Pandèmia

QUARTA DECLARACIÓ CRT

La desescalada del Govern és per a mantenir els guanys capitalistes, per davant de les nostres vides i drets

Milions tornaran a treballar el dilluns 13 en sectors no essencials només per a garantir els guanys dels capitalistes. Cal imposar Comitès de Seguretat i Higiene en tots els centres de treball amb plens poders, fins i tot per a tancar l'activitat si fos necessari. Per una renda de quarantena per a tots els que s'han quedat sense ingressos. Per a enfrontar la pandèmia fa falta imposar la reconversió de l'economia sota control obrer.

dijous 9 d’abril| edici� del dia

Avui està previst que el Congrés revalidi la pròrroga de l’Estat d’Alarma fins al 26 d’abril. Alhora el govern porta dies anunciant que aviat entrarem en una fase de “desescalada”. Ens diuen que gradualment les mesures de suspensió d’activitats no essencials i de confinament generalitzat s’aniran aixecant. Però avui dia la data continua sent un secret, com tot en aquesta crisi.

El govern dóna informació a compte gotes i totalment esbiaixada. No hi ha informació real sobre l’evolució dels contagis, ni sobre la falta de tests i EPIs, ni sobre quins recursos privats s’han intervingut i mobilitzat, ni amb quants diners públic s’està compensant als seus propietaris que continuen fent negoci... ni tan sols sobre les xifres reals de mortalitat, que diferents experts i fins i tot institucions consideren podrien duplicar les oficials.

Per això és urgent que tota la informació sobre aquesta crisi passi a ser elaborada per comitès independents del govern, formats per experts, sindicats sanitaris i associacions de defensa de la sanitat pública, perquè la majoria social conegui la veritat sobre la pandèmia.

Del poc que s’ha avançat sobre el pla del govern només queda clar que els seus eixos difereixen en el substancial del que portem veient des del 15 de març: els beneficis empresarials estan per davant de les nostres vides i drets.

Volta al treball en sectors no essencials, per a quins i en quines condicions?

La primera d’elles és la volta al treball per a milions de treballadors i treballadores de sectors no essencials. El govern la té prevista per a dilluns que ve 13 d’abril. Aquest dia, sectors com la construcció, la indústria i grans serveis recuperarien la seva activitat. Però per què es torna a treballar en aquests sectors? Potser ja ha baixat significativament la quantitat de morts per dia? No. Al contrari. La quantitat de morts continua sent esgarrifós dia rere dia.

A menys d’una setmana d’aquesta data segueixen sense resoldre’s qüestions tan elementals com la falta de màscares i altres equips de protecció individual necessaris per a evitar un nou pic de contagis. Pedro Sánchez va aparèixer en públic fa pocs dies amb una màscareta, i el Govern ha suggerit que es promourà el seu ús generalitzat, però que no ho fan encara perquè… encara no hi ha màscares suficients com per a prendre aquesta mesura!

Els milions que tornin el dilluns a treballar en sectors no essencials ho faran sota les mateixes condicions que els empresaris han anat imposant en un gran nombre de centres de treball: superexplotació, amuntegament i falta de condicions bàsiques de seguretat. Contra condicions similars d’explotació i inseguretat s’han aixecat amplis sectors de treballadors a Itàlia i a França, on han fet vagues per a exigir el tancament de sectors no essencials, que s’havien transformat en focus de contagi. En el cas d’Itàlia, es va mostrar fins i tot que el contagi era més alt en les zones industrials del nord. Quants treballadors i treballadores han de contagiar-se, posant en risc a les seves famílies i a si mateixos, perquè les nostres vides importin més que els seus beneficis?

El govern “progressista”, tal com li demanen des de la patronal fins als seus socis del PNB i els partits de la dreta, presa aquesta mesura només per a evitar que les grans empreses vegin caure els seus guanys, però no perquè atén cap criteri sanitari mínimament seriós. En el mateix sentit que aquestes dues setmanes de “permís retribuït recuperable” seran retornades als empresaris en forma d’una immensa bossa d’hores per a allargar jornades o liquidar vacances.

Cal parar-li els peus a la cobdícia empresarial i al govern que la permet. Cal exigir la retirada de tots els ERTOs, l’anul·lació de tots els acomiadaments i que ni una sola hora de quarantena sigui retornada a la patronal, la mateixa que només l’any passat va deixar sense pagar 10 milions d’hores extres.

A més, les organitzacions sindicals han de barallar en tots els centres de treball per imposar Comitès de Seguretat i Higiene, conformats només pels delegats de prevenció i representants electes entre la plantilla en els diferents tallers, sectors o categories. Comitès que tinguin plens poders per a elaborar Plans de Prevenció rigorosos en els quals s’incloguin no sols mesures de seguretat bàsiques, com les EPIs o test als qui treballin, sinó també els qui han de seguir a les seves cases amb el 100% del salari per pertànyer a grups de risc o estar a càrrec de la cura de menors o persones dependents, i puguin reduir jornades, reorganitzar horaris i torns i contractar aturats per a fer-ho possible. Aquests Comitès han de ser organismes amb potestat per a paralitzar l’activitat davant el més mínim risc o falta de EPIs, sobre la base de l’article 21.2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Exigim a les direccions de CCOO i UGT, que han avalat totes i cadascuna de les mesures del govern que descarreguen la crisi sobre els treballadors, al fet que constitueixin aquests comitès en tots els centres de treball. L’esquerra sindical, que ve mantenint una oposició a les principals mesures del govern, té també la responsabilitat d’imposar-los en aquelles empreses i sectors en els quals té una presència important.

Volem treballar per a atendre les grans necessitats socials, no per a engreixar els seus beneficis

La reactivació de l’economia no pot estar al servei de continuar engreixant les arques de les grans empreses. La crisi sociosanitària, fins i tot encara que quedin enrere les setmanes més terribles, seguirà amb nosaltres. Els experts parlen d’un període d’entre 12 i 18 mesos fins que es pugui disposar de vacunes o tractaments eficaços, però la informació sobre les recerques segueixen en mans sobre els governs i les farmacèutiques, en una carrera de competència i no de cooperació que només pot contribuir a retardar-la.

Per això la nacionalització de tota la sanitat privada -incloent els laboratoris farmacèutics- i la seva posada sota control dels i les treballadores de la sanitat, que totes les recerques sobre tractaments i vacunes siguin públiques i lliures de tota patent, la contractació de tots els sanitaris en atur i estudiants d’últim curs de graus i cicles formatius sanitaris i un pla d’inversions d’almenys 20.000 milions -la quantitat reportada en una dècada de retallades-, continuen sent demandes fonamentals.

A més, en tots aquests mesos necessitarem, a l’Estat espanyol i a tot el món, ingents quantitats de màscares, bates, ulleres protectores, alcohol en gel, desinfectants, respiradors o test. Això planteja l’interrogant de si tornem a treballar per a fer què? És urgent reconvertir totes les indústries i serveis per a l’atenció d’aquesta emergència. Molts empresaris poden fer-ho per a aprofitar l’oportunitat de “negoci”, com està succeint, ja sigui pel seu compte o pactant contractes amb el govern. Però això es porta endavant de manera lenta, tortuosa i guiada per la competència i cerca del màxim benefici. Una dinàmica que ja ha fet que es disparin els preus dels productes sanitaris en el mercat mundial, la qual cosa condemna a mort a milions als països semicolonials. La nostra salut i les nostres vides no pot ser objecte d’aquesta sinistra subhasta.

És necessari barallar en totes les grans indústries i serveis per aquesta reconversió, la confiscació estatal de maquinària i instal·lacions i el control obrer de la producció perquè tots aquests productes puguin ser subministrats per a la satisfacció de les necessitats socials, i des de l’Estat espanyol puguem no sols suplir les necessitats domèstiques sinó també contribuir al reforç dels sistemes sanitaris d’aquells països espoliats sistemàticament per les multinacionals espanyoles i els nostres governs durant dècades.

El desconfinament no pot ser l’excusa d’un reforç encara major de l’Estat policial

D’altra banda, les mesures de desconfinament sembla que seran escalades i mediatitzades per la realització de test massius. El govern segueix sense aclarir quin serà el procediment per a detectar científicament als casos asimptomàtics, el principal vehicle de transmissió que podria generar un nou rebrot. La veritat és que fins ara els test no estan disponibles ni tan sols per als treballadors sanitaris o de les residències de majors.

Per això la intervenció de totes les indústries i laboratoris capaços de fabricar test, inclosos els universitaris que han romàs en la seva immensa majoria tancats durant aquestes setmanes, perquè els testatges puguin ser realment massius, ha de realitzar-se sense cap dilació. El mateix que la capacitació i contractació en condicions dignes d’estudiants de graus i cicles formatius sanitaris per a ajudar en aquesta tasca i que no recaigui en el personal sanitari que ja està sobrecarregat.

S’ha filtrat també que la idea és mantenir l’aïllament de tots els positius lleus o asimptomàtics. La xifra no obstant això pot ser estratosfèrica, de diversos centenars de milers o fins i tot milions de persones podrien estar en aquest estat clínic. Com pretenen executar-la? Les temptatives autoritàries i repressives ressonen en mitjans de comunicació i filtracions del govern. Des del confinament obligatori fora del domicili -per a això segons diversos juristes caldria declarar l’Estat de Setge que permet l’anul·lació de drets fonamentals-, fins a l’habilitació de poliesportius i altres instal·lacions similars on es confinaria en pèssimes condicions a desenes de milers de persones, passant per mesures ja autoritzades com la geolocalització del conjunt de la població per mitjà dels dispositius mòbils.

El govern “progressista” aprofita el clima de “xoc” generat per la pandèmia per a imposar, una vegada més, mesures autoritàries que enforteixin l’Estat, el seu aparell repressiu i mecanismes de control per sobre de drets democràtics fonamentals. De la mateixa manera que en aquesta quarantena estem veient l’ús de l’Exèrcit i les forces policials per a imposar el confinament a base d’abusos o fer treballs que podrien fer treballadors de la construcció, la neteja o l’educació.

Tot amb unes quotes d’enfortiment de l’Executiu i el govern per decret com mai en tota la història del Règim del 78, sense si més no control del Parlament. La revalidació de l’Estat d’Alarma és una revalidació d’aquest curs autoritari i bonapartitzant que ràpidament s’utilitzarà contra la classe treballadora i els sectors populars quan ens rebel·lem contra les greus conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi. Solament la CUP s’ha oposat des d’una posició de rebuig al contingut de rescat empresarial de les mesures econòmiques que l’acompanyen.

Contra aquesta deriva repressiva exigim la retirada de l’Exèrcit i l’Estat policial instal·lat, així com la recerca independent per part d’organitzacions de drets humans de tots els abusos policials i la derogació dels decrets aprovats que permeten a l’Estat mantenir un control telemàtic dels nostres moviments, comunicacions i activitats en les xarxes socials.

Per un aïllament voluntari, en condicions dignes i organitzat per treballadors i pacients

L’aïllament dels positius és una mesura necessària per a evitar que es torni a propagar la pandèmia segons la majoria dels experts. Però s’ha de realitzar disposant dels mitjans necessaris perquè aquesta pugui realitzar-se voluntàriament i sense la intervenció de l’aparell repressiu i judicial. Això implica necessàriament tocar els interessos dels grans capitalistes.

En primer lloc, cal lluitar perquè tots aquells que hagin de romandre en quarantena gaudeixin del 100% del salari. Per a aquelles persones que treballen d’autònoms o en l’economia submergida que han quedat sense recursos, per a totes i tots els treballadors precaris que els han imposat ERTOs i estan cobrant un atur de misèria com en l’hostaleria, i els milions d’aturats -les files dels quals ja s’han engrossit amb milers d’EROs i acomiadaments individuals-, cal exigir una renda de quarantena que almenys es correspongui amb l’SMI i sufragada amb impostos a les grans fortunes. Només així, els sectors precaris i més vulnerables podran permetre’s el romandre durant 15 dies més en aïllament.

A aquelles persones que no tinguin condicions habitacionals per a poder fer un confinament segur, l’Estat els hauria de proporcionar un espai digne, i no pavellons poliesportius o centres d’exposicions com el campament de la Fira de Barcelona. Totes les places hoteleres –més d’1 milió i mig a tot l’Estat– han d’intervenir-se sense compensació i ser posades baix control de les seves plantilles per a aquesta fi. Que les patronals turístiques, que porten anys guanyant milers de milions, sufraguin amb els seus beneficis aquesta emergència habitacional. El mateix per a tots els pisos buits en mans d’especuladors o dedicats al lloguer turístic.

Tot aquest sistema de confinaments voluntari ha d’estar organitzat per treballadors sanitaris, educadors socials, integradors, psicòlegs i treballadors socials, al costat dels mateixos pacients. En cap cas a càrrec de policies, militars i els serveis d’intel·ligència com pretén el govern.

Un programa d’emergència perquè la crisi la paguin els capitalistes

Finalment, la desescalada del confinament ha d’anar acompanyada de mesures d’emergència que atenguin les greus conseqüències de la crisi social i econòmica. Milers de famílies han vist evaporar-se els seus precaris ingressos, mentre totes les despeses es mantenen o augmenten -com la cistella de la compra-. Mesures com la suspensió de lloguers, hipoteques i desnonaments, i no la seva conversió en crèdits que les famílies més vulnerables hauran de pagar els pròxims anys, o la intervenció dels grans grups de distribució i comercialització d’aliments que manipulen els preus, són demandes fonamentals per a evitar la ruïna i empobriment de milers de famílies.

Mentrestant el govern “progressista” segueix sense tocar-li un euro a les grans empreses i fortunes, posant a la seva disposició 100 mil milions en avals i augmentant el deute, que ens faran pagar amb els ajustos de demà. Contra aquest nou rescat als capitalistes hem de barallar per un impost del 20% a les grans fortunes, del 50% als beneficis de l’IBEX35 de 2019, el no pagament del deute i un impost a la banca per a recuperar el rescat bancari. Només amb aquestes mesures disposaríem de 130 mil milions per a fer front a la crisi sanitària i social, i rescatar no als banquers i empresaris, sinó als treballadors i sectors populars.

Aquest és l’únic “escut social” contra la crisi digne d’aquest nom. En cap cas poden ser-ho les mesures aprovades fins ara ni les propostes de reeditar uns nous “Pactes de la Moncloa” com proposa el govern del PSOE i Unides Podemos, rememorant el que fora el gran acord fundacional del Règim del 78 entre les direccions obreres reformistes i els vells franquistes per a fer pagar la crisi dels 70 a la classe obrera.

El govern “progressista” i l’oposició de la dreta ens condueixen a un escenari en el qual molt probablement es combinaran nous rebrots de contagi per a salvar els beneficis empresarials i cada vegada més autoritarisme per a respondre a les reaccions que es deslliguin en la classe obrera i els sectors populars. L’esquerra sindical, els sectors dels grans sindicats que no acorden amb la política de suport al govern dels seus dirigents i l’esquerra anticapitalista de tot l’Estat, tenim per davant el desafiament de posar totes les nostres forces i militància al servei que un programa així sigui pres per sectors de la classe treballadora, la joventut i els sectors populars per a defensar la nostra salut i les nostres vides i enfrontar els ajustos socials i retallades de drets democràtics que tenim per davant.

TERCERA DECLARACIÓ CRT: Cinc mesures urgents, que no pren el govern, per a enfrontar la catàstrofe

SEGONA DECLARACIÓ CRT: Un pla d’urgència obrer i popular enfront del col·lapse sanitari i milers d’acomiadaments: “Les nostres vides valen més que els seus beneficis”

PRIMERA DECLARACIÓ: #Coronavirus Quines mesures necessitem perquè els de sempre no paguem aquesta crisi?




temes relacionats

Control obrer   /    Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    Crisi de la sanitat pública   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Treballadors sanitat   /    Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    Izquierda Unida   /    Podemos   /    PSOE   /    Atur

Comentaris

Comentar