L’empresa va comunicar l’ERO el dia 11 de gener al·legant la pèrdua de contractes, que és una constant en el telemarketing a causa de la rotació i les empreses que treballen en previsió a això, sobretot les que fan gala de ser la millor companyia.

Però no han comunicat res més d’ençà aquell dia. La qüestió és que l’empresa vol implantar maquinària per susbtituir la feina dels teleoperadors. Enfront això les plantilles de Barcelona i Madrid van convocar vagues per als dies 5 i 6 de febrer amb l’objectiu de defensar els seus llocs de treball.

Et pot interessar: Convocades jornades de vaga el 5 i 6 de de febrer contra l’ERE d’Axa Interpartner

El passat dissabte vam parlar a la concentració per la municipalizació dels serveis públics a Plaça Sant Jaume, amb l’Alicia, treballadora d’AXA, i ens va explicar els motius de la seva lluita:

Des de la secció sindical de CGT també denuncien que les negocacions amb l’enpresa s’estan portant a terme només per part de CCOO i UGT, bloquejant que tots els sindicats que formen part del Comité d’Empresa en puguin formar part i separant-se de les mobilitzacions de la plantilla. Una pràctica normal des dels sindicats majoritaris que intenten vendre sempre les indemnitzacions com el mal menor enfront la defensa dels llocs de treball.

Les empreses de telemarketing són un d’aquests llocs foscos on els contractes d’obra i servei són la norma, on no es respecten els convenis col·lectius i on l’explotació dels treballadors està normalitzada. Un petit canvi de les condicions del treball, l’actualització d’algun programa, la disminució de crides rebudes o els canvis dels bots de retenció de crides que disminueixin el rendiment de treballadors i treballadores (segons els estàndards de l’empresa), són totes raons suficients perquè puguin acomiadar-te al·legant ‘causes productives, tècniques i d’organització’.

Per això tota la plantilla s’ha organitzat contra els plans de l’empresa i avisa que si no es fa enrere l’ERO convocaran una vaga indefinida.

També pots llegir: Concentració per serveis 100% públics: els beneficis dels rics o les nostres vides