Repressió

REPRESSIÓ POLICIAL

La violència no ha començat en les manifestacions del dimarts

La violència policial i la resposta dels joves que demanaven la llibertat del raper Pablo Hasél posa en el centre de l'escena la discussió sobre la violència.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dijous 18 de febrer| edici� del dia

Foto: Plaça Urquinaona presa pels Mossos - Esquerra Diari

Aquest dimecres he pogut comprovar que molts joves s’han mobilitzat exigint la llibertat d’Hasél i la llibertat d’expressió. Era tanta la joventut que més aviat pensava que molts d’ells podrien ser fills meus, per la diferència d’edat. Em va sorprendre molt gratament, en primer lloc, perquè eren les manifestacions més grans que vaig veure en el que va de pandèmia; i, també perquè la joventut surt a protestar en un context econòmic i social molt complicat.

També he pogut comprovar que en les mobilitzacions per a defensar la llibertat d’Hasél i la llibertat d’expressió no hi havia una sola bandera, ni la presència de cap sindicat. Tampoc es podia verificar si les organitzacions estudiantils havien acudit. No he pogut trobar banderes de les grans formacions de l’esquerra. Algunes banderes vermelles, algunes catalanes, de Pan y Rosas i poc més.

Els tertulians, en la tele i la ràdio, el cap dels Mossos i els dirigents polítics (sobretot els més conservadors) es queixen de la violència als carrers. Es queixen dels contenidors cremats i del mobiliari públic i privat destrossat. No es queixen tant de la noia que va perdre l’ull per la repressió policial, ni tampoc de la repressió policial. Això de sempre, els joves són els responsables de la violència.

Et pot interessar: La joventut al costat de Pablo Hasél i contra aquest Règim decadent!

No obstant això, la violència no ha començat aquest dimarts. En primer lloc, la violència, si analitzem el cas concret de Pablo Hasél, comença amb l’obscenitat que el Rei visqui en l’opulència, pagat amb diners públics, sense rendir comptes i protegit pel Govern de Sánchez-Iglesias. Això al mig de la pitjor pandèmia en cent anys, amb una crisi social duríssima, provoca un ressentiment social enorme.

És violència que les manifestacions dels grups feixistes reivindicant la persecució contra els jueus, la Divisió Blava en el bàndol de Hitler es pugui fer sense problema. Precisament el contrari que ha succeït amb els joves, aquest dimarts i dimecres. La policia reprimeix a la joventut i protegeix els feixistes. Cada vegada més el Règim mostra la seva veritable cara.

Violència és que la joventut tingui un 40% d’atur, un 66% de temporalitat, taxes universitàries impossibles de pagar. Violència és que els joves siguin culpabilitzats dels contagis de Covid-19, mentre els rics fan festes “privades” amb centenes de persones en llocs amplis que ells tenen. Violència és el discurs que els joves són “ni-ni”.

Violència és que un jutjat digui que una violació a una dona no ho era perquè un “ramat” a Manresa es va aprofitar d’ella estant desmaiada. Violència és que les dones faci dècades que cobren molt menys que els homes fent el mateix treball. Violència és que acomiadin a una dona perquè està embarassada.

Violència és negar una vegada i una altra la possibilitat de l’autodeterminació dels pobles, i en concret a Catalunya que fa més de deu anys que fa referèndums populars (el d’Arenys de Munt, el 9N i l’1O); mentre des de l’Estat es limita l’autogovern, l’ús de català i es limiten les inversions públiques en infraestructura.

La violència no va començar amb el primer contenidor cremat, ni amb un cristall trencat. La violència comença amb el dur càstig que el sistema capitalista, el Règim del 78, els grans empresaris i el Govern (fins i tot un que es diu progressista) descarreguen els costos de la crisi econòmica i social sobre la joventut, les dones, els treballadors i els pobles.

Et pot interessar: La Policia reprimeix les manifestacions per la llibertat de Pablo Hasél a Barcelona i Madrid

El sistema capitalista és violent. Per això té els seus cossos de repressió que vigila que el poble no s’aixequi contra el mal govern. Per això té les seves lleis fetes pels agents dels poderosos en el Congrés i que afavoreixen l’Ibex35 mentre deixa en la misèria a milers de joves. Per això tenen els seus jutges amb cognoms d’ “il·lustres” famílies que van gaudir de molts drets durant la dictadura Franquista.

Sent el sistema així de violent, ningú es pot estranyar que la joventut es violenti en les seves protestes. Molt més quan la policia es dedica a reprimir-los. Però el gran problema és que la situació dels joves i dones, dels treballadors en atur i ERTOs, de les capes mitjanes que sofreixen la crisi no són defensades, ni expressades pels grans sindicats, la cúpula dels quals està completament al servei del gran capital.




temes relacionats

Repressió    /    Criminalització de la joventut   /    Catalunya   /    Joventut    /    Repressió policial   /    Repressió   /    Violència policial   /    Violència

Comentaris

Comentar