Catalunya

PROTESTES POST SENTÈNCIA

La Generalitat també demana presó per Ibrahim i Charaf en un judici que comença avui

La Generalitat i la fiscalia demanen tres i nou anys de presó, respesctivament contra els primers joves que seran jutjats per les protestes contra la sentència als líders sobiranistes presos. El Govern de Torra i Buch tornen a posicionar-se contra els drets i les llibertats.

dimarts 30 de juny| edici� del dia

Comença avui el judici contra l’Ibrahim i el Charaf a Girona. Són els dos primers joves que seran jutjats per les protestes del passat mes d’octubre contra la sentència de presó als líders sobiranistes presos.

Et pot interessar: Octubre català: el Charif i l’Ibrahim a judici

La fiscalia demana nou anys de presó per amdós per delictes de desordre públic i atemptat contra l’autoritat. Curiosament però, la Generalitat, que també es persona com a acusació particular, demana tres anys de presó. Tal i com també ha fet amb els Nou de Lledoners o els activistes acusats de manifestar-se contra la sentència de prohibir que Carles Puigdemont fos president el gener de 2018.

També pots llegir Els Nou de Lledoners: què es pot esperar d’un Govern que reprimeix als activistes?

Ibrahim i Charaf, detinguts el 16 d’octubre i d’ençà tancats a la presó de Puig de les Basses, formen part dels milers i milers de joves que van sortir a protestar contra la sentència del Tribunal Supremo a més de mig govern de la Generalitat, així com als líders de l’ANC i Òmnium i a la presidenta del parlament. No obstant, les massives manifestacions van prendre de seguida també un caràcter de defensa de la llibertat d’expressió enfront la brutal repressió policial que va tenir lloc durant aquelles dues setmanes.

Arran de les mobilitzacions contra la sentència, van ser detingudes 240 persones a tota Catalunya, amb més de 300 ferits de diversa consideració i més de 30 nous presos polítics. El Govern de Torra i Buch acataven en els fets el nou marc repressiu posterior a la sentència i desplegant una violència policial, amb els Mossos d’Esquadra al capdavant, sense precedents en molts anys.

En aquest sentit, ahir es va conéixer que arran de les accions policials enfront les protestes contra la sentència, el cos dels Mossos d’Esquadra estan investigant 50 agents, sense que s’hagi aplicat cap sanció. No obstant, el Mossos tenen una llarga trajectòria de repressió i persecució abans i després de l’1O i més enllà d’aquelles dues setmanes de l’octubre del 2019. I sempre sota comandament polític.

També pots llegir Rufián, son més de 40 els presos polítics que estan en una cel·la!

Després de les mobilitzacions i la repressió del Mossos, la majoria dels joves empresonats van romandre setmanes tancats a diferents presons del territori. No obstant, alguns d’ells, com el Charaf i l’Ibrahim encara avui seguiexen a la presó, com és el cas també de Mouchine o Dani Gallardo, un jove detingut a Madrid per solidaritzar-se amb les protestes i contra la repressió.

Cal destacar també, que en el cas d’Ibrahim i Charaf, a més, la fiscalia demana que siguin expulsats de l’Estat espanyol un cop hagi passat dos terços de la comdemna i que no puguin tornar a entrar-hi fins haver passat vuit anys. Tal i com ja ha passat amb el Mohammed, l’Ayoub i l’Aashraf, detinguts també per arran de les protestes i deportats al Marroc posteriorment.

Per altra banda, la defensa dels joves denuncien que "el govern de la Generalitat tingui un discurs polític de defensa de drets fonamentals i, alhora, acusi manifestants amb delictes com el de desordres públics agreujats per haver estat en el context d’una manifestació".

No obstant, el Govern de la Generalitat deixa clar en els fets que sempre ha temut més a que el moviment independentista es pugui desbordar per fora dels propis marges del processimse que a la pròpia repressió del Règim del 78, tal i com va passar durant aquelles setmanes post-sentència o el 3-O de 2017. i per això no dubte en aplicar la persecució política enfront els que, com milers de joves, van sortir a defensar els drets i les llibertats.

Des d’aquest matí es preveuen diferents concentracions en solidaritat amb el Charaf i l’Ibrahim mentre duri el judici. Enfront la porta del Palau de Justicia de Girona es preveu que desenes de persones participin de les concentracions juntament amb membres de l’ANC i Òmnium com Elisenda Paluzie o Marcel Mauri i col·lectius de suport i del moviment independentista.




temes relacionats

#SentenciaProces   /    Sentència   /    Repressió Catalunya   /    Catalunya   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Presos polítics   /    Independència de Catalunya   /    Mossos d’Esquadra   /    Catalunya   /    Societat

Comentaris

Comentar