En la matinada del dissabte 7 d’octubre, milícies de Hamas, organització que controla el govern de la Franja de Gaza, van portar endavant la incursió armada en territori israelià més important en els últims 50 anys, amb el llançament de prop de 5.000 míssils, al costat de l’ingrés de centenars de milicians en aldees pròximes a la Franja. L’operació militar va deixar un saldo d’al voltant de més d’un centenar d’ostatges i al voltant d’un miler de morts, incloent centenars de joves que estaven en una festa, famílies que vivien en kibutz i altres tantes que no tenien cap funció militar.

El 8 d’octubre, el primer ministre israelià, l’ultra dretà Benjamin Netanyahu va anunciar una “guerra llarga i difícil” com a resposta als atacs. El portaveu israelià de les Forces de Defensa va comunicar l’evacuació militar de localitats situades prop de la frontera amb Gaza. També han tallat el subministrament d’electricitat, combustible i tot tipus de productes de primera necessitat als més de 2 milions d’habitants de la Franja. “Estem lluitant contra bèsties humanes i actuem en conseqüència”, va assenyalar el ministre de Defensa d’Israel, Yoav Gallant. Són els preparatius del que Netanyahu va anunciar com una "fase ofensiva, que continuarà sense limitacions ni treva fins que s’aconsegueixin els objectius". El primer ministre israelià va assegurar que l’Exèrcit del seu país utilitzarà "tot el seu poder" i va instar els palestins a abandonar la Franja de Gaza en advertir que reduirà "a enderrocs" les instal·lacions de la zona.

Israel ha llançat forts bombardejos a edificis sencers i instal·lacions sanitàries en la Franja de Gaza, juntament amb locaciones que segons l’exèrcit sionista serien centres d’operacions de les milícies de Hamas. En les primeres 48 hores, ja es comptabilitzen almenys 700 morts palestins. La nova fase ofensiva inclourà atacs molt més mortífers i no es descarta l’ingrés de tropes a la Franja de Gaza. En les últimes hores la situació ve escalant de manera accelerada. Els atacs israelians s’han estès al Líban. I l’imperialisme nord-americà ha anunciat el reforç de la seva presència militar.

L’acció de Hamas al costat de milícies del Gihad islàmic i altres grups de la resistència palestina com el FPLP no té precedents en les últimes dècades i ha generat una veritable commoció a Israel i a nivell mundial. L’operació “tempesta d’Al Aqsa” es va basar en una acció coordinada i planificada per les milícies que ha humiliat a un dels Estats més armats del món, mostrant una crisi profunda dels aparells d’intel·ligència i seguretat. La resposta de Netanyahu va ser immediata: declarar l’“Estat de guerra” i obligar a tots els partits, inclosa l’oposició, a tancar files per reconstruir una unitat nacional reaccionària darrere del seu govern, que era durament qüestionat i penjava d’un fil.

Netanyahu, que té diverses acusacions per corrupció, ve enfrontant enguany una important crisi, amb massives mobilitzacions en les principals ciutats d’Israel contra el seu intent de reforma judicial per sumar tot el poder darrere de l’Executiu. Secundat únicament pels partits d’ultradreta i religiosos de la seva coalició de govern, és qüestionat fins i tot per sectors d’elit de l’exèrcit i els reservistes de l’exèrcit, que van amenaçar amb la insubmissió. La recreació d’una “unitat nacional” contra l’enemic extern li ha permès ara com ara tancar files, però més enllà de la conjuntura immediata ha quedada exposada la seva feblesa.

A nivell mundial, els Estats imperialistes europeus i els Estats Units que venien qüestionant parcialment la política de Netanyahu, un aliat de Donald Trump, i la seva coalició d’extrema dreta, s’han alineat de manera incondicional amb l’Estat d’Israel, condemnant els atacs de Hamas com a “terrorisme” i assegurant que Israel té tot el “dret a defensar-se”.

La Comissió Europea ha anunciat que "revisarà" l’ajuda financera per a les autoritats palestines. Una mesura “de guerra” que patirà la població civil. A Alemanya, principal potència imperialista de la UE, tots els partits burgesos, incloent-hi l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya han fet costat a Israel. El govern alemany també ha anunciat que reforçarà la repressió contra les manifestacions i grups propalestins.

Israel té un dels exèrcits més poderosos del món, armat fins les dents pels Estats Units i la UE, amb potència nuclear. I exerceix des de la seva fundació en 1948 sobre la base de la neteja ètnica de la població àrab una brutal opressió contra el poble palestí, al qual li va arrabassar en successives guerres la majoria del seu territori, deixant-lo en dues franges estretes sense unitat territorial. Els governs del món que fan costat a Israel fan els ulls grossos davant els permanents assassinats, tortures i tot tipus de vexacions que comet el govern de Netanyahu, considerat el més de dretes de la història de l’Estat d’Israel. I quan fan alguna referència posen un signe igual entre la violència dels opressors i els oprimits. En 2014, Israel va llançar l’operació “Penya Segat poderós” amb bombardejos sobre la Franja de Gaza que va provocar més de 2310 palestins assassinats. Els que realment tenen dret a defensar-se són els palestins que des de fa 75 anys pateixen l’ocupació militar del seu territori i polítiques d’extermini. Amb el seu suport “incondicional” a Israel, els Estats imperialistes avalen noves massacres sobre el poble palestí.


Una situació mundial turbulenta

L’escalada del conflicte israelià-palestí es produeix enmig d’una situació mundial turbulenta, amb grans tensions i canvis geopolítics. Fa poques setmanes s’anunciava la possibilitat d’un acord entre l’Aràbia Saudita i Israel, promogut pels Estats Units, per al reconeixement de l’Estat d’Israel per la monarquia de Mohammed bin Salman. Aquest pacte, que no contemplava atorgar cap concessió important als palestins, hagués significat un punt d’inflexió en les relacions geopolítiques d’Israel, cap a una major “normalització” de les seves relacions amb els països àrabs, seguint els "Acords d’Abraham" impulsats per Trump. El passat 20 setembre, Biden i Netanyahu van abordar el tema a Nova York. L’acostament entre Israel i la monarquia saudita venia a contrarestar l’anunci d’un restabliment de relacions entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, promogut per la Xina.

Ara, el pacte amb la monarquia saudita es complica enormement amb l’acció de Hamas i la declaració de guerra d’Israel. Per part seva, l’Iran, principal potència regional enfrontada a l’Aràbia Saudita i Israel, ha manifestat el seu suport a l’operació tempesta Al Aqsa de Hamas, igual que ho ha fet el president sirià Bashar al-Ásad. l’Iran té una aliança estratègica amb Hezbollah, els qui mantenen un enfrontament militar amb Israel des del sud del Líban i el diumenge van llançar míssils “en solidaritat” amb l’ofensiva de Hamas i amb la resistència palestina.

La nova escalada del conflicte israelià-palestí ha portat a que el Pentàgon aparqui les crítiques a Netanyahu per la reforma judicial, brindant el seu suport “indestructible” a Israel. Biden ha anunciat l’enviament de vaixells i avions militars, inclòs portaavions ‘Gerald R. Ford’ i els seus vaixells de suport. No obstant això, Biden no ho té fàcil, enmig d’una greu crisi política als Estats Units, amb el risc de “tancament de l’administració” i partides pressupostàries postergades (entre elles les ajudes financeres per a Ucraïna) després de la destitució del republicà Kevin McCarthy com a líder de la Cambra Baixa dels EUA, per una moció de censura presentada pel seu propi partit.

La declaració de guerra per Israel, i la possibilitat d’una escalada regional del conflicte sumen inestabilitat a una convulsiva situació internacional, marcada per la guerra a Ucraïna, que ja porta 19 mesos i l’augment de les tensions entre el bloc de l’OTAN amb Rússia i la Xina.


La resistència palestina i l’estratègia de Hamas

L’Autoritat Nacional Palestina, encapçalada per Mahmud Abbas es troba fa molt temps en una crisi terminal. L’ofensiva israeliana durant els últims anys va relegar a Abbas a una posició encara més irrellevant i va deixar exposada la seva política de col·laboració amb els ocupants.

L’acció de Hamas, el Gihad islàmic i altres grups de la resistència palestina com el FPLP arriba en un context en el que es venia advertint sobre la possibilitat de sorgiment d’una “tercera intifada” palestina davant l’agreujament de la repressió i les provocacions per part de la coalició dretana de govern i els colons sionistes. Assassinats, repressió, enderrocament de cases, detencions arbitràries i atacs a la població en els territoris ocupats i als palestins que viuen com a ciutadans de segona en l’Estat d’Israel. Per aquest motiu, l’acció de Hamas va ser celebrada en tots els territoris palestins, ja que es va veure com la possibilitat de continuar la resistència contra l’opressor, una resistència que tots els Estats imperialistes del planeta volen esborrar. La incursió armada va mostrar una imatge de vulnerabilitat de “Goliat” enfront del “David” de la resistència palestina, la qual cosa també va collir enormes simpaties entre les poblacions àrabs de tot mig orient, oprimides per l’imperialisme.

Defensem el legítim dret del poble palestí a defensar-se i resistir a l’Estat genocida d’Israel i condemnem tota la hipocresia de l’imperialisme contra el poble palestí, al qual acusa de terrorisme, mentre dona suport a l’ocupació israeliana.

No obstant això, l’acció militar de les milícies de Hamas, atacant per igual llocs militars i a la població civil, va ser fàcilment instrumentalitzada per Netanyahu i els Estats imperialistes per intentar legitimar la seva declaració de guerra. També li ha permès al govern israelià aglutinar a tota l’oposició i sectors crítics darrere del suport a una ofensiva militar contra la Franja de Gaza. Rebutgem els atacs a la població civil. No compartim els mètodes de Hamas, que impedeixen avançar cap a la necessària unitat en la lluita entre la població àrab palestina, els àrabs israelians i fins i tot sectors de la classe obrera jueva que trenquin amb el sionisme i la seva política criminal, contra l’Estat d’Israel i el seu sistemàtic apartheid. Tampoc compartim el seu programa i la seva estratègia, que proclama com a objectiu la instal·lació d’un Estat integrista islàmic en tot el territori de l’Estat d’Israel. Si la política de “dos Estats” que va impulsar l’Autoritat Nacional Palestina mitjançant els acords d’Oslo es va mostrar com un rotund fracàs, tampoc és cap alternativa progressiva la que proposa Hamas.


A baix el règim de l’apartheid. Per una palestina obrera i socialista on convisquin àrabs i jueus

Els crims de l’Estat d’Israel contra el poble palestí, denunciats per molts intel·lectuals d’origen jueu com Ilan Pappé, són impossibles d’ocultar. Fins i tot aquest historiador considera que l’estat d’Israel porta endavant un “genocidi incremental”. Les xifres són eloqüents. Segons B’Tselem (Centre d’Informació Israeliana per als Drets Humans en els Territoris ocupats) des de l’any 2000 han estat assassinats en accions militars o policials 10.500 palestins. I en les presons israelianes hi ha al voltant de 5.000 presos, entre ells nens. Sota el govern de Netanyahu i l’extrema dreta religiosa, aquests crims han aconseguit una nova escala, no sols en els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània, sinó també contra els àrabs que viuen en el mateix Estat d’Israel i són tractats com a ciutadans de segona. Els funcionaris del govern d’ultra dreta parlen obertament d’expulsar als palestins i annexar Cisjordània. És aquesta situació d’opressió colonial que recrea una vegada i una altra la resistència palestina des de fa més de set dècades. I és també el que motoritza campanyes internacionals com BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) de la qual participen organitzacions i persones d’origen jueu que rebutgen els crims de l’estat d’Israel.

Enfront del fracàs de la política de “dos Estats” i davant la nova ofensiva de la ultradreta és necessària una lluita massiva de tot el poble palestí, juntament amb la classe treballadora àrab i jueva a Israel que trenqui amb el sionisme, en aliança amb treballadors, joves i dones que en el Mitjà Orient estan sortint a la lluita, com la joventut iraniana, contra l’Estat gendarme d’Israel i l’imperialisme. Per acabar amb el règim d’apartheid, és necessari desmuntar l’Estat sionista d’Israel. Defensem el dret a l’autodeterminació nacional del poble palestí i lluitem per una Palestina obrera i socialista, en el marc d’una federació socialista en el Mitjà Orient. Perquè només un Estat que es proposi acabar amb tota opressió, explotació i reacció imperialista podrà garantir el dret al retorn dels refugiats palestins i una convivència democràtica i pacífica entre àrabs i jueus. Tasca que haurà de ser empresa per la classe treballadora i els pagesos de tota la regió. La unitat de les masses palestines i les masses àrabs els governs de les quals han normalitzat relacions amb l’Estat sionista o els que s’aprestaven a fer-lo, és clau en aquest camí.

Contra les persecucions i les falses acusacions d’“antisemitisme” per ofegar qualsevol denúncia als crims de l’Estat d’Israel, defensem el dret a manifestar-nos en solidaritat amb el poble palestí davant les noves massacres que prepara Netanyahu. Des dels grups socialistes i revolucionaris que formem part de la Fracció Trotskista-Quarta Internacional, fem una crida a impulsar totes les accions unitàries en suport al poble palestí.


·Alt als bombardejos i la intervenció militar israeliana.

·No a l’enviament d’armes a Israel. Ruptura de tots els acords polítics i militars amb Israel.

Organitzacions que conformen la Fracció Trotskista - Quarta Internacional:

ARGENTINA: Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS) / BRASIL: Movimento Revolucionário de Trabalhadores (MRT) / XILE: Partido de Trabajadores Revolucionarios (PTR) / MÈXIC: Movimiento de los Trabajadores Socialistas (MTS) / BOLÍVIA: Liga Obrera Revolucionaria (LOR-CI) / ESTAT ESPANYOL: Corrent Revolucionari de Treballadores i Treballadors (CRT) / FRANÇA: Révolution Permanente (RP) / ALEMANYA: Revolutionäre Internationalistische Organisation (RIO) / ESTATS UNITS: Left Voice / VENEÇUELA: Liga de Trabajadores por el Socialismo (LTS) / URUGUAI: Corriente de Trabajadores Socialistas (CTS) / PERÚ: Corriente Socialista de las y los Trabajadores (CST) / COSTA RICA: Organización Socialista Revolucionaria (OSR) / ITÀLIA: Frazione Internazionalista Rivoluzionaria (FIR).