir eleccions sindicals, després es va transformar en un sindicat agrupant-se amb altres col·lectius, llavors així fundem el sindicat. Va ser un moment en què la classe treballadora necessitava representació sindical, van aparèixer noves institucions que no deixaven de ser una patronal. Ens vam anar auto-organitzant i a mesura que es va fer un col·lectiu mes ampli la lluita es va fer mes col·lectiva”.
Quina és la teva visió sobre la importància de la intervenció de la classe treballadora amb els seus propis mètodes com la vaga general, l’autoorganització, amb els sindicats alternatius, en aquest gran moviment democràtic català que està sofrint la repressió de l’Estat central?
Realment nosaltres entenem que tot moviment anti-represiu, tot moviment democràtic de lluita no pot triomfar si la classe treballadora no està darrere òbviament, és el mateix que diuen les dones: sense les dones no hi ha revolució, perquè sense la classe treballadora no hi ha revolució, no hi ha lluita i llavors ens quedem només en paraules, amb una imatge però no realment amb una qüestió de fons.
La plataforma 3-O ha continuat portant la pancarta de capçalera “tombem al règim”, perquè nosaltres entenem que si realment la població percep que això és l’objectiu real, tombar el règim, canviar l’statu quo, girar-lo, implicarà realment la classe treballadora i a molta gent. Crec que aquesta idea es visualitza molt des de la resta de l’Estat i per això hi ha tanta solidaritat del sindicalisme alternatiu de tot l’Estat que va participar el 3-O i ha vingut cada any, cada 11 de setembre, cada 1-O a celebrar-ho també a la jornada de lluita commemorativa del 3-O.
La vaga general del 3-O en 2017 ha estat un exercici en aquest sentit?
Per descomptat, de fet la vaga general del 3-O es va anar gestant durant diversos dies perquè a mesura que s’anava preparant el Referèndum també es preveia una resposta repressiva forta per part del govern de l’Estat. I per tant moltes organitzacions, moviments socials i el sindicalisme alternatiu va començar a reunir-se per a preparar una resposta, que va ser molt transversal, entre treballadors i treballadores, estudiants, moviments socials. Aquesta unitat va ser el que va permetre l’èxit de la vaga, amb piquets informatius, l’auto-organitzaren als barris, la manifestació, al matí, dels estudiants a la qual s’hi va unir molta gent treballadora i després a la tarda que es va unir la classe treballadora arribats fins i tot d’altres punts de Catalunya, realment va ser un dia que no oblidarem els sindicalistes en molt de temps. Ara també, el sindicats alternatius han fet un manifest unitari i participa activament perquè han vist una oportunitat per a tombar el règim.
Quin és el rol de CCOO i UGT? Creus que pot haver-hi sectors de treballadors i treballadores que trenquin aquest paper de bloqueig que juguen les seves direccions perquè les demandes de la classe treballadora s’uneixin al moviment democràtic?
Si, clar, és que les direccions de CCOO i UGT estan instal·lades en tot un paràmetre de negociar millores en les quals ells també tenen una part i, per tant, és molt difícil que participin d’un canvi, d’un “tombem al Règim” i de fet ens hem trobat amb un bloqueig constant. Fins i tot van arribar a dir que una vaga general com la del 3-O que estava convocada legalment, era il·legal, perquè a ells no els interessava i li deien “aturada”. No, no, i la vaga que hem convocat el 18-O, és una vaga. I CCOO i UGT, no ens pervertiu la vaga ni li digueu un altre nom, nosaltres no volem una aturada patronal, la patronal és la patronal i nosaltres hem de lluitar contra ella, això ha estat també una mica el problema, voler implicar la patronal en alguna cosa que ha de fer la classe treballadora.
El moviment estudiantil va tenir un rol protagonista aquells dies, començant el dilluns amb milers d’estudiants baixant dels campus cap a Plaça Catalunya, quina perspectiva veus respecte a la unitat amb la classe obrera amb el moviment estudiantil de cara a la vaga del 18-O?
Sí, jo crec que el moviment estudiantil també està tirant del carro i pot fer que el moviment sigui realment transversal. Perquè realment aquí jo no veig que la lluita sigui solament per la independència o no, ells també lluiten per un canvi, contra la repressió. Ho he vist en les meves pròpies filles, ahir es van bolcar perquè per a elles era una oportunitat de lluita única, pensen: ostres, allò que va fer la meva mare en acabar les dictadura, jo també puc participar en una cosa així! I aquestes ganes de revolució que tenen, de lluita contra la repressió de lluita global, crec que és el que pot salvar el nostre futur.
[[Finalment, creus que la Llei Aragonés, en realitat està legalitzant el que ja es fa des de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat perquè hi ha externalitzacions i sectors públics privatitzats? I si s’apliqués seria un salt en la gestió privatitzadora d’aquests serveis.
Sí, clar, per a nosaltres el perill que té aquesta llei és que dóna un instrument per a fer una cosa que realment ja estan fent. Estan convidant a privatitzar i externalitzar, tenint a més en compte que a les administracions públiques els costa més car pagar a un tercer per a fer un treball que fer-lo tu mateix. I damunt al que contractes paga menys als seus treballadors que als teus treballadors propis, per tant la perversió és brutal. Hem de lluitar doble, com a ciutadania i com a treballadors i treballadores, perquè totes les persones que estan en els serveis públics són afiliats nostres i els representem massivament, al ser el sindicat majoritari en el sector. Hem demanat la presència del Sr. Aragonés d’ERC, perquè nosaltres ja hem viscut això en diferents sectors i si seguim així al final no quedarà administració pública.
Les administracions són cada vegada mes caixes negres de gestió. No externalitzes solament els diners sinó la informació i el control i recuperar-lo de nou es fa impossible. Això va passar per exemple amb la dependència, que es va lliurar a l’empresa privada i es van creant moltes empreses que gestionen una cosa concreta, llavors si desapareix una empresa i aconsegueixes internalitzar un servei et retornen les taules i les cadires però no et retornen la informació, perds el control, vas buidant de poders l’administració pública, no cal valorar només la part material sinó la part de coneixement de com funciona aquest sector, el nivell de prestació del servei, gestió de recursos humans, tot aquest coneixement com és immaterial es perd. L’administració està cada vegada més buida. Per això és tan important la manifestació del dissabte 19 d’octubre contra la Llei Aragonés.
