En la segona i última sessió als activistes dels Nou de Lledoners la jutgessa a absolt finalment a sis dels membres que eren acusats de desordres públics.

Per altra banda, els tres membres restants han vist com també la fiscalia reduïa l’altra delicte que pesava sobre ells, passant de lesions a lesions lleus. No obstant, la Generalitat segueix mantenint també l’acusació contra ells pel mateix delicte de lesions lleus.

És important recordar que aquest cas, que engrosseix el nombre d’encausats d’ençà l’u d’octubre de 2017, n’és un més de tants en els que el mateix govern de la Generalitat s’ha alineat amb el ministeri públic espanyol, personant-se com a acusació particular enfront múltiples activistes en causes que en moltes ocasions poden acabar en anys de presó, com és el cas també del militant de La Forja, Marcel Vivet.

Et pot interessar: Marcel Vivet: "Un periple judicial carregat d’irregularitats de la Generalitat, que m’ha condemnat a cinc anys"

De fet, la causa contra els Nou de Lledoners es va iniciar amb la identificació dels Mossos d’Esquadra quan Junts governava amb ERC, tal i com ha indicat l’advocada dels activistes, i es manté encara fins a dia d’avui amb el govern d’ERC i Junts, sense que en cap moment n’hagi retirat les acusacions de delictes i desordres públics.

Tot això, a més, fins i tot després que els agents dels Mossos d’Esquadra que havien identificat en un primer moment als nou encausats, ni tant sols van poder reconèixer-los com a autors dels fets en la sessió inicial d’ahir.

Cal esmentar, també, que un dels mossos que han exercit com a testimonis roman apartat del cos i pendent de judici per una agressió racista.

Tot i la bona noticia de l’absolució de sis dels encausats i la rebaixa a un delicte de lesions lleus que podria implicar, com a molt, una sanció econòmica per als altres tres, queda de forma palmaria que el govern de la Generalitat també es situa al capdavant de la criminalització a tants i tants joves i activistes que lluiten pel seus drets i llibertats democràtiques, i amb els Mossos d’Esquadra en primera línia.

Un cos policial que, per altra banda, no es diferencia en res de les demés policies que tenen com a objectiu defensar la propietat privada de la burgesia i els grans empresaris. En aquest sentit, una Comissió d’estudi sobre el model policial com la que presidirà la CUP i amb la que es pretén assolir una "policia democràtica" mai no serà possible sota el sistema capitalista.

També pots llegir: La CUP i la reforma d’allò irreformable

De la mateixa forma, és més clar que mai que el govern de la Generalitat, mitjaçant també la repressió busca neutralitzar el moviment independentista per assolir una restauració autonomista, com la que pretén amb la taula de diàleg i demés negocacions amb el govern central, i acabar així també amb les aspiracions pel dret a decidir del moviment democràtic català.

I també: Encausades: veus contra la repressió