A les 23.30 d’ahir, un repartidor rider de Deliveroo va col·lidir contra un camió de les escombraries a l’altura d’Embajadores (Madrid) mentre efectuava un lliurament muntat en la seva motocicleta. Malgrat la ràpida arribada del Samur i de l’assistència d’alguns veïns, l’home de quaranta-vuit anys va morir mentre tractaven de reanimar-lo.
Esta madrugada un compañero ha sufrido un accidente mortal contra un camión de la basura.
Llevamos años avisando y desgraciadamente ha vuelto a suceder. Esta muerte tiene responsables y haremos lo que sea necesario para que se haga justicia.
Fuerza a la familia.
DEP compañero. pic.twitter.com/jWrCefHrFK
— Riders x Derechos (@ridersxderechos) February 8, 2021
L’empresa de repartiment a domicili Glovo ràpidament va advertir que el treballador no era usuari de la seva app, a pesar que les Emergències asseguren que així era. L’empresa es va afanyar a realitzar aquest comunicat, ja que fa dos anys un altre rider de Barcelona va morir en circumstàncies similars, la qual cosa va comportar a una ràpida mobilització dels seus companys i a una escalada de tensió que va acabar sepultada sota un acord econòmic entre empresa i ajuntament perquè la qüestió no anés als tribunals.
A falta de esclarecer para que empresa trabajaba lo que está claro es que estas empresas llevan años saltándose todas las leyes en materia de prevención de riesgos laborales.
Estos accidentes tienen responsables y nosotros lucharemos para que se haga justicia.
DEP compañero
— Riders x Derechos (@ridersxderechos) February 8, 2021
Això no és un cas aïllat i menys una casualitat. Deliveroo, Glovo i la resta d’empreses i plataformes "app", exploten als seus treballadors sota unes condicions precàries i abusives. Així va dictaminar la justícia l’existència d’11.000 falsos autònoms sota aquesta marca, i és suficient intercanviar amb els seus treballadors per a comprendre la situació: hores incomptables de repartiment, faci vent o neu, en plena pandèmia, a contrarellotge entre l’insegur trànsit de les ciutats per a acabar cobrant una misèria que no dóna per a sostenir-se un mateix.
La falta de la mínima prevenció de riscos laborals i la precarietat és una espiral de desesperació que, tristament, s’ha cobrat una nova víctima. Contra la voracitat d’aquestes empreses, que prevalen el seu benefici sobre la vida humana, i els governs que no mouen un dit per tombar la Reforma Laboral i declarar la guerra a la precarietat és necessària ara més que mai organització i lluita als carrers.
