Des de dimarts passat el govern espanyol amplia les seves competències sobre les telecomunicacions de l’Estat, aconseguint tancar pàgines webs sense ordre judicial. Mitjançant el Reial decret llei 14/2019 el govern espanyol modifica sis lleis basant-se en els “recents i greus fets esdevinguts en part del territori espanyol” sense especificar que es tracta de Catalunya, i com una “resposta immediata per a evitar que es reprodueixin successos d’aquesta índole”.

Una garrotada a la llibertat digital

El paquet de mesures en matèria de telecomunicacions, recollides en el decret llei, no és més que un intent del govern de Sánchez i de l’Estat espanyol de posar fi a les formes d’autoorganització dels sectors més combatius de la societat catalana que lluiten per l’autodeterminació i que han dit basta contra la repressió del Govern central, la policia i la judicatura.

El decret llei contempla que per a aquesta mena d’accions sobre les telecomunicacions ja no serà necessària una ordre judicial ni cap audiència prèvia, com era necessari fins ara, sinó que podrà fer-se de manera immediata.

L’acció pot ser ordenada pel Ministeri d’Economia i Empresa quan consideri que existeixen “raons d’urgència imperiosa” que amenacin “l’ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional”. El text diu:

“Prèviament a l’inici del procediment sancionador, podrà ordenar-se per l’òrgan competent del Ministeri d’Economia i Empresa, mitjançant resolució sense audiència prèvia, el cessament de la presumpta activitat infractora quan existeixin raons d’imperiosa urgència basada en algun dels següents suposats:

a) Quan existeixi una amenaça immediata i greu per a l’ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional.

b) Quan existeixi una amenaça immediata i greu per a la salut pública.

c) Quan de la suposada activitat infractora puguin produir-se perjudicis greus al funcionament dels serveis de seguretat pública, protecció civil i d’emergències.

d) Quan creï greus problemes econòmics o operatius a altres proveïdors o usuaris de xarxes o serveis de comunicacions electròniques o altres usuaris de l’espectre radioelèctric.

El decret llei no es limita a la possibilitat de tancar xarxes socials o pàgines webs, sinó que també pot actuar sobre elements que necessàriament acompanyen la instal·lació o posada en marxa d’aquests serveis de telecomunicacions, amb el que obre la porta a la intervenció d’infraestructures que puguin allotjar aquest tipus de comunicacions electròniques.

En aquest sentit, el govern podrà intervenir o tancar els servidors que allotgin xarxes social o pàgines webs i, a més, amenaça amb assumir la gestió de les plataformes de les xarxes de comunicació electrònica dels operadors que no cooperin amb la sol·licitud de l’Estat.

Dades fiscals i cens electoral en servidors de la UE

El decret llei també descriu les condicions per a la identificació electrònica i recollida de base de dades: “Els sistemes d’informació i comunicacions per a la recollida, emmagatzematge, processament i gestió del cens electoral, els padrons municipals d’habitants i altres registres de població, dades fiscals relacionades amb tributs propis o cedits i dades dels usuaris del sistema nacional de salut, així com els corresponents tractaments de dades personals, hauran de situar-se i prestar-se dins del territori de la UE”.

Totes aquestes mesures del govern central de Sánchez estan pensades per a minvar les protestes que van començar en repudi a la sentència condemnatòria als líders del “procès” i que des de fa més de tres setmanes han protagonitzat amplis sectors de la joventut i la classe treballadora en tot el territori català. No hem d’oblidar que durant les manifestacions les càrregues policials han deixat més de 600 ferits i més de 40 presos i presos polítics a Catalunya. Una repressió que afecta principalment a la joventut sorgida de la generació del 14O i de la qual forma part també la direcció processista com a engranatge del nou marc represiu post-sentència.