Després d’haver passat més d’un any a la presó preventiva i ser posat en llibertat provisional el mes passat, Dani ha estat finalment condemnat a 4 anys de presó i inhabilitació especial. Se li imputa un delicte lleu de lesions, atemptat a agents de l’autoritat i desordres públics. Aquest últim també és el motiu de l’any de condemna per a una altra manifestant. A la presó imposada per al jove madrileny cal sumar la indemnització de 2.100 que haurà de pagar a un agent de la Policia Nacional.

L’Audiència considera tenir proves sobre l’agressió perpetrada per Dani, qui suposadament va colpejar amb un pal travessat per claus al capdavant del policia que en aquell moment retenia a l’altra manifestant. El jove madrileny nega l’acusació, així com també desmenteix haver participat de les protestes i afirma haver estat únicament prop del lloc.

La sentència s’ha fonamentat sobre els informes pericials i les declaracions dels agents considerades de “alt poder convictiu”, mentre que els testimonis proposats per la defensa es qualifiquen com a “parcials i d’escassa credibilitat”.

Encara que es pot presentar un recurs davant Sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), el judici de l’Audiència Provincial, com els 12 mesos de presó preventiva previs, representa una mostra més de la persecució que sofreix la joventut i la continuïtat de la línia repressiva contra Catalunya.

Des del Movimiento Antirrepresivo van assenyalar que el comunicat de lesions del policia va ser realitzat més d’una hora abans i en un altre lloc diferent del que sel van efectuar les detencions. A més, la suposada agressió se sustenta sobre una fotografia del casc de l’agent realitzada posteriorment en comissaria.

La línia de defensa de l’acusat va canviar a última hora i, contràriament al que havia sostingut des de l’inici, va negar haver participat en la protesta. No obstant això, més enllà de si realment es va sumar o no a la concentració, el moment i lloc de la detenció de Dani tampoc són casuals.

En un context de protestes a Catalunya contra la sentència del procés, els actes en solidaritat amb el poble català que estava sent reprimit van començar a estendre’s per l’Estat, una cosa intolerable tant per al govern de Sánchez, com per al conjunt del Règim del 78.

Davant aquesta situació, la detenció del jove madrileny va servir per a enviar un missatge clar: qui se solidaritzi amb el poble català també el pagarà amb repressió. En aquest sentit, Grande-Marlaska no va trigar a anunciar que els detinguts per les manifestacions en contra de la sentència del procés romandrien a la presó preventiva fins que acabessin les protestes.

La credibilitat atorgada als testimonis policials confirma de nou que la paraula d’un policia val més que la d’un manifestant, deixant clar – per si hi havia dubtes amb el cas de l’Emèrit – que la llei no és igual per a tots. De nou, l’aliança entre Judicatura, policia i defensors del Règim del 78 surt a relluir per a perseguir a qualsevol que qüestioni aquesta democràcia hereva del franquisme, utilitzant els caps de turc necessàries per a acoquinar.