El banc Liberbank, constituït el 2011 a partir de diverses caixes d’estalvi —Cajastur, Caja de Extremadura, Caja Castilla - La Mancha i Caja Cantabria— manté el servei de neteja de les seves seus i oficines subcontractat a empreses privades. Ara, s’ha donat a conèixer que la nova empresa que ha adquirit la contracta, adjudicada al Grupo Net, ha empitjorat les condicions laborals de les seves treballadores aconseguint un límit vergonyós, imposant jornades de treball de 10 minuts al dia.

El Grupo Net ha estat denunciat per les treballadores i els sindicats, per la "modificació substancial" de les jornades de treball de 80 dones, afectant especialment 30 d’elles. Jornades que passen de 7 hores i 15 minuts a la setmana a menys de dues hores, fins i tot amb 13 dones la jornada setmanal de les quals en Liberbank és inferior a tres hores. Les afectades en la nova contracta passaran a treballar només 30 minuts a la setmana, amb aquestes ridícules jornades de 10 minuts.

La situació laboral dels serveis de neteja s’ha precaritzat encara més del que estava, en llocs de treball exercits fonamentalment per dones, la qual cosa no és casual. Tasques com la neteja o la cura de persones recau principalment en dones i, sobretot, en dones migrants. Llocs de treball precaritzats i especialment feminitzats, resultat d’una clara discriminació social i empresarial.

Aquesta situació ha aconseguit nivells increïbles, com a mostra el cas de Liberbank i el Grupo Net. On a més es denuncia que l’empresa ha comunicat qüestions com els constants canvis de condicions laborals via WhatsApp i sense la pertinent documentació que justifiqui les causes.

El capitalisme neoliberal s’ha dedicat en les últimes dècades a dividir moltes de les tasques a les empreses, adjudicant llocs de treball concrets a diferents subcontractacions. Una fragmentació de la classe obrera a través de diferents condicions laborals i jurídiques, la qual cosa intenta dificultar la sindicalització i la defensa dels drets laborals.

Treballar menys hores, treballar millor, treballar totes i tots
Les conseqüències de la crisi econòmica s’han carregat sobre l’esquena de la classe treballadora i dels sectors populars, especialment sobre la joventut, les dones i les persones migrants. D’una banda, s’han mantingut els guanys capitalistes allargant les jornades laborals i reduint els salaris. Jornades de més de 10 hores, amb situacions d’absoluta regulació laboral, s’han tornat a generalitzar.

Al mateix temps, s’imposen jornades de treball de molt poques hores —o com acabem de veure, fins i tot de pocs minuts—. Moltes vegades el cost de desplaçar-se al treball, especialment en les grans ciutats, difícilment és compensat.

Mentre s’allarguen jornades de treball i edats de jubilació, es mantenen taxes d’atur i de subocupació gravíssimes i estructurals. Enfront d’aquesta lògica, cal reivindicar l’única cosa que donaria una sortida progressiva al problema: el repartiment de les hores de treball entre totes les persones disposades a treballar.

La reducció de la jornada laboral, sense reduir, sinó fins i tot augmentant els salaris, és una consigna de vital importància per a poder treballar totes i tots, treballar menys i millor. Un qüestionament profund de les lògiques capitalistes i dels guanys de les grans empreses; perquè els seus guanys són a costa de la nostra vida.