Entre d’altres reivindicacions, les treballadores del SIE reclamen al govern de la Generalitat, millors condicions laborals, augments de salari i la reducció de ràtios. Cal tenir en compte que en alguns SIEs treballen amb una ràtio de 100 casos per professional, quelcom que està sobrecarregant enormement a les treballadores. Per això també exigeixen mesures per garantir la seva cura emocional, ja que aquesta sobrecarrega està causant una greu desmotivació a la plantilla i provoca moltes rotacions de personal.

Per altra banda, amb aquestes ràtios es fa impossible oferir una atenció i seguiment adequat a aquelles dones i infants que necessiten atenció davant un procés de violència masclista, tenint en compte, no només la situació de vulnerabilitat en la que es troben i la complexitat de cada cas, si no també que la majoria de dones que han passat per aquests processos els costa molt de temps arribar a demanar ajuda. I és lamentable que un cop fan aquest pas, hagin d’estar en llista d’espera perquè les puguin atendre o no es pugui realitzar un acompanyament òptim.

I és que les xifres parlen per si soles, durant el primer trimestre de l’any 2022 des dels SIE es van atendre 8.367 dones i 1.513 infants, això és quasi bé el doble de casos que durant l’any 2021. No obstant, això no s’ha traduït en l’augment de recursos necessaris per fer-hi front.

Des del Departament de feminismes i Igualtat del Govern de la Generalitat al·leguen que a l’any 2022 es va augmentar un 10% el pressupost dirigit a aquests serveis, i que en els propers dos anys hi ha el projecte d’obrir 7 SIE nous. No obstant, tal i com denuncien des de l’Assemblea de treballadores del SIE, aquestes millores són insuficients tenint en compte la magnitud de casos que hi ha actualment. I a part, l’obertura de nous SIE és una millora escassa si les condicions segueixen sent igual de precàries.

La Generalitat fa campanyes de “feminisme” mentre manté els serveis d’atenció a la violència masclista externalitzats i en condicions precàries

Actualment hi ha 17 SIEs a tot Catalunya, on s’ofereix una atenció especialitzada, un acompanyament i un suport social, jurídic i psicològic per les dones i als seus fills i filles afectades per processos de violència masclista, per tal de facilitar el seu procés de recuperació.

És a dir, es realitza una tasca essencial per fer front a les violències masclistes, no obstant, per les qui treballem en aquest àmbit, som conscients que des de les institucions és una tasca poc, o gens reconeguda. La manca de recursos n’és una mostra evident.

Una de les principals causes d’aquesta precarietat, és que els SIEs a l’igual que les cases d’acollida i la majoria de serveis d’atenció a la violència masclista, tot i tractar-se de serveis públics, estan externalitzats a empreses, fundacions i altres organitzacions del tercer sector social. De fet, una de les reclamacions que fa temps que tenen les treballadores dels SIE és l’equiparació salarial a les treballadores publiques.

Per altra banda, tal i com també denunciaven les treballadores del SARA de l’Ajuntament de Barcelona un altre problema greu és la falta de places a les cases i serveis d’acolliment residencial per a les victimes de violencia masclista.

Aquests dies hem vist com en l’acte institucional del govern d’ERC, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge declarava que “les violències masclistes segueixen sent el principal problema de seguretat del país”, a la vegada que als mitjans han fet publica la seva campanya anomenada “en els feminismes tot és començar”. Una mostra més del cinisme i la hipocresia d’aquest govern, que mentre s’omple la boca parlant de feminisme, manté els serveis d’atenció contra la violència masclista externalitzats, desbordats i en situacions precàries.