PRECARIETAT

El capitalisme “col·laboratiu” mata

Diumenge passat deixava a última hora la notícia d'un rider de Deliveroo mort després de col·lidir amb un camió de les escombraries mentre repartia. Aquest succés, lamentablement per a res aïllat, torna a posar sobre la taula el model de precarietat absoluta del capitalisme “col·laboratiu”.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 11 de febrer| edici� del dia

L’estiu passat de 2019 va ser Liciten Koirala, repartidor amb una motxilla de Glovo a la seva esquena, el que moria durant un repartiment a Barcelona. Un any i mig més tard ha estat un altre rider, aquesta vegada a Madrid i amb una motxilla de Deliveroo a la seva esquena, el que perdia la vida durant un repartiment després de col·lidir amb un camió d’escombraries.

Et pot interessar: La precarietat es cobra una nova víctima dels riders

Igual que va succeir després de la mort de Pujan, la defunció del rider de Deliveroo a Madrid ha tornat a posar el focus en les empreses “app”, aquestes empreses i negocis que a través de les aplicacions mòbils posen en “contacte” a usuaris perquè puguin oferir els seus serveis o béns a altres usuaris. Des d’aquesta perspectiva aquestes empreses i plataformes tan sols jugarien un rol de “mediadores”.

En aquestes breus línies queda recollit el missatge “marketiniano” que inunda les xarxes, intel·ligentment construït per les plataformes: llibertat, ser “el teu propi cap”, triar quan treballar, etc. Tot un relat d’ideals individualistes per a ocultar la precarietat que realment s’amaga darrere.

Però què millor que Sacha Michaud, cofundador de Glovo, per a explicar-nos les “meravelles” d’aquest capitalisme “col·laboratiu”.

“Flexibilitat, connectar-se quan vulgui [...] és una tendència en la societat, no volem caps, volem fer dos o tres treballs alhora. Seria meravellós que un Glover que viu a Milà pugui dir que “ah, vull viure tres mesos a Barcelona” i poder viure aquesta experiència [...] i sense fer gran esforç.”

A aquesta apologia de la llibertat per part del cofundador de Glovo, i de tots aquells defensors del capitalisme “col·laboratiu” li falta un asterisc, i és que parlen de llibertat, sí, però de la seva concretament.

La ingent quantitat de diners destinada a publicitat forma part d’una operació de "sharewashing” [rentat de cara amb la idea de “compartir”], el qual construeix la idea que la relació entre els usuaris és lliure, i al seu torn, la relació del treballador amb l’app i plataforma, també ho és. Però res més lluny de la realitat.

Et pot interessar:"Posar la teva vida en perill per arribar a final de mes"

Els ideals que aquest capitalisme “col·laboratiu” construeix són adaptacions necessàries producte de, d’una banda, l’explosió de l’accés a internet generalitzada en occident i per un altre, la creixent precarització que ve imposant el mercat laboral especialment des de 2008. Aquesta combinació de factors consoliden la creació i expansió d’aquestes plataformes. Però clar, dir-ho així és poc “cool” i més en aquests temps de façana sense substància.

Enfront de sous de misèria i la pluriocupació, diguem possibilitat de treballar en diversos llocs alhora; enfront d’horaris maratonians o penalitzacions si no es compleixen enviaments, diguem llibertat per a treballar quan es vulgui; enfront de falta de tota cobertura per accident o malaltia, sigui vostè el seu propi cap. Et voilà, anomenada als amiguetes dels grans mitjans de comunicació perquè airegin aquest enfilall de mentides, nova ronda de finançament perquè els grans capitalistes inverteixin i a continuar la (seva) festa.

Però la realitat és una altra. I enfront d’aquestes noves formes de precarietat també hi ha resistència per part de lxs trabajadorxs, o riders, com es fan dir els repartidors i repartidores a domicili (el servei més estès en apps).

Els riders són especialment joves de classe treballadora, molts immigrants, que novament veuen com el mercat laboral capitalista només ofereix per a ells més i més precarietat i un futur d’incertesa.

I és que aquests riders s’enfronten a una temporalitat salvatge, a les subcontractacions, a bregar amb les ETTs, a jornades extenuants de treball, a sofrir penalitzacions per part de l’empresa si no estan disponibles en unes certes franges horàries, a un sou volàtil i no garantit i per tant sous de misèria. Tot això ha estat denunciat quantitat de vegades per col·lectius de trabajadorxs organizadxs.

Unes condicions que si bé són noves per la manera d’executar-se, no estan molt lluny de les que hem pogut veure en altres sectors no tan nous: hostaleria, transport (llegeixi’s conductors assalariats del taxi), turisme o comerç. I és que el capitalisme “col·laboratiu” ha donat una nova volta a la rosca de la precarietat, però aquesta ja fa temps que estreny a amplis sectors de la classe treballadora.

Com dèiem, enfront d’aquest nou atac, amplis sectors especialment joves trabajadorxs, dones i immigrants s’organitzen sota condicions de gran dificultat per a poder barallar pels seus drets i llevar la careta a aquest capitalisme “cool”.

Tenim l’exemple de les Kellys de Barcelona, cambreres de pisos en hotels, podem parlar de RidxrsXDerechos, una unió de riders de diferents plataformes de repartiment, o els joves treballadors repartidors de Amazon, organitzats en les diferents subcontractes que s’encarreguen del repartiment per a aquesta multinacional. Sense oblidar altres exemples d’organització i lluita en sectors com l’hostaleria protagonitzat per lxs trabajadorxs de Telepizza en diferents ciutats de l’Estat espanyol.

Aquests exemples de lluita i organització, realitzats a contracorrent de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT que els donen l’esquena, són l’exemple a seguir. Marquen el camí per a barallar per millors condicions, denunciant la precarietat i així poder evitar més morts, com la de Pujan Koirala o el company rider mort diumenge passat a Madrid.

Des d’Esquerra Diari (Esquerra Diari), estem impulsant la campanya #CiutatAturada #CiutatEnLluita, on recollim i donem difusió a exemples de lluita i organització alhora que denunciem la precarietat. Avui ens fem ressò d’aquesta estafa i mentida del capitalisme “col·laboratiu” i et convidem a escriure i contactar amb nosoltres per a fer-nos arribar la teva denúncia.




Comentaris

Comentar