Segons fonts pròximes a la desapareguda revista TBO el president del govern espanyol Pedro Sánchez estaria en contacte constant amb agents de la T.I.A., els quals l’estarien assessorant en diferents assumptes d’Estat.

Després de mitja legislatura sense poder acabar de desactivar el moviment democràtic català i amb la insistència d’alguns elements subversius que estarien confabulant amb espies russos i el Superagent 86 per convocar una taula de diàleg per a 2034, Sánchez s’hauria posat en contacte amb els mateixos Mortadelo i Filemón.

Aquests haurien apadrinat la ingeniosa idea de contractar els serveis de Pegasus SA i intervenir així els mòvils de nombrosos polítics independentistes de Catalunya amb la intenció de saber els gustos i aficions d’aquests per bescanviar la "punyetera" taula.

No obstant, tot i que Sánchez, sempre segons fonts d’ACME, no comptava amb el vist i plau del ministre d’Interior Grande-Marlaska, que estaria més per una opció de delegar tot en l’Audiencia Nacional, el president va acabar per assumir les despeses per error del programa de Carmen Sandiego, amb tanta mala sort que en el moment de contractar els serveis ho va fer amb el telèfon de Palau.

És així que del CatalanGate s’ha passat a l’SpanishGate i les rialles dels Macron, Scholz i Johnson, els quals es creuen lliures d’intervencions i infeccions telefòniques.

Continuarà,... segur.

***

Tot això podria estar passant, o no. No obstant, lluny d’infantilitzar una crisi de grans dimensions com és el cas d’espionatge, la paròdia n’és una ilustració més de com actuen els mecanismes de qualsevol estat capitalista a través de les profundes canyeries de porqueria amb les que es sustenta la mateixa bastimenta política corrupta.

És així que l’escàndol de les escoltes mitjançant el programa Pegasus, que ja no sols ha estat utilitzat conta els líders independentistes catalans, sinó contra el propi Govern, mostra la podridura del règim polític espanyol i la impunitat amb la qual continuen operant les “clavegueres de l’Estat”.

I si tot això és possible és perquè existeix una llei de Secrets Oficials promulgada en 1968, en ple règim franquista, que permet tot tipus de crims d’Estat perpetrats pels serveis d’intel·ligència, les forces policials i parapolicials acollides pels governs.

Davant tot aquest accionar corrupte, per enfrontar decididament l’Estat profund i acabar amb l’espionatge il·legal cal començar per prendre mesures que trenquin la normalitat vigent amb la formació d’una Comissió de recerca independent de les institucions de l’Estat, per determinar els fets i aconseguir el judici i càstig als responsables materials i polítics de l’espionatge.

Altres mesures iguals d’importants en són la dissolució del CNI, la derogació de la Llei de Secrets Oficials franquista i desclassificació de tots els arxius secrets en mans de l’Estat i els seus serveis d’intel·ligència. Així com també el cessament de tota persecució política i la llibertat dels presos polítics que encara romanen en la presó a conseqüència del procés i de totes les lluites socials i ciutadanes.