Aquest dijous baixa la persiana el Mobile World Congress 2023 a Barcelona. Haurem d’esperar alguns dies per conèixer dades oficials en quan a beneficis totals d’aquesta nova edició d’un dels esdeveniments capitalistes que més diners mouen, i que s’empara també en l’ncrement any a anys d’una ultra precarietat també puntera.

No obstant, abans ja de començar la fira del mòbil, la primera en condicions normals després de la pandèmia mundial de la Covid19, es preveia un impacte econòmic de 350.000 milions i més de 80.000 visitants, que segurament haurà assolit al tancament d’aquesta edició.

Ara bé, com deiem, darrere d’aquesta cortina d’opulència tecnològica i comercial s’amaga un dels majors "mercats" d’ocupacions precàries. Aquest any, l’alcaldesa de Barcelona sembla haver adoptat un perfil més baix. Tot i així, el compromís de l’"ajuntament del canvi" ha seguit en la mateixa línia de sempre en quan a l’impuls dels beneficis milionaris de les grans empreses privades.

Així, el gruix d’aquesta milionada recau exclusivament en els principals lobbies de la ciutat, com són els empresaris hotelers i les gestores de pisos turístics, a més de les empreses de treball temporal que amb fires com aquestes fan el seu particular “agost”. Tot, a costa de la salut i la precarietat laboral.

Sense anar més lluny, durant les tasques de muntatge del MWC va esdevenir l’accident mortal d’un treballador de 21 anys. Segons comunicava el sindicat CCOO, la mort d’aquest treballadors "és una mostra de la falta de coordinació en matèria de prevenció de riscos laborals" i denunciava també que una de les causes n’és “la cadena de subcontractació lligada a les licitacions”.

En el mateix sentit, el sindicat UGT denuncien alguns dels fraus més importants que es cometen en matèria d’ocupació i contractació com són l’opacitat i la falta d’informació en les ofertes de treball, amb manca de transparència i informació imprescindible sense especificar.

I any rere any es repeteixen també els mateixos requisits discriminatoris d’accés a les ofertes laborals, així com també els sous baixos i les jornades maratonianes, no respectant-se, en molts casos, els descansos entre jornades.

No hi ha dubte llavors, que amb els anys el MWC s’ha convertit en la panacea del capitalisme mundial i un dels principals generadors de precarietat i explotació. Afectant principalment joves, dones i immigrants i en la majoria dels casos amb unes condicions salarials per sota del que marca el conveni interprovincial d’hostaleria i turisme de Barcelona i que en cap cas ni ensumen els beneficis d’un esdeveniment com aquest.