Política Estat espanyol

CRISI COVID

La tercera onada arriba a l’Estat espanyol sense reforços en sanitat i amb amenaça de nous confinaments

Mentre els sanitaris exigeixen més recursos i personal, els governs autonòmics i central s'oposen a reforçar la sanitat pública. En la tercera ona, una vegada més, el debat entre els Governs continua sent si més o menys restriccions. El govern central afirma que no són necessàries i diverses autonomies demanen estendre tocs de queda i confinaments domiciliaris.

dissabte 16 de gener| edici� del dia

El Ministeri de Sanitat va comunicar ahir 35.878 nous contagis en les últimes 24 hores, superant els registres de tardor, i 201 morts en total, la incidència acumulada aconsegueix xifres de 522 casos per 100.000 habitants en els últims quatre dies. Molt per sobre del marge de 250 per 100.000 habitants que s’assenyala com alerta. El 17% de les proves donen positiu actualment.

Les dades d’ingressos hospitalaris diuen que la tercera ona va començar abans del nadal, entre el dia 20 i 31 de desembre (és a dir, els contagis van tenir lloc les setmanes anteriors), no obstant això, el Govern atribueix el repunt de contagis a la “relaxació de les restriccions” i al comportament individual durant les festes. Però, la variable “recursos destinats a la sanitat pública” roman inamovible.

La situació als hospitals públics empitjora, es doblen els ingressos i l’ocupació de llits per pacients Covid és crítica, per sobre del 10%, i en UCI per sobre del 15%. Amb gairebé un any treballant sense recursos suficients i més d’una dècada de retallades, les condicions de treball als hospitals i centres d’atenció primària són una estampa de precarietat i falta de recursos.

Les autonomies, com a única resposta, han decidit endurir les limitacions. Madrid avança el tancament d’hostaleria a les 22.00, una mesura ja adoptada per altres comunitats sense grans resultats. Avança també el toc de queda a les 23.00, i amplia, així mateix, els confinaments perimetrals. Euskadi sospesa també avançar el toc de queda a les 18.00 o 22.00 hores com a França. El conseller de Cultura del Govern Basc, Bingen Zupiria, ha afirmat aquest divendres que el Lehendakari ja ha sol·licitat al Govern central modificar el toc de queda i que “igual que a França, es pogués establir a les vuit o a les sis, en lloc d’a les deu de la nit”, no obstant això, al país gal aquesta mesura està resultant igualment insuficient per a frenar els contagis.

Mentrestant, Francisco Igea ha comunicat que a Castella i Lleó també aposten per avançar a partir d’aquest divendres el toc de queda a les 20.00. El Ministeri de Sanitat ha respost que, no obstant això, no es podrà prohibir la circulació abans de les 22.00. Aragó tanca perimetralment la ciutat de Saragossa, Osca i Terol, davant el risc que els contagis es transmetin a les zones rurals amb altes taxes de població envellida.

En la mateixa línia restrictiva quatre comunitats: Castella i Lleó, Astúries, Múrcia i Andalusia, sol·liciten al Govern central que els autoritzi el confinament domiciliari, mesura ja adoptada a Portugal. El Ministeri de Sanitat rebutja la proposta per no ser necessària i considera, que encara és necessari “esperar 7 o 10 dies” per a veure com evolucionen els contagis. Francisco Igea, no obstant això, ha optat per “recomanar” als ciutadans que només surtin de casa per a treballar. Ja són diversos els polítics que, al costat de Igea, han alertat que aquesta ona pot ser pitjor que la de març si no la hi aconsegueix parar. El president de Múrcia acusa el Govern de “no implicar-se en la gestió d’aquesta pandèmia” per no decretar el confinament domiciliari, i que almenys haurien de “deixar fer” a les comunitats.

Els polsos entre Govern central i autonòmics fan molt soroll en els mitjans de comunicació, i silencien les exigències del personal sanitari i el no sanitari dels centres d’atenció primària i hospitals. Són ells els que continuen demanant el que es continua negant des del Govern del PSOE i Unides Podemos: més recursos, més personal i drets laborals.

Als nivells d’estrès i la càrrega assistencial que arrossega la sanitat pública des de començaments de la pandèmia, se li sumen els anys de retallades que el Govern progressista no ha plantejat revertir. La precarietat laboral que institueixen els contractes temporals de les reformes laborals del PSOE 2010, i PP 2012, afecten amb especial gravetat als treballadors de la salut, així mateix, les privatitzacions i externalitzacions de diversos serveis. Lluny d’haver-se revertit, en hospitals com el Gregorio Marañón a Madrid o el Miguel Servet a Saragossa, les treballadores de la neteja han hagut d’enfrontar-se a nous intents de privatització.

A la tercera ona els Estats capitalistes amb governs de tot signe polític continuen negant-se per la via dels fets a revertir la deterioració que ells mateixos van anar decretant durant anys en la sanitat pública. Una pandèmia mundial no es pot enfrontar limitant-se a apel·lar a la responsabilitat individual, tampoc mitjançant mesures d’escalada repressiva, restriccions a la mobilitat o l’etern comodí de culpabilitzar a la joventut. El full de ruta del govern progressista és la fulla d’un govern per i per als capitalistes. Segueix, per tant, sense prendre mesures que incloguin el reforç del sistema sanitari al costat del reforç d’altres serveis fonamentals com el transport públic i l’educació.

Per a prendre aquestes mesures hauria de deixar de deteriorar els serveis públics mitjançant subcontractes, privatitzacions i gestions empresarials d’aquests. Així mateix, serien necessari prendre mesures que atemptarien contra els interessos de l’IBEX-35, alguna cosa molt lluny de les intencions del govern, com expropiar la sanitat privada i establir majors imposats les grans empreses i fortunes per a refinançar i millorar els serveis. Lluny d’aquesta opció, el govern opta per rescatar a les grans empreses.

Les direccions dels sindicats tampoc semblen disposats a defensar els interessos i les necessitats imperioses dels treballadors en la pandèmia. Els treballadors i treballadores hem d’enfrontar al govern recuperant els sindicats, expulsant als buròcrates que els dirigeixen, i aixecant un pla de lluita independent per a imposar un programa que d’una sortida a favor de la classe treballadora, les dones i la joventut.




temes relacionats

#Covid-19   /    Crisi de la sanitat pública   /    Treballadors sanitat   /    Sanitat pública   /    Política Estat espanyol   /    En Català   /    Podemos

Comentaris

Comentar