Catalunya

ELECCIONS #14F

La DUI: un debat simbòlic en prime time

El bloc independentista es divideix en quan a la qüestió nacional catalana en ple debat. Molta DUI, però ni ERC, ni JxCat ni la CUP amaguen que per a assolir la independència cal pactar amb el govern central i la comunitat internacional.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 1 de febrer| edició del dia

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat el vist i plau a les eleccions catalanes del 14F a correcuita. Les al·legacions de la Generalitat fetes en temps record han ajudat en la decisió. I ara afrontem unes eleccions amb unes “mesures de seguretat” més que dubtoses i incertes pel seu resultat.

Hi ha enquestes que pronostiquen una ajustada lluita per la victòria entre PSC, ERC i JxCat. També, en general donen la possibilitat de reeditar l’aliança de govern actual, que podria ser més folgada amb la participació de la CUP. Però també hi hauria l’opció de fer un nou tripartit entre ERC, el PSC i els Comuns. Opció descartada per les dues formacions majoritàries. Però no es pot descartar quan es parla d’un indult de Sánchez per a Junqueras.

Aquestes eleccions estranyes, les més estranyes en més de 40 anys, no ho són exclusivament per les pobres mesures de seguretat, ni per la decisió del TSJC, ni pel frec a frec entre ERC, JxCAT i PSC, ni per la polèmica sobre la llengua del debat a RTVE, ni l’existència de presos polítics. Si no que a més ho són pel debat que hi ha entre els partits independentistes.

Un altra república simbòlica catalana?

Laura Borràs de JxCat es despatxava aquest dissabte en un acte dient que “culminarem el mandat de constituir Catalunya en un estat independent i activarem la declaració d’independència, mobilitzant al país per la seva defensa pacífica i democràticament”. I al debat del diumenge a la nit va dir el mateix: “Si jo guanyo les eleccions immediatament obriria un diàleg directe per posar-nos d’acord en la resolució que reactivi aquesta declaració d’independència”.

La candidata “oblida” que el seu mentor, Carles Puigdemont, va declarar la república catalana durant vuit segons i que la declaració del 27O va ser simbòlica, sense efectes jurídics com van dir els presos polítics catalans de JxCat i d’ERC durant la “farsa-judici” que fa ver el Suprem i el Règim del 78. Tant JxCat com ERC van deixar passar el gran recolzament popular del referèndum de l’1O i la vaga general del 3O perquè la “independencia” que volen és perquè les grans empreses catalanes guanyin més diners.

Els dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya van refusar les declaracions de Borràs. Pere Aragonès va dir que només eren una declaracions “retòriques” i Marta Rovira, des de Suïssa, que la República catalana “s’ha de construir”. Carles Riera li va contestar el diumenge dins del debat organitzat per RTVE dient que això és “independentisme màgic” igual que la taula de diàleg d’ERC amb el govern.

El candidat de la CUP a Lleida va dir al respecte que: “l’assoliment de la independència no s’aconseguirà reactivant de nou la DUI” i a continuació va rematar amb un “per tant nosaltres hi serem però demanem que sigui concret i realista, que això es faci amb molta més gent per tenir molta més força”. Però demanar realisme a JxCat és un oxímoron, a menys que sigui “realisme màgic”. Fa més de tres anys que plou al Macondo català. I és que el mateix Carles Riera en un exercici de cinisme, o bé de desplegar la veritable línea política de la CUP, va anunciar que “la clau per a l’autodeterminació passa per la negocació amb l’Estat central i la comunitat internacional”, tal i com apunten en el seu programa electoral.

A més, des de la CUP en el debat d’ahir no van posar cap excusa, tot i les critiques a JxCat i ERC, en l’objectiu de que la seva proposta no és cap altra que un “govern independentista”, tota una picada d’ullet als mateixos partits de la burgesia catalana i que no aspiren a altra cosa que a la tornada a l’autonomisme, costi el que costi.

El problema és, llavors, que cap d’aquestes respostes donen solució a la situació oberta des de l’1O. Tant les crítiques d’ERC com les de la CUP deixen en l’aire el problema de què va passar amb la declaració simbòlica de la república i què s’ha de fer per recuperar la mobilització de la classe treballadora i el poble assolida amb l’1O i el 3O. A menys que totes les formacions polítiques sobiranistes vulguin una república sense la mobilització als carrers i pactada amb la monarquia de l’Estat espanyol.

La proposta del PSC no es menys màgica que la que fan ERC i la CUP. L’exministre de salut, Salvador Illa deia en el debat que “hay que pasar pàgina de estos 10 años de división y decadència en Catalunya” i va sentenciar que Catalunya ha viscut una “década perdida”. Els socialistes només volen “oblit i amnèsia”. Es a dir, que desapareguin els més de 2 milions de persones que es van mobilitzar per votar l’1O. Deixen de banda a la meitat de la població que vol autodeterminació, igual que la dreta que a més vol repressió. De fet, Salvador Illa és avui la gran aposta per a la continuació del 155 a Catalunya embellit sota una pàtina de “progressisme”. El mateix que manté a presos politics als Lledoners o Puig de les Basses o que reprimí amb forta violència la revolta de la joventut a l’octubre de 2019.

Aquestes eleccions, les més estranyes en moltes dècades, demostren que les formacions polítiques no volen organitzar la mobilització al carrer. No ho van fer JxCat i ERC a l’octubre de 2017, ni desprès. Com a màxim volen una independència acordada amb l’Estat opressor.

La única forma d’establir una relació de germanor entre els pobles de l’Estat, ja sigui dintre del mateix país o en països separats, serà a través de la mobilització del poble català, amb independència dels partits de la burgesia, i amb la classe treballadora al capdavant en conjunt amb la resta de l’Estat que acabi amb el reaccionari règim del 78 i permeti als pobles que vulguin exercir l’autodeterminació.




temes relacionats

Salvador Illa   /    Eleccions catalanes   /    Eleccions 14F   /    CUP   /    Catalunya   /    Autodeterminació de Catalunya   /    JxCat   /    ERC   /    Catalunya

Comentaris

Comentar