Política Estat espanyol

REFORMES

El Govern no tocarà ni una coma de la reforma laboral i prepara una reforma de les pensions

El govern obeeix a la patronal i no toca ni una coma de la reforma laboral. Escrivá també posposa a 2022 les retallades de fins del 40% en carreres de cotització amb 40 anys mentre manté en total secret una pròxima reforma de pensions. Tot apunta al fet que la reforma laboral continuarà intacta i al fet que el Govern prepara les retallades exigides per Brussel·les. Els sindicats protesten de cara a la galeria, mentre se subordinen a la política de la patronal.

dissabte 10 d’abril| edició del dia

El dimecres es van reunir CCOO i UGT amb el Govern i la patronal, cap aspecte de la negociació en la derogació de la reforma laboral ha avançat. Els tres elements principals de la disputa són: la ultraactivitat, el predomini del conveni d’empresa sobre el conveni sectorial i les subcontractacions. La patronal es nega, com és natural, a permetre la derogació d’una reforma que és molt beneficiosa per als grans empresaris i que des de la crisi i durant la pandèmia els ha permès incrementar els seus guanys. Davant aquesta situació el Ministeri de Yolanda Díaz crida a l’ordre "Bastiré ponts, la política del soroll i els murs no condueix a res". Una retòrica conciliadora que acompanya a una política patge de la patronal.

Ara com ara la discussió se centra en la prioritat aplicativa dels diferents convenis. El ministeri dirigit per Yolanda Díaz havia promès suprimir la prioritat aplicativa dels convenis empresarials, on els treballadors tenen menys poder negociador, i restituir-la-hi als convenis sectorials. No obstant això, davant la negativa de la patronal la negociació sembla haver-se limitat a canviar, tan sols, la prioritat aplicativa dels convenis sectorials en matèria de salaris. La patronal no ha trigat a amenaçar que també aquesta mesura resultarà perjudicial a la “flexibilitat interna” de les empreses.

Treball afirma que les negociacions avancen. No obstant això, aquest avanç és a costa de reduir cada vegada més l’abast de la remota derogació fins a convertir-se en completament simbòlica. De fet, el ministeri de Díaz no ha trigat a fer una altra proposta a la patronal buscant altres maneres d’afavorir la flexibilitat interna de les empreses, sense necessitat de tocar els salaris dels treballadors.

El panorama no és més falaguer pel que fa a les pensions. El ministre d’Inclusió i Seguretat Social defensa posposar a 2022 les retallades de fins del 40% en carreres de cotització amb 40 anys. La secretària de Polítiques Socials, Ocupació i Seguretat Social d’UGT, Mari Carmen Barrena, va denunciar que no es pot esperar a 2022 i va instar el ministre que "rectifiqui ja" i canviï la llei de manera urgent com es va dir en les recomanacions del Pacte de Toledo. No obstant això, les direccions dels sindicats continuen mostrant-se més còmodes en la negociació en despatxos que amb la mobilització dels treballadors en defensa dels seus drets.

El ministre prepara, així mateix, una reforma en el sistema de pensions completament opaca, a porta tancada amb Brussel·les, que no és segur que passi pel Congrés i que, pròximament, tractés d’imposar en les negociacions amb els agents socials.

Davant el descontentament que comença a reflectir-se en sectors de la joventut i dels treballadors per una realitat laboral marcada per la precarietat, els baixos salaris, la temporalitat i la discrecionalitat empresarial, el govern apel·la a la paciència. Les direccions dels sindicats, pel seu compte, mostren el seu descontentament de cara a la galeria, tractant de protestar enfront del govern però amb la boca petita. Una negociació teatralitzada la retòrica buida de la qual cerca ocultar una política submisa amb els interessos de la patronal.

Els fets parlen per si sols: l’únic avanç de la negociació, segons les fonts oficials, és que continua havent-hi negociació. Els sindicats han declarat que els empresaris continuen negant-se a revisar la ultraactivitat o que els convenis col·lectius prevalguin per sobre dels convenis d’empresa en tots els seus aspectes o les subcontractacions. És a dir, que en els tres elements principals que formaven part de l’acord de Govern de 2018 entre PSOE i Unides Podem realment no hi ha avanços, ni els hi espera. La reforma de les pensions continua sent tota una incògnita, cosa que augura un atac en tota la línia a una gran conquesta dels treballadors.

Davant aquesta situació és urgent aixecar un gran pla de lluita per a enfrontar els atacs que preparen el govern i la patronal. Per a això cal recuperar els sindicats i expulsar als buròcrates que els dirigeixen: autèntics agents del capital en el si del moviment obrer.




Comentaris

Comentar