Aquests dimarts, dimecres i dijous hi ha convocada tres jornades de vaga a les escoles i instituts de Catalunya. Seran les primeres jornades d’una vaga de cinc dies a Educació que han convocat els sindicats (USTEC-STEs, UGT, CC.OO, Aspepc-sps, Intersindical, CGT i USOC) pel mes de març.

Entre les seves demandes, s’inclouen punts com un mínim del 6% del PIB per educació, la reversió de les retallades, l’increment del personal d’atenció directa a l’alumnat, la recuperació del poder adquisitiu perdut o l’estabilització real del personal interí. També mostren el seu rebuig al nou calendari escolar “que ha estat la darrera gota” i el nou currículum acadèmic. Alhora, reclamen l’assumpció de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística, així com cobertura legal de tot el personal dels centres en aquest sentit. Per últim, els sindicats exigeixen una negociació real i la dimissió del conseller.

Des de Contracorrent donem tot el nostre suport a aquesta vaga i cridem a mobilitzar-nos en defensa de l’educació pública davant dels atacs que continua patint. Introduir l’assignatura d’emprenedoria a primària mentre a l’ESO es retallen en un 81% les hores de Valors i Filosofia és profunditzar el model neoliberal d’ensenyament. A més, la promoció de centres amb projectes educatius propis tendeix a una singularització que acabarà derivant en més segregació en funció de les especialitats i recursos de cada centre.

La democràcia interna a les escoles i instituts també està desapareguda. En aquest sentit, des de CGT es critica que la LEC (Llei d’Educació Catalana) i els decrets de plantilla i autonomia de centres perquè “donen poder absolut a les direccions”.
No podem oblidar tampoc la precarització del sector públic, on la temporalitat és molt present. En aquest context cal que fem menció a la Llei Iceta que pot fer perdre la feina a un gran nombre de professors i professores interines. Es tracta d’un argument per reduir la temporalitat que recorda al de la Llei Castells, la qual obria la porta a acomiadar el professorat associat de la universitat.

Per últim, l’avançament de l’inici del curs acadèmic no suposa en cap cas una resposta a la conciliació familiar i s’utilitza mediàticament per criticar els i les docents. No obstant, aquesta mesura suposa en realitat la “conciliació empresarial i fa de l’escola un pàrquing”, tal i com senyala Ingrid Chavarria de Ros, Secretària de Gènere de CGT Ensenyament Barcelona.

Com estudiants, la lluita dels treballadors i treballadores de l’educació és també la nostra lluita. Tenir un ensenyament de qualitat lliure dels interessos de les empreses depèn d’unir la nostra força amb el professorat i altres sectors de la comunitat educativa.

Per aquest motiu, des de Contracorrent sortirem a la vaga del 23 de març en rebuig a la sentència contra el català defensant també les demandes de la comunitat educativa de primària i secundària. Perquè som conscients que la dotació de recursos i les condicions de treball adequades en tots els nivells educatius són imprescindibles per garantir una immersió lingüística efectiva i no afavorir la segregació creixent des de fa temps. A més, els fills i filles de la classe treballadora i els sectors populars assistim majoritàriament als centres educatius públics, així que atacar-los representa un atac contra nosaltres.

Entorn d’aquestes lluites cal començar a construir espais d’autoorganització comuns on discutir les nostres reivindicacions i un pla de lluita conjunt per conquerir-les, tot enfrontant el govern de la Generalitat i el govern central que continuen precaritzant i deteriorant l’educació pública mentre beneficien a la concertada (majoritàriament religiosa).

Defensem una educació pública totalment gratuïta en tots els seus nivells, laica, lliure dels interessos del gran capital privat i finançada amb impostos a les grans fortunes i els beneficis empresarials. Perquè l’educació estigui al servei de donar resposta als problemes de la classe treballadora i els sectors populars, reivindiquem el govern dels centres per part del personal docent i no docent juntament amb l’alumnat o els pares, mares i tutors legals segons l’etapa educativa.

Per això, aquests dies també ens mobilitzarem contra la reforma universitària perquè, tot i haver dimitit el ministre Castells, continua present l’amenaça d’una universitat més oberta a les grans empreses, més antidemocràtica, elitista i precaricaritzadora. Ho farem a través de la lluita, doncs sabem que la mobilització és la nostra millor arma. En aquest sentit, continuarem mostrant el nostre rebuig a la Llei de Convivència Universitària de l’ex-ministre d’Unidas Podemos que persegueix la mobilització estudiantil.

La unitat dels i les estudiants amb la classe treballadora és una qüestió de principis per nosaltres perquè representa una aliança estratègica per conquerir els nostres objectius. Volem recuperar la millor tradició del moviment estudiantil unit amb el moviment obrer, impulsant assemblees conjuntes per fusionar les demandes educatives i laborals, però també per discutir la sortida política.