Arran de les demandes judicials de dos estudiants que van sol•licitar per al programa de Beques de Col•laboració, la Universitat de Barcelona ha reduït aproximadament en un 60% el nombre de places del programa de beques. Així, per exemple, ja no hi ha estudiants sota l’aparença de becaris treballant com a bibliotecaris o conserges, però n’hi continua havent a l’arxiu de la universitat i a les aules d’ordinadors.

Els estudiants que van demandar a la universitat manifesten que “la UB porta anys utilitzant aquesta figura per a ocupar llocs de treball”. Els processos no van ser estimats en instància, a pesar de l’abundant prova i la confessió per part de la Universitat de Barcelona dels trets elementals del frau de llei, i ara es troben en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La Universitat de Barcelona, en el judici d’instància de l’estudiant Miguel, reconeix que el demandant no rebia formació ni diària, ni setmanal, ni mensualment, en tot cas diu que si feia un únic acte formatiu anual. Cal assenyalar que l’estudiant treballava 25 hores setmanals. La UB admet que l’objectiu principal de la beca era inventariar expedientes antics de la universitat. També reconeix que passava la immensa majoria dels dies treballant sol.

A la documentació aportada per la mateixa Universitat de Barcelona, aquesta admet que tot l’últim any l’estudiant no va rebre cap mena de formació.

El col•lectiu de Becàries en lluita UB recorda que tot això determina que es tracta de casos de falsos becaris que mantenen en realitat una relació laboral, tal com ho dictamina la jurisprudència del Tribunal Suprem que assenyala “El tret diferencial de la beca com a percepció és la seva finalitat primària de facilitar l’estudi i la formació del becari i no la d’apropiar-se dels resultats o fruits del seu esforç o estudi, obtenint d’ells una utilitat en benefici propi”.

Falsos becaris a Madrid

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid defensa un criteri judicial clar: els becaris de la universitat són treballadors. Diversos han estat els casos denunciats per la CNT. Al 2015, es va perdre en primera instància una denúncia d’un estudiant sota una beca en frau de la Universidad de Alcalá. Però el TSJM va revocar la sentència d’instància, reconeixent el frau i declarant que el becari era en realitat un treballador. A més, l’acomiadament es va declarar nul i la universitat va haver de reincorporar a l’exbecari com a treballador.

Més recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid també ha ratificat com a treballadora a una becària de la Universitat Carles III i a una altra a la Universidad Autónoma de Madrid. En primera instància també han guanyat un judici a la Universidad Rey Juan Carlos.

L’abundant jurisprudència delimita els marges de la llei, aclarint que les beques tenen l’únic objectiu d’implementar formació relacionada amb els estudis de l’alumne, les empreses no poden patrimonialitzar el resultat del treball de l’alumne i ha d’existir un pla formatiu real i fàctic.

Becàries en lluita UB manifesta que “Existeix sobrada jurisprudència, i està degudament assentada, que evidencia que som treballadors i no becaris. El que ens motiva a apel•lar justícia al Tribunal Superior de Justícia, per analogia amb les sentències d’altres tribunals, i a continuar manifestant el nostre desacord amb les pràctiques fraudulentes de la Universitat de Barcelona”.

Sindicats de treballadors i d’estudiants donen suport als becaris

L’Associació d’Estudiants Progressistes ha manifestat que “És intolerable que aquestes pràctiques es duguin a terme a les universitats públiques ja que manifesten com l’explotació i la precarietat laboral es reprodueixen en els nostres centres d’estudi. L’abús de la figura del becari que fa treballs estructurals implica una sobrecàrrega de treball per l’estudiant en formació en benefici de la universitat que aconsegueix mà d’obra barata. Si el becari fa treball laboral com a fals becari, s’ha de reconèixer legalment, per tant, com a treballadora. És necessari la seva regularització”.

Per la seva part, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha declarat que “Lluitem per a dignificar les joves en pràctiques i amb beques. Les males praxis, també de l’administració pública, contribueixen a la precarització de les joves. La mala utilització de les pràctiques i beques, substituint llocs estructurals de treball, precaritzen i perjudiquen als col•lectius vulnerables. Així doncs, fem costat als companys de Becàries en Lluita de la UB i animem a les joves a denunciar i visibilitzar les situacions de vulneracions que sofrim. Volem una vida digna de ser viscuda!"

El sindicat de treballadors COS de la UB és impulsor de la Assemblea de Becàries en Lluita. Les seves reivindicacions són: millors condicions pels becaris, un veritable pla formatiu, la fi de convocatòries massives de beques que suposin la substitució de plantilla i que els treballs estructurals no siguin fets per becàries. La COS argumenta que “Les becàries es troben amb la situació que aquestes beques s’estan usant per a ocupar places vacants de llocs de treball estructurals del Personal d’Administració i Serveis”.

Per la seva part la Intersindical – CSC de la UB també ha reivindicat que es reconegui als falsos becaris com a treballadors i que les beques tinguin un autèntic pla formatiu. Alhora, reivindiquen que els treballs que fan els becaris no passin a fer-los personal extern, com ha passat amb els conserges del centre esportiu de la UB.