Igual que d’aquest pseudo sindicat dirigit per un empresari milionari que afirma que els rics són rics per naturalesa, els estudiants i joves no podem esperar d’una organització com Revuelta més que la defensa a ultrança dels interessos dels empresaris i les grans fortunes.

Darrere de la imatge rebel que pretenen donar es troben els valors més reaccionaris i conservadors que existeixen en la societat: racisme, masclisme, lgtbifòbia, autoritarisme, espanyolisme, fanatisme religiós, nostàlgia franquista, classisme de nens fatxendes…

A aquests “joves patriotes” mai els hem vist mobilitzar-se contra la precarietat laboral i vital de la joventut, contra la repressió policial que experimenta cada dia la joventut obrera i popular en els barris, contra la impossibilitat d’accedir a un habitatge, molt menys anant a parar un desnonament o donant suport a una vaga obrera. No els hem vist clamar contra la privatització i elitització de l’educació pública o contra les lleis que han lliurat les nostres universitats a les grans empreses i han establert matrícules impossibles de pagar per a bona part dels fills i filles de la classe treballadora.

Ells sempre s’han posicionat en contra d’aquells i aquelles que organitzàvem vagues per una educació totalment gratuïta i universal a tots els nivells, per una solució a la crisi climàtica a la qual ens condemna aquest sistema capitalista, a cada 8 de març contra l’heteropatriarcat i l’opressió de gènere.

Ara rabien i es manifesten contra la Llei d’Amnistia del govern PSOE-Sumar. Una llei que fins i tot deixa fora a la immensa majoria de les persones represaliades del moviment democràtic català i queda a criteri dels mateixos jutges que s’estan manifestant contra ella. Els presos polítics i encausats per lluitar pels drets laborals, socials i democràtics i als migrants tancats en CIE queden per descomptat fora de l’amnistia. Parlem de milers de represaliats per fugir de les condicions de fam i misèria que viuen als seus països, per defensar drets democràtics com l’autodeterminació, per rapejar contra la Casa Reial, per posar el cos per evitar que facin fora a una família de la seva casa per donar-la-hi al banc o per participar en vagues i piquets de treballadors.

Contra totes aquestes persones aquesta extrema dreta sempre han demanat canya i mà dura. Fa falta una amnistia, sí. Però no la que proposa aquest govern enormement limitada, amb policies inclosos, en mans de la judicatura i, sobretot, a canvi de renunciar a la lluita per l’autodeterminació. Lluitem per a una amnistia per a tots i totes les lluitadores i persones perseguides per la Llei d’Estrangeria, per l’autodeterminació de Catalunya i la resta dels pobles, per acabar amb la repressió, la impunitat policial de l’1-O i tombar la monarquia.

Ara els dretans se les donen de rebels quan són els màxims defensors de la Corona, la Constitució, l’Església, la policia i els grans empresaris. El problema és que el govern “progressista” li pren l’agenda posant al costat del Rei, assegurant el respecte constitucional i la negativa al dret a decidir, amb una ministra d’Igualtat amiga de l’Església, un ministre de l’Interior que infiltra policies en moviments socials i una Ministra de Treball que pacta amb la patronal al costat dels sindicats.

Precisament si la dreta pot sortir al carrer, fer demagògia i aparentar ser rebel és per les polítiques neoliberals del govern del PSOE juntament amb Unidas Podemos i ara Sumar. L’autodenominat govern “més progressista de la història” té el mèrit d’haver disparat la despesa militar, de ser còmplice de la matança de desenes de persones migrants a Melilla, de reprimir amb tanquetes als treballadors en vaga de Cadis, de rescatar a les elèctriques i altres grans empreses, el manteniment dels pactes mercantils i armamentístics amb Israel… I el pitjor de tot, ens han dit una vegada i una altra que això és l’esquerra governant, l’únic fre possible a una dreta cada vegada més embravida i mobilitzada.

És impossible parar a la dreta de veritat amb una esquerra de mentida, és necessària una alternativa. No podem regalar-lis la mobilització, hem de disputar-li els carrers a la dreta i extrema dreta com ja fem en les massives mobilitzacions en solidaritat amb Palestina en tot l’Estat.

Per això, des de les agrupacions juvenils Contracorrent i Pa i Roses fem una crida als i les estudiants a activament no secundar la vaga de Revuelta i organitzar-se en cada centre d’estudi per plantar cara a l’espanyolisme, racisme, al masclisme i la lgtbifòbia. Posem en peus una joventut veritablement rebel contra aquest règim monàrquic i imperialista i contra els seus governs amics dels rics i grans empresaris. Suma’t a construir una joventut anticapitalista, antiimperialista i revolucionària!