Genocidi, rearmament i militarització de les fronteres. No parlem de la pròxima sèrie de Netflix, sinó de la realitat del sistema capitalista. L’Estat d’Israel està duent a terme una massacre contra el poble palestí amb més de 32.000 assassinats a Gaza, entre ells 13.000 nens. Al seu torn, les potències imperialistes de la UE i EE. UU ho avalen mentre preparen els seus plans de guerra augmentant els pressupostos de Defensa. Ens parlen de protegir la “seguretat” i “llibertat” i “valors” per justificar l’escalada militar; al mateix temps que endureixen les fronteres per rebutjar els qui fugen de la fam i la misèria provocada per l’espoli de les multinacionals.
A les generacions anteriors a la nostra, els van dir que el neoliberalisme seria el creixement continu i va arribar la crisi del 2008. Després ens van fer creure que les pandèmies eren cosa del passat i va esclatar la covid. Ens van vendre que les guerres en territori europeu havien quedat enrere i va esclatar la reaccionària invasió de Putin, la qual ha estat resposta amb els reaccionaris plans de guerra per part de la UE. Els governs capitalistes – “progressistes” o conservadors – han deixat clar com actuen: en defensa de les seves burgesies nacionals i descarregant el cost sobre la classe treballadora i els sectors populars.
Així, van rescatar a la banca després del 2008 a canvi de retallades en els serveis públics, reformes de pensions i laborals; van protegir els guanys dels capitalistes mentre els treballadors s’exposaven al contagi; i ara ens volen preparar per a una guerra en defensa dels interessos de l’imperialisme patri i les seves multinacionals. Tot això és el brou de cultiu perfecte per a l’extrema dreta després de la desafecció generada pels reformistes i la seva agenda de canvi sense canvi. A aquestes crisis s’afegeix l’amenaça de la devastació ambiental, un problema que forma part ja del nostre present, que genera desplaçaments a tot el món, calor i fred extrems i que els governs capitalistes no enfronten perquè són còmplices de les empreses i multimilionaris que contaminen i ens deixen sense futur.
Però la joventut no pensem ser aval per a aquest negoci. No serem carn de canó per a les seves guerres, espectadors de les seves massacres ni resignar-nos a no tenir un planeta habitable. Si tot allò que ens van dir que era cosa del passat ha demostrat ser pura actualitat, tocarà recuperar el llegat del marxisme que fa més d’un segle va advertir de la barbàrie capitalista. Perquè l’època de guerres, crisis i revolucions caracteritzada per Lenin es reactualitza i la frase de “socialisme o barbàrie” de Rosa Luxemburg ressona com un anomenat a l’acció.
La joventut no serem peons en la seva partida, sinó la punta de llança per organitzar la baralla al costat de les i els treballadors. Perquè ens diuen que som la generació de les crisis, però oculten que som la generació que ha estat al capdavant de les mobilitzacions i les protestes: a Xile contra el règim hereu de Pinochet, a França contra la reforma de les pensions, als Estats Units pel Black Lives Matter o en l’Estat espanyol, amb la joventut catalana al capdavant, contra el règim espanyolista i monàrquic, amb les joves de tot el món prenent els carrers pel dret a l’avortament i contra la violència patriarcal. Però no ens conformem amb resistir ni tenim temps per a més desviaments que ens condueixen a la derrota. Si la victòria de les revolucions és una tasca estratègica que es prepara, nosaltres som part dels qui volen prendre partit en ella.
Contracorrent i Pa i Roses som agrupacions impulsades pel Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores al costat d’independents a l’Estat Espanyol, formant part d’una xarxa internacional d’agrupacions present a França, Alemanya, Itàlia, EE. UU, l’Argentina, el Brasil, Xile i molts països. Els qui militem a la CRT formem part de la Fracció Trotskista - Quarta Internacional (FT-CI)
Lluitem per una sortida socialista i revolucionària des de baix amb independència de classe davant la catàstrofe a la qual ens porta el capitalisme. Per això, creiem que és el moment de construir una joventut socialista, revolucionària i antiimperialista que combati l’imperialisme, el rearmament militarista i els reaccionaris mecanismes del deute imperialista.
Com a part d’aquest objectiu, creiem que és imprescindible sumar forces per posar dempeus un moviment antiimperialista i internacionalista amb aquests eixos. En aquest sentit, les universitats han de ser una trinxera i, per això, plantegem a les organitzacions del Moviment Socialista, el SEPC, Obrir Bretxa, el Sindicat d’Estudiants i el Front d’Estudiants, així com a les agrupacions antiracistes i de suport a Palestina, a les associacions ecologistes, feministes i LGTB, impulsar en comú iniciatives amb aquesta perspectiva que sigui també la punta de llança contra l’extrema dreta.
A aquells i aquelles joves que comparteixen aquesta visió, a les organitzacions i militants que acorden amb aquesta urgent necessitat, els cridem a impulsar blocs en els centres d’estudi i de treball.
Alt al genocidi i la intervenció militar israeliana contra el poble palestí. Prou complicitat del govern PSOE-Sumar
Des de la seva creació, l’Estat sionista d’Israel s’ha basat sobre l’ocupació i la massacre contra el poble palestí, sent un enclavament al mig Orient per a la defensa dels interessos imperialistes. La complicitat de la UE i EE. UU s’estén fins a l’actualitat, i la coalició del PSOE i Sumar és part implicada per més que tracti de separar-se amb paraules.
Sense compartir els mètodes ni l’estratègia d’Hamàs, hem de denunciar la brutalitat en curs i la complicitat dels nostres governs. Reivindiquem el dret a la resistència contra el colonialisme genocida d’Israel i, així, ens situem en el camp de la lluita i la resistència del poble palestí – amb independència de les seves direccions – contra l’Estat d’Israel.
El govern “progressista” continua venent armes a Israel, mantenint relacions diplomàtiques i vetllant pels negocis de les empreses espanyoles a la regió. Entre 2021 i 2023, el Banco Santander li va donar més de 1.500 milions a companyies que estan fent negoci amb la massacre segons l’informe Inversions insostenibles. El BBVA tampoc es queda enrere: gairebé 1.200 milions segons dades de Banca Armada. Constructores com CAF, Saphir, Comsa, Sacyr o ACS – presidida per Florentino Pérez – treuen milions amb les obres de ferroviàries.
Les universitats espanyoles són part de les institucions públiques que blanquegen l’Estat genocida d’Israel a través dels convenis de col·laboració i la presència d’empreses que fan negoci. La Universidad Autónoma de Madrid va desenvolupar entre 2017 i 2022 el projecte Conflex en aliança amb l’empresa Rafael, una de les principals empreses armamentístiques israelianes. La Universidad Carlos III de Madrid va treballar amb la mateixa empresa entre 2016 i 2019 en el projecte Outcome. La Universitat Politècnica de Catalunya té relació amb l’empresa ICL, la qual gestiona les mines de Súria i Sallent d’on s’extreu part del material que s’utilitza per a fer les bombes de fòsfor blanc.
La repressió contra activistes que se solidaritzen amb la causa del poble palestí també arriba a l’Estat espanyol. A Madrid, desenes d’estudiants han estat multats per protestar l’any passat contra la presència de l’ambaixadora israeliana a la Complutense, entre les quals es companyes de Contracorrent i Pa i Roses. A Barcelona, vuit persones que van participar en la jornada mundial del 7 de febrer en denúncia al genocidi van ser detingudes en les últimes setmanes pels Mossos d’Esquadra.
Des de Podemos critiquen ara la complicitat del govern, però no ens oblidem que van fer exactament el mateix quan estaven en ell. De fet, van estar fins a l’últim moment pregant per un ministeri disposats a tornar a callar de nou. No ens empassem la hipocresia reformista perquè les seves conseqüències són el silenci còmplice.
Ruptura de tots els acords amb Israel! A baix l’ajuda financera i militar de l’imperialisme espanyol, la UE i els Estats Units! Prou de complicitat de la casta universitària! Fora dels nostres campus les empreses que fan negoci amb Israel! Per una Palestina lliure, laica, obrera i socialista!
Contra el rearmament imperialista i militarització de les fronteres
Des de la invasió russa a Ucraïna, els països de la Unió Europea venen elevant el seu discurs bel·licista. La reaccionària ofensiva de Putin en defensa de l’oligarquia russa ha estat contestada amb els plans de rearmament. Així, la Comissió Europea presidida per Úrsula Von der Leyen ultima la nova estratègia de defensa per impulsar la indústria militar europea.
El govern “progressista” s’ha sumat de ple. Després de la declaracions de Margarita Robles en les quals deia que “l’amenaça de la guerra és total i absoluta”, Pedro Sánchez va sortir a defensar a Brussel·les la necessitat d’enfortir la indústria militar europea. L’última notícia és la cessió del port de Maó a l’OTAN a Menorca. Un rearmament imperialista que compta amb el vistiplau de Sumar recolza en el Consell de ministres. De fet, la seva candidata a les eleccions europees, Estrella Galán, és patrona de la Fundación Alternativas, la qual va publicar un informe titulat The State of the European Union en el qual es reivindiquen les actuacions davant de la guerra a Ucraïna, la importància de la Defensa i l’assoliment del pacte migratori.
De nou, les universitats són còmplices de les polítiques imperialistes de l’Estat. De manera il·lustrativa, l’informe “Preparats per a la guerra. Com el militarisme permea en les nostres societats” elaborat pel Centre Delàs en 2021 recollia que existien 101 convenis de col·laboració entre el Ministeri de Defensa i les universitats espanyoles. Tot això sense sumar-li les múltiples relacions amb el Banco Santander i altres entitats que inverteixen en la indústria armamentística.
El rearmament imperialista té per objectiu preparar-se per defensar els negocis de les multinacionals espanyoles i blindar les fronteres. El govern del PSOE i Unides Podem va ser part d’això: va acollir l’última cimera de l’OTAN i va fer per incloure la immigració com a “amenaça híbrida”. Sumem-li les devolucions en calent, l’assassinat de desenes migrants a Melilla o els acords amb la dictadura marroquina per augmentar el seu control de la frontera a canvi de vendre definitivament al poble sahrauí…
Mentre la resposta del “progressisme” i la “moderació” acaba comprant-li gran part de l’agenda. Des de sectors reformistes com Podemos es limiten separar-se discursivament de l’escalada (com si no haguessin estat part del govern que aprbó les majors despeses militars en 40 anys) i plantegen la necessitat d’una política europea exterior pròpia. Però què significa això? Advocar per la gestió de la política exterior per administrar millor els interessos (imperialistes) europeus significa continuar matant migrants a les fronteres i espoliant recursos més enllà d’elles. Això no sona a mal menor ni frena a la dreta, més aviat li blanqueja el relat i li obre la porta.
No a la guerra i al militarisme imperialista! Ni un euro per finançar l’enviament d’armes. Ni Putin ni OTAN! Per una posició independent en la guerra d’Ucraïna. Prou de militarització de les fronteres! Regularització immediata de totes les persones migrants. Derogació de la Llei d’Estrangeries i els pactes migratoris! Tancament dels CIEs! Ruptura dels convenis de les universitats amb el Ministeri de Defensa i fora les empreses que fan negoci amb la guerra!
Prou de saqueig imperialista! Per l’anul·lació dels deutes externs dels països oprimits
El rearmament imperialista és la continuació de la política imperialista dels Estats i les seves multinacionals per una altra via. Actualment, el deute extern contret pels països de Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica assegura enormes guanys al capital estranger a canvi de plans d’ajust contra el poble treballador, privatitzacions i retallades en serveis públics.
A l’Argentina, l’extrema dreta encapçala per Javier Milei en aliança amb la dreta tradicional del país – i la passivitat del peronisme – es proposa obrir les portes de bat a bat al capital estranger mentre mata de fam al poble treballador. Allí, les empreses espanyoles tenen 18.000 milions de negoci amb empreses com Repsol, Telefónica, Santander i BBVA.
l’Argentina representa avui un laboratori per a l’extrema dreta mundial i, al mateix temps, un petita mostra de com enfrontar-la. Amb la lluita de classe treballadora unida amb els sectors populars, desenvolupant l’autoorganització en baralla i exigència cap a les burocràcies acada centre d’estudi i de treball, a cada barri, per discutir com parar els atacs de Milei i lluitar per una sortida per al poble treballador. Aquesta és la baralla que estan donant els nostres companys i companyes del PTS aixecant una posició i un programa amb independència de classe i socialista.
Les multinacionals es fan d’or saquejant recursos a tot el món, sembrant fam i misèria que obliga milions de persones a haver d’emigrar. La flota pesquera espanyola espolia les costes de l’Àfrica Occidental gràcies acords del govern espanyol o la UE, els quals solen anar acompanyats pactes migratoris perquè aquests països s’encarnin de contenir la immigració.
Alhora, la banca fa negoci amb la guerra, espoli i la destrucció del planeta. Entre 2016 i 2021, l’entitat presidida per Ana Botín, el BBVA i La Caixa van invertir 75.000 milions en projectes relacionats amb combustibles fòssils segons l’informe Banking on climate chaos. Km. Més armamentisme i bel·licisme signifiquen més contaminació a gran escala i, per a prova d’això, els plans de capitalisme verd la UE ràpidament s’han convertit en fons per a la guerra.
Ni la dreta ni els “progressistes” ens enganyen assenyalant “amenaces d’agressió exterior” o immigrants: l’enemic està a casa.
Anul·lació dels deutes públics externs dels països oprimits amb els Estats imperialistes i el capital financer internacional! Expropiació sense pagament i sota control dels treballadors de les empreses imperialistes que saquegen els recursos econòmics i naturals als països oprimits!
Suma’t a construir una joventut antimilitarista, antiimperialista i socialista revolucionària!
Qui militem a Contracorrent i Pa i Roses creiem que, davant el rearmament imperialista, el genocidi i l’espoli, hem de reprendre les banderes de l’antiimperialisme i l’internacionalisme per lluitar per una sortida socialista revolucionària des de baix. Perquè classe treballadora unida amb els sectors populars és qui mou el món i, per tant, és l’única via per evitar la catàstrofe capitalista i recompondre el món sobre nova bases.
Lluitem per acabar amb aquest sistema d’opressió i explotació en perspectiva conquistar governs de treballadors sobre la base d’una economia planificada democràticament i des de baix en funció de les veritables necessitats socials. A aquells i aquelles que comparteixin aquesta perspectiva els animem a militar i sumar-se a les nostres agrupacions.
En el context actual, amb els governs de la UE fent sonar els tambors de guerra mentre s’armen fins les dents, blinden les fronteres i continuen fent costat a l’estat genocida d’Israel, considerem que és urgent que la joventut fem un pas endavant i ens organitzem a cada centre d’estudi, de treball i en cada barri per oposar-nos amb totes les nostres forces a aquesta barbàrie a la qual ens volen portar. Suma’t a posar dempeus un gran moviment perquè no ens robin el futur.
