L’advocat de l’Estat ha objectat una ordre emesa la setmana passada pel jutge del Tribunal Suprem, qui està a càrrec del cas contra l’expresident català Carles Puigdemont i altres líders independentistes actualment fora de l’Estat. La Fiscalia ha sol·licitat que el jutge Llarena també acusi Puigdemont de desordres públics, en la seva versió més greu, mentre respecta l’ordre emesa anteriorment de buscar i arrestar-lo per desobediència i malversació agreujada.

El jutge del Tribunal Suprem ha decidit seguir endavant amb l’acusació de malversació i desobediència, però no acusar l’expresident català de desordres públics, inclòs en la seva versió agreujada, a causa de la reforma legal que elimina el delicte de sedició. L’Advocacia de l’Estat ha criticat aquesta decisió, argumentant que aquesta exclusió impedeix que el procés judicial continuï en relació als delictes que no han estat inclosos.

En resum, l’Advocacia de l’Estat està en desacord amb la decisió del jutge del Tribunal Suprem de no acusar l’expresident català i altres líders independentistes de desordres públics, ja que això impedeix que se’ls acusi d’aquest delicte en el procés judicial. Aquesta decisió, a criteri de l’Advocacia de l’Estat, limita indegudament el dret de les acusacions a presentar una acusació basada en els delictes que considerin adequats als fets que s’estiguin jutjant.

A més, l’Advocacia de l’Estat sosté que la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el principi de retroactivitat favorable de les normes penals respon a la aplicació del nou delicte de desordres públics agreujats als fets que abans podrien ser perseguits com a sedició, ja que aquesta aplicació és més favorable tant en termes generals com en les circumstàncies específiques del cas.

En altres paraules, l’Estat argumenta que, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, s’ha d’aplicar la norma penal més favorable per als acusats, i en aquest cas, s’entén que el nou delicte de desordres públics agreujats és més favorable que l’antic delicte de sedició.

Sumat a això, la Fiscalia avala la tesi de Llarena, que interpretant l’última reforma del Codi Penal, insisteix en processar a Puigdemont i als altres líders polítics del procés pel tipus agreujat de malversació, que pot arribar a comportar penes de fins a 12 anys de presó.

La reforma del Codi Penal pactada pel govern del PSOE i Unidas Podemos amb ERC ja era limitada en el seu abast, i a més contenia punts totalment liberticidis, com és precisament el punt de desordres públics agreujats, que permet empresonar a activistes i militants polítics per accions de protesta legítima, si així ho considera la o el jutge de torn.

És a dir, un reforç qualitatiu en tota regla de l’engranatge legislatiu repressor al servei de l’Estat i les seves institucions.

Aquest és el penúltim embat de la Judicatura i l’Estat, a través de la Fiscalia, contra el moviment independentista català, que continua, tant a nivell de líders polítics com dels centenars d’activistes que avui en dia estan enmig de processos judicials per les jornades de l’1 d’octubre i les protestes que van seguir els mesos i anys posteriors.