Aquesta vaga, que començava al desembre de 1970 i es va allargar fins a febrer de 1971, amb l’ocupació de la fàbrica, manifestacions i caixes de resistència, va ser tan combativa que, a dia d’avui, en el barri de la Prosperitat de Nou Barris una placa li fa honor amb la llegenda “Plaça de les treballadores i treballadors de la Harry Walker”.

En aquesta dècada la conflictivitat obrera, lluny de ser pacífica, s’acreixia en la seva radicalització, combativitat i politització; obrint-se ponts entre les reivindicacions sindicals i les demandes polítiques, producte de la repressió de les forces repressives i de la duresa de les patronals.

En aquells anys a la Harry Walker hi treballaven 470 persones, sota ritmes de producció d’extrema explotació i en condicions inhumanes sota el fum i la calor de la foneria. Mentrestant, la patronal exigia més hores extres sense pagar-les i pretenia baixar, encara més, les condicions laborals, passant de contractes indefinits a temporals.

Aquest cúmul de factors havia anat acumulant la ràbia i, alhora, les forces per a organitzar-se. Les treballadores i els treballadors van començar a realitzar aturades parcials i assemblees, que s’anaven incrementant des de setembre a desembre de 1971, sent gairebé diaries. La patronal va respondre amb sancions i amonestacions. Un volant original de l’època ens ho relata:

“¡LLAMAMIENTO A LOS TRABAJADORES Y A LA OPINIÓN PÚBLICA BARCELONESA!

Asamblea de Trabajadores de Harry-Walker Barcelona
11 de enero de 1971”
[1]

Un altre volant dóna compte de la repressió que van sofrir per part de la policia franquista, mentre denunciaven com treballadors d’altres conflictes del mateix any sofrien la mateixa situació de repressió. Les reivindicacions són clarament contra la repressió policial i patronal, amb la complicitat directa de la CNS (Central Nacional Sindicalista), és a dir, els “sindicats verticals”:

Aquest conflicte va ser molt secundat per altres sectors de treballadors i treballadores, tal com ho expressa un volant en el que es publiquen els fons de la caixa de resistència, on apareixen 84 fàbriques amb la informació detallada de l’aportació de cadascuna, amb un encapçalament que deia:

“La lucha de los trabajadores de Harry-Walker ha suscitado un movimiento de solidaridad económica, en Barcelona y Catalunya. En relación a las empresas que han recogido dinero para apoyar nuestra lucha nos da una idea de quienes sienten la solidaridad obrera. COMPAÑEOS, NO ESTAMOS SOLOS. Y pasa a detallar....acabando con ¡QUE NO NOS VENZAN POR HAMBRE!.

Asamblea de los trabajadores de Harry-Walker. Barcelona, 2 de enero de 1971”[3]

Les treballadores i els treballadors van aconseguir algunes millores laborals, encara que amb 16 treballadors acomiadats. La gran vaga de la Harry Walker de Nou Barris, havia establert un precedent important en la conflictivitat obrera contra el franquisme i durant els anys de la transició. Un precedent que va marcar una nova etapa de lluites cap a l’any 1973, quan es va anar incrementant de manera espectacular la conflictivitat obrera, “sobretot considerant les hores de treball perdudes, que van passar de 4.692.925 en 1972 a 8.649.265 segons el Ministeri de Treball, i de 7.469.400 a 11.120.252 segons la OSE”. (Moliner Carme, Ysàs, Pere, 1998)

Fins a meitat de la dècada de 1970, a nivell estatal, aquest procés de radicalització havia tingut un cost de diversos lluitadors assassinats per les forces policials a més d’una gran quantitat de presos, a to amb la situació de radicalització social i política que regnava en aquesta dècada i que anava en augment a partir de 1975.

La repressió patronal i policial van marcar el caràcter d’aquest procés en el que, com va expressar la Harry Walker, al costat de la radicalització de la pròpia lluita, es radicalitzaven i polititzaven també les demandes laborals. Molts historiadors d’aquesta època parlen de la dinàmica d’“acció- repressió- acció” a Catalunya. La repressió no aconseguia paralitzar l’organització obrera, si no que, per contra, aquesta s’intensificava i estenia d’una fàbrica a altres sectors.

La llarga empremta de la Harry Walker ha estat un dels conflictes pioners de la classe treballadora catalana, i deien en un volant que s’identificaven com “una escola viva per a la classe obrera”. Una conflictivitat que quan va arribar a l’any 1975, la Barcelona desafecta va mostrar una enorme radicalitat obrera, amb vagues, ocupacions de fàbriques i manifestacions que teixien poderoses aliances amb el moviment estudiantil i el moviment veïnal. Rescatar experiències com aquestes és una tasca militant imprescindible per a les generacions actuals, perquè no comencem de zero.

[1]Octavilla Asamblea de Trabajadores de Harry Walker, “¡LLAMAMIENTO A LOS TRABAJADORES Y A LA OPINIÓN PÚBLICA BARCELONESA!”, Archivo Biblioteca Pavelló de la República, FV.1971/4.
[2] Octavilla de los OBREROS DE HARRY WALKER, sin título, Archivo Biblioteca Pavelló de la República, FV.1971/4.
[3]Octavilla de la Asamblea de los trabajadores de Harry-Walker. Barcelona, 2 de enero de 1971, Archivo Biblioteca Pavelló de la República, FV.1971/4.