Internacional

INTERNACIONAL

Renuncia el Govern libanès enmig de la crisi política i social

L'anunci va ser fet pel primer ministre Hassan Diab en un discurs televisat el dilluns a la nit. Ara el Parlament ha de definir un nou Govern. El descontentament continua als carrers contra tot el règim després de l'explosió en el port de Beirut del dimarts passat.

dilluns 10 d’agost| edició del dia

Enmig de la crisi econòmica i que es va sumar l’agudització de la crisi política després de l’explosió en el port de Beirut el dimarts passat, el Govern libanès va renunciar aquest dilluns buscant descomprimir la situació social i les protestes que porten diversos dies.

El ministre de Salut de Líban, Hamad Hassan, l’havia avançat el dilluns al migdia: "Sí, el govern ha dimitit", va dir Hassan en sortir d’una reunió del Consell de Ministres, poc després que la vice-primera ministra i ministra de Defensa de Líban, Zeina Acar, presentés la seva renúncia i es va transformar així en la cinquena figura de l’Executiu a fer-lo, sis dies després de les devastadores explosions ocorregudes a Beirut.

Et pot interessar: Massives manifestacions a Líban després de l’explosió que va deixar més de 150 morts

"Aquest desastre exigeix una renúncia del govern, no dels ministres individualment", va dir Acar durant la reunió en el Grand Serail, va informar el periòdic libanès L´Orient-*Le Jour en la seva versió digital.

En la nit del dilluns finalment el va confirmar el primer ministre Hassane Diab, que havia estat nomenat en aquest càrrec al gener, després de diversos mesos acefalía per la crisi política que ja porta temps i després de les protestes que a fins de 2019 havia acabat amb la caiguda del primer ministre anterior.

En el seu missatge, Diab va tractar d’enlairar-se de la casta política odiada que és identificada per la població com a font de corrupció i responsable de l’explosió de la setmana passada. Així Diab va dir que en el seu curt mandat "va fer tot el possible per a traçar un full de ruta per a salvar al país", però que la corrupció al Líban era "més gran que el propi Estat", i que es tractava "d’un mur fortificat per una classe que està recorrent a tots els mètodes bruts per a resistir i preservar els seus guanys". Un discurs que sintonitza amb els manifestants que al carrer demanen que caigui tot el règim, buscant quedar ben situat davant el panorama polític del Líban en el pròxim període.

Et pot interessar: Al menys 100 morts i 4000 ferits després de l’explosió al port de Beirut

Aquest "règim" que els carrers demanen que caigui, encara que sense tenir una adreça política ni programa clar per a portar-ho endavant, és el que va sorgir de la fi de la guerra civil que va consumir al país entre 1975 i 1990, i pel qual arriben a un equilibri sectari entre els diferents credos, que s’acaba convertint en una font de corrupció entre els partits, la burgesia local i els negocis amb l’imperialisme francès, la vella potència colonial del país.

D’aquesta manera al President, que té un mandat de 6 anys, el tria el Paralment i sempre ha de ser cristià maronita. Per la seva part el primer ministre, que és elegit en conjunt pel president i el Parlament, sempre ha de ser musulmà suníta. Finalment el president del Parlament ha de ser un musulmà chiiíta.

Qui va renunciar aquest dilluns és només el primer ministre, al costat del seu gabinet, mentre que el president i el parlament continuen sense modificacions.

L’explosió i el carrer

El 4 d’agost, dues explosions de gran magnitud van devastar el port de Beirut i molts districtes de la capital, deixant almenys 220 morts i 7.000 ferits, segons les últimes estimacions, encara provisionals. L’explosió va deixar també a unes 200.000 persones sense habitatge en un moment en el qual el Líban ja travessa una crisi econòmica amb devaluació de la moneda (i els salaris) i inflació dels preus, a més d’un ajust brutal indicat pel FMI, que venia provocant mobilitzacions des de fi de l’any passat.

L’explosió a causa de materials inflamables i perillosos guardats des de feia anys, i pel que es culpa al Govern en ple per la negligència i la corrupció, va acabar per aprofundint la crisi política i deslligant manifestacions en les quals es demanava la caiguda del règim.

El fet va despertar la ira de la població, i dues manifestacions, el dissabte i el diumenge, van ser reprimides amb violència per la policia, accions que van deixar centenars de ferits entre els manifestants i les forces antimotines.

Aquest dilluns, el ministre de Finances Ghazi Wazni i el seu col·lega de justícia Marie-Claude Najm, van presentar les seves renúncies.

Ahir, la ministra d’Informació, Manal Abdel Samad, i el de Medi Ambient i Desenvolupament Administratiu, Damien Kattar, havien dimitit també.




temes relacionats

Líban   /    Beirut   /    En Català   /    Internacional

Comentaris

Comentar