El TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) condemnava aquest dimarts Espanya a una indemnització per "danys morals" a tots i cadascún dels jutges que van patir filtracions personals en un article de La Razón en 2014.

En aquell article el diari publicava els noms i cognoms, així com també les fotos dels documents d’identitat de fins a 33 magistrats que havien signat previament un escrit a favor del dret a decidir a Catalunya. Tot, previa recerca de la policia, en aquell moment comandada pel Partit Popular de Mariano Rajoy i amb Jorge Fernández Díaz al ministeri de l’Interior.

El tribunal d’Estrasburg considera que la filtració suposa una violació de la privacitat dels magistrats i condemna que l’Estat encomanés un informe policial en el que s’hi recollia idees polítiques, tot sense haver comés cap delicte. De fet, la sentència considera que les dades publicades a l’article proven de forma "incontestable" que són fonts "a les que només tenen accés les autoritats".

Aquest fet, és un nou capítol relacionat amb tot el trasfons de l’operació Catalunya, del qual la setmana passada teniem els penúltims episodis en els que es revelava la responsabilitat de Fernández Díaz en la recerca dels principals dirigents sobiranistes.

I, per descomptat, deixa en evidència novament que la policia patriòtica del PP va estar activa durant els anys més convulsos del procecisme, i fins i tot molt abans, amb l’objectiu de desactivar el moviment democràtic català.

Qüestió també, que ha mantingut en actiu el govern "progressista" del PSOE i Unidas Podemos evidenciat primer amb el CatalanGate, i després amb el policia infiltrat en diferents organismes de l’esquerra independentista durant els últims dos anys. El mateix "progressisme" que reprimeix als inmigrants que intenten creuar la tanca a Melilla, i que avala la mort de 37 d’ells a mans de la gendarmeria marroquina.

Per altra banda, la sentència i condemna del TEDH no deixa de ser ridícula i merament simbòlica, així com també a deshora, tal i com actua sempre la justícia europea envers la qüestió nacional catalana i l’ofensiva reaccionària del règim del 78.

Cal recordar també, que no és la primera ocasió en que les decisions judicials d’Estrasburg acaben en paper mullat, tenint en compte que l’Estat espanyol acumula numeroses sentències contra els drets humans, en especial l’actual ministre d’Interior, el qual manté un full de serveis "impecable" amb l’empresonament de presos polítics, la persecució d’organitzacions polítiques, fer els ulls grossos davant les tortures policials i l’obertura de judicis i emissió de vots particulars contra la llibertat d’expressió.

Tot un exemle de la podridura del règim espanyol i la impunitat de la justícia europea contra els drets i llibertats democràtics.