Dècades de capitalisme neoliberal i especialment les darreres reformes laborals han deixat a la classe treballadora en una situació límit. La tasa de temporalitat de l’Estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, tres contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la U E. I com no podria ser d’altra forma, aquest escenari es ceba en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.

Mentrestant, centenars de milers d’immigrants es veuen obligats per subsistir a acceptar les pitjors condicions de treball i salaris ínfims perquè la Llei d’Estrangeria els obliga a això al negar-los el permís de residència i treball. El preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats.

L’onada de desnonaments no cessa i l’Estat envia els seus cossos repressius (Policia, Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra, Ertzaintza, Guàrdia Urbana) a fer fora milers de famílies vulnerables amb violència per garantir el dret dels grans tenidors d’habitatges a especular amb les nostres vides, abocant-les a la pobresa. Després de modificar la Constitució per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros de la SAREB, abonat per l’Estat a bancs i caixes.

Et pot interessar: Manifest Unitari: sindicats combatius criden a la coordinació i a les seves afiliacions a participar dels colectius anticapitalistes

La pandèmia, les retallades i privatitzacions sanitàries i de serveis públics, duts a terme pels governs central, autonòmics i municipals, han agreujat moltíssim aquesta situació deixant enrere a creixents capes de la població les condemna a la precarietat, la manca de sostre i la fam. A l’Estat espanyol és on més ha disminuït l’esperança de vida, passant de 84 a 82,4 anys. Recentment els denominats fons europeus de recuperació serveixen de pretext al govern central per noves reformes laborals i retallades en les pensions que amenacen encara més les condicions de vida presents i futures dels treballadors i treballadores. Però responem: Com no pot ser d’una altra forma l’olla social fa senyals d’estar a punt d’esclatar.

Les protestes per la repressió contra Pablo Hasel canalitzen l’empipament general existent contra la repressió, sigui a artistes, sindicalistes o lluitadors socials. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sinó fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. Els moviments per l’habitatge, i els veïnals, segueixen marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural. Les persones migrades no han cessat de reclamar els seus drets i els seus papers durant tots aquests anys.

Per això els sindicats i organitzacions sota signants exigim aquest primer de maig governi qui governi:

• Reindustrialització en clau ecològica, sota control públic i comunitari.

• Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció.

•Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat

• Incorporació de les treballadores de llar i les cures al règim general de la seguretat social, l’eliminació de l’acomiadament per desistiment de l’empleador.

• Augment de plantilla a Inspecció de Treball i a jutjats socials per garantir justícia rapida i gratuïta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissió.

• No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys.

• Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeixi tothom que ho necessiti. Increment de l’SMI a 1300€.

• Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, repartiment de tots els treballs

• Expropiació i us social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de l’habitatge en aquest àmbit. Prohibició dels desnonaments sense alternativa.

• Sanitat, dependència i educació públics100% sense discrimació, prou finançar la concertada, prioritzar l’atenció primària. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacèutica.

• Derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE. Reconeixement de l’estatus de refugiades i exiliades. Llibertat de moviments per les persones recloses a Canàries. Regularització sense condicions!

• No al pagament del deute públic.

• Derogació de la llei “Mordassa”, prou repressió a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. Dissolució dels antiavalots.

En aquest context de lluites hem d’incrementar tant els espais de coordinació com d’enfortiment mutu per poder colpejar amb més força. Fem una crida a:

• Les nostres afiliacions a participar en aquells col·lectius anticapitalistes i socials que considerin. A unir les nostres mans, doncs la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita.

• A la classe treballadora catalana: A mobilitzar-se i organitzar-se cadascú/una en el sindicat combatiu que consideri. Aquesta és la clau que permetrà que les lluites obreres segueixin creixent i fent retrocedir la precarietat que ens ofega. Unitat de les lluites. No hi ha cap altra forma que nosaltres mateixes.

• A les organitzacions i moviments socials: A centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA! VISCA L’1 DE MAIG!

20 d’abril de 2021