Aquest dijous concloïen les tres primeres jornades de vaga de les i els docents catalans. Una vaga que, pel seguiment i la massivitat de les manifestacions, ha estat realment històrica. Caldria remuntar-se a les mobilitzacions contra les retallades del govern d’Artur Mas de 2010 en endavant, per a trobar quelcom semblant.

La vaga tenia com a principal reivindicació justament acabar amb aquesta llarga dècada de retallades. La indignació es va estendre en la comunitat educativa després de la modificació unilateral del calendari escolar per part del conseller Cambray. Però a aquest catalitzador se li van sumar tota una sèrie de reivindicacions que són una autèntica rebel·lió al model d’eduació infrafinançada, plena de subcontractes i amb una clara orientació neoliberal.

🔴3r dia de #VagaEducativa

📣Seguim al carrer al costat dels treballadors i treballadores de l'educació

✊Cridem a les organitzacions estudiantils i el conjunt de les estudiants a impulsar assemblees a cada centre d'estudi per preparar la vaga del 29 i 30@PabloCastilla00 pic.twitter.com/7wy6JzFE76

— Contracorrent Catalunya #OrganitzarLaRàbia (@Contrac_Cat) March 17, 2022

L’exigència d’un 6% del PIB de finançament, el reforç de les mesures per a l’atenció de la diversitat, la reducció de ràtios, passar a fix la plantilla interina, l’ampliació horària per a les jornades parcials o la defensa del model d’immersió lingüística, són part de la plataforma reivindicativa unitària.

Altres sectors de treballadores i treballadors, com els del servei de menjador, extraescolars i atenció a les necessitats educatives especials, han afegit a més el final del model de subcontractació i la internalització de tots aquests serveis sense els quals l’escola pública simplement no funcionaria.

Les i els estudiants de Contracorrent, al costat de centenars dels nostres companys de secundària i universitat, ens hem solidaritzat amb la vaga, deixant d’assistir a classe i sumant-nos als piquets i manifestacions. Assumim plenament un dels lemes que es repetia en molts dels cartells en les mobilitzacions “les condicions laborals del professorat són les condicions d’aprenentatge de l’alumnat”.

Tres jornades de #vagadocent històrica! ✊🔥
Les estudiants també volem revertir una dècada de retallades!
📣El 29 i 30 totes les organitzacions estudiantils hauríem d'afegir-nos juntes a la vaga! #VagaEnsenyament@CGTEnsenyament @USTECSTEs @COSEducacio @PINDOC_CAT pic.twitter.com/rHBVPMcgFJ

— Contracorrent Catalunya #OrganitzarLaRàbia (@Contrac_Cat) March 17, 2022

Lamentablement els sindicats estudiantils s’han negat a sumar-se a aquests tres dies de vaga. Ni el Sindicat d’Estudiants, ni el Sindicat d’Estudiants dels Paisos Catalans, ni l’Associació d’Estudiants Progressistes van convocar vaga ni han participat de les manifestacions.

En el cas del SEPC, ha optat per una convocatòria de vaga per separat el 23 de març, solament per la defensa de la immersión lingüística, a la qual s’hi ha sumat també el Sindicat d’Estudiants, afegint-li “no a les retallades del govern”. Ens sembla un greu error, que desaprofita la possibilitat de sumar forces i lluitar també per la resta de reivindicacions que són imprescindibles també per garantir un model lingüístic en català de qualitat i no segregador.

Els atacs de la judicatura contra el català impacten en una escola pública afeblida per una dècada de retallades que són també causa del retrocés en l’ús de la nostra llengua com a vehicular. La responsabilitat dels governs pujolistes, processistes i ara el d’ERC-JxCat en aquesta reculada és evident.

D’altres com el Front d’Estudiants, tampoc s’ha sumat a aquestes tres jornades de vaga, ni ho farà a la del 23. Han optat per convocar en solitari una altra jornada un dia després, el 24 de març, aquesta vegada contra les reformes educatives, donant-li especial pes a la LOSU i la LCU.

Quin sentit té aquesta divisió de dies i reivindicacions? Des de Contracorrent donem suport a la jornada de vaga del pròxim 23 i el 24, però ho fem molt críticament respecte a aquest divisionisme i parcel·lació de la lluita que només ens afebleix.

Per això, al mateix temps, fem una crida al Sindicat d’Estudiants, al SEPC, el FdE i l’AEP a que convoquin vaga estudiantil per als pròxims 29 i 30 de març, coincidint amb les dues jornades que queden aquest mes de la gran vaga docent. La consigna d’“obrers i estudiants, units i endavant”, ha de ser més que un càntic.

És hora que tota la comunitat educativa, docents, personal subcontractat, d’administració i serveis, famílies i, per descomptat, les i els estudiants, colpegem junts per a revertir una dècada de retallades, defensar la immersió lingüística i oposar-nos a totes les contrareformes en clau neoliberal, com la universitària, que es pretenen continuar imposant.

És hora que totes les organitzacions estudiantils sumem forces per impulsar assemblees en instituts i facultats i comencem a coordinar-les, perquè aquests dos dies es paralitzi tota l’educació, des de l’educació preinfantil fins a la universitat. Animem també a totes i tots els estudiants a fer-ho en els seus centres d’estudi, i ens posem a la vostra disposició per ajudar en tot el que necessitin.

Et pot interessar: “Si seguim, guanyem”. Com podem aconseguir-ho?