La Fiscalia ha sol·licitat informació en els últims dies a les diferents fiscalies territorials després que el diari El País li fes arribar un informe amb més de 250 denúncies relatives a institucions de l’Església Catòlica.

La recerca ha llançat un total de 68 casos en curs que estarien sent investigats entre denúncies i querelles obertes tant en seu judicial com fiscal. Es distribueixen en 12 de les 17 comunitats autònomes, sent la més afectada Catalunya amb 14 casos.

Es tracta de la primera estadística d’abusos en institucions religioses existent, perquè fins al moment les administracions guardaven silenci, no diferenciant entre casos comesos en el si de l’Església dels abusos sexuals a menors en general.

No obstant, la xifra no inclou la totalitat dels casos existents, perquè no inclou les sentències condemnatòries passades. A més, una part d’aquests casos no arriba a la justícia civil, sinó que s’instrueix en processos eclesiàstics, augmentant l’opacitat i el secretisme. En aquests casos, sovint els propis càrrecs religiosos imposen silenci sobre l’ocorregut i els delictes queden impunes.

La notícia es coneix tot just unes setmanes després que es coneguessin un miler d’immatriculacions il·legítimes de l’Església en els últims anys, algunes de les quals haurien estat ja venudes. Es tracta de més de nou-cents immobles d’un total de 35.000 d’immatriculacions que l’Església ha pogut realitzar gràcies a una llei de l’administració d’Aznar.

Et pot interessar: El Govern li regala 34.000 immobles a l’Església, 1.000 menys que el PP. Això sí que és progressisme!

La impunitat de l’Església és absoluta i la separació entre Església i Estat, encara una tasca pendent. Continuen els tractes entre l’Església i els governs i la invulnerabilitat tot i els delictes comesos per aquesta, per la qual cosa està per veure quants d’aquests 68 casos investigats arriben a sentències que condemnin a càrrecs eclesiàstics.

De fet recordem com des del Govern s’ha proposat que sigui una comissió independent, amb la participació ni més ni menys que de la pròpia Església, la que investigui els nombrosos casos d’abusos sexuals que succeeixen en el si de la seva organització. El Govern "progressista" no veu problema en què l’Església sigui botxí i jutge alhora.

Un escàndol que mostra que en el Règim del 78 la llei no és igual per a tots, i més si considerem que l’Església continua sent una institució reaccionària que s’oposa al dret a l’avortament o al matrimoni homosexual, per exemple.

En 2022 hem de continuar lluitant per la separació efectiva entre l’Església i l’Estat i per la fi dels abusos sexuals. Una lluita on les feministes hem d’estar al capdavant, com la punta de llança contra l’Església i la dreta més reaccionària que la protegeix, però també contra el govern que no la condemna fermament i manté els llaços de cooperació intactes.

També pots llegir: Feminisme ministerial o feminisme de la lluita de classes? Debats cap al 8M