×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Els beneficis de l’IBEX 35 des de principi d’any equivalen a 6 vegades el pressupost per a educació a Espanya

Els beneficis de l'IBEX del primer semestre de 2022 creixen 8 vegades més que els salaris des del començament de la pandèmia, i donarien per a proveir més de 6 vegades la sanitat pública.

Irene Olano

dijous 10 de novembre
Facebook Twitter

En un context en el qual la inflació i els preus no paren de pujar (a l’octubre, la inflació va tancar amb un 7,3% interanual), la situació econòmica no està danyant a totes les butxaques per igual. Mentre que la gran part dels treballadors veuen com els seus salaris es mantenen congelats o amb pujades irrisòries per sota de la inflació, les empreses de l’IBEX acumulen entre totes beneficis rècord.

Les empreses energètiques i la banca són les que més incrementen els seus beneficis, que són, de conjunt, un 60% superiors als registrats en 2019. Mentrestant, els sous dels treballadors de conjunt es van revalorar durant aquest mateix període a un 7,4% de mitjana segons dades de l’INE, és a dir, vuit vegades menys que els beneficis de l’IBEX.

Entre totes les corporacions sumen entre gener i juny de 2022 uns beneficis totals de 31.310,5 milions d’euros, una xifra un 12,7% superior a la registrada en el mateix període de 2021 i el 61,6% superior a la registrada en 2019, abans de la pandèmia.

Mentre els pròxims Pressupostos Generals se’ns venen com els més socials de la història pel govern, encara que incrementen la despesa militar i en Defensa fins als 27.617 milions d’euros entre les partides de Defensa i les repartides en altres ministeris i programes de modernització, però no doten prou partides com les de sanitat i educació que fa dècades de retallades, els beneficis empresarials serien suficients per a augmentar en sis vegades el pressupost educatiu i corresponen a gairebé 29 vegades la despesa en la Sanitat Pública Madrilenya, que està sotmesa a un brutal atac en aquest moment amb el tancament de les Urgències extrahospitalàries.

Es tracta d’una prova més de com hi ha riquesa suficient per a satisfer totes les necessitats socials. El problema és que es troba segrestada per una petita minoria de la població, que és propietària d’algunes de les empreses més riques de l’Estat i que es lucra mitjançant l’explotació del treball dels seus treballadors, als quals òbviament no paga concorde als seus beneficis, com és el cas d’Inditex.

A més, crida l’atenció que els majors increments de beneficis es concentrin en els sectors bancari i energètic. Mentre que els nivells de consum elèctric no s’han vist incrementats, els preus es troben inflats amb l’excusa de la guerra a Ucraïna. El que tot això mostra és que mentre que gran part de la classe treballadora de l’Estat espanyol veu que el seu salari cada vegada cobreix més miserablement les seves necessitats bàsiques, l’IBEX viu en una realitat paral·lela en la qual no hi ha cap crisi.

L’increment del benefici d’aquestes empreses es deu, principalment, al fet que les llars en l’Estat espanyol continuen endeutades. Hi ha encara 24 milions de llars amb hipoteques, la qual cosa explica els beneficis bancaris. Un terç d’ells, a més, està subjecte a hipoteques de tipus variable, que en la seva re-actualització s’han incrementat una mitjana de 180 euros per llar. I aquest augment podria duplicar-se l’any que ve si la previsió de pujada de tipus es manté.

A més, segons l’agència de consumidors FACUA, l’encariment de la llum se situa en un 70%, mentre que el del gas el fa en un 30%, la qual cosa explica que Iberdrola, per exemple, s’embutxaqués entre gener i setembre de 2022 3.104 milions d’euros.

En aquest context, l’impost extraordinari a les elèctriques, així com la resta dels impostos ordinaris són només un petit percentatge d’aquest benefici, que no correspon a l’obscè increment assenyalat. Per si no fos prou, el projecte de Pressupostos per a l’any vinent inclou ajudes a aquestes mateixes elèctriques per valor de 1350 milions d’euros, la qual cosa suposa la devolució gairebé completa del recaptat via imposats extraordinaris.

En un moment de profunda crisi com l’actual, on després de la desfeta de 2008, la pandèmia i la guerra a Ucraïna, els sectors populars i la classe treballadora estan enormement colpejats, l’increment dels beneficis empresarials mostra una vegada més la irracionalitat d’aquest sistema. Un sistema que es basa en l’enriquiment sistemàtic d’un petit percentatge de la població, mentre es condemna a la precarietat i la pobresa a una gran majoria.

Però aquest sistema no és l’únic possible. Només amb l’expropiació de les grans fortunes acabaríem amb una part important de la misèria i dels problemes associats a ella. Tots aquests milions que s’embutxaquen Ana Botín i els seus amics podrien ser emprats en sanitat i educació públiques o a millorar els serveis mèdics de salut mental i parar amb la pandèmia d’ansietat i depressió actual, per exemple.

I és que no es pot sostenir el conte neoliberal que "el pobre ho és perquè vol" en un context en el qual la major part de la classe treballadora subsisteix amb més d’un treball, sovint precari, i, així i tot, veu com no deixa de perdre poder adquisitiu. És el moment de posar fi a aquesta estafa i expropiar el benefici privat, així com nacionalitzar sectors clau com l’energètic i el bancari, i posar-los al servei del bé comú. És urgent obtenir el control de l’economia i que deixi d’estar al servei dels interessos capitalistes.


Facebook Twitter
Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge