Gènere i sexualitats

VIOLÈNCIA MASCLISTA I ESGLÉSIA

Un sacerdot canari culpa a la mare de les nenes assassinades per haver-se separat

El sacerdot de Gran Canària, Fernando Báez, s'ha fet viral aquests últims dies per l'assenyalament a la mare d'Olivia i Anna, les dues nenes assassinades pel seu pare a Tenerife, com la causant de tal desgràcia.

dimarts 15 de juny| edició del dia

Per a aquest sacerdot la mort de les nenes i la possible mort del seu assassí (possible, perquè encara no es descarten altres escenaris) estarien al mateix nivell, ja que la causant de tal desgràcia seria la mare i exparella per haver-se separat d’ell i haver refet la seva vida.

Sota el nom de Déu i d’una institució històricament repressiva de la dona com és l’Església catòlica, clama al cel i demana “parar les ruptures matrimonials, reforçar la fidelitat i no lliurar els fills d’un pare a un altre” per a així evitar tragèdies com l’ocorreguda.

No seria la primera de les escandaloses declaracions LGBTI-fòbiques i masclistes – fins i tot fent apologia de la violència de gènere- per part d’importants representants de la institució catòlica amb total impunitat. Un reflex de l’estreta relació que continua havent-hi entre l’Església i l’Estat, i de l’enorme influència que continua exercint una institució tan reaccionària en l’Estat Espanyol.

Et pot interessar: De concepcions teòriques i estratègies per a lluitar per una societat no patriarcal

Mentrestant, ens trobem amb un cas brutal de violència masclista a través de la violència vicària, és a dir, atacar a les filles, enteses com una propietat, per a fer sofrir a la seva exparella pel fet de poder estar tenint una vida millor després de la seva relació.

Els sectors més reaccionaris i conservadors parlen d’una violència sense adjectius i es neguen a veure després d’aquests casos com a part d’una violència estructural com la que exerceix el patriarcat. Algunes postures arriben a culpar de la violència masclista a les dones per aguantar menys i valorar amb major assiduïtat la seva llibertat a l’hora de decidir sobre les seves vides.

Les conquestes que permeten aquests canvis es deuen a l’històric moviment de dones, que continua enfrontant les violències masclistes que s’emporten la vida de tantes dones. Ara, després de la pandèmia, això es mostra fins i tot amb major ímpetu per la denominada “ressaca pandèmica”, aquesta que ha portat a moltes dones que han passat aquests mesos de confinament amb les seves parelles a prendre una decisió per a acabar amb el seu sofriment.

Davant la brutalitat d’aquests crims, l’extrema dreta continua instrumentalitzant i aprofitant-se per a defensar amb major ímpetu la presó permanent revisable o la cadena perpètua. Uns certs sectors del moviment feminista també advoquen per augmentar les penes als maltractadors, abusadors i assassins. Però aquesta postura és bastant qüestionable quan pensem a aconseguir la destrucció total d’una societat patriarcal basada en fortes relacions de poder i violències que s’estenen per tota ella, sense ser l’Estat una excepció.

Donar més poder als mecanismes repressors de l’Estat no serà mai la solució. Perquè aquest és el mateix que reprimeix a dones en manifestacions contra la violència de gènere, que expulsa a dones migrants, que deixa actuar i enriquir-se en el seu territori a multinacionals que exploten mà d’obra barata de dones i nenes en països pobres o que tampoc es preocupa per posar els recursos necessaris perquè es pugui exercir el dret a l’avortament amb seguretat i qualitat.

Per tot això, no hem de confiar en l’Estat per a acabar amb aquesta xacra social que és la violència masclista, sinó organitzar-nos dones joves, velles, precàries, parades, solteres, mares, lesbianes, bisexuals… i fer caure al patriarcat amb les nostres pròpies mans.

Et pot interessar: Una onada d’indignació contra la violència masclista: “No són morts, són assassinats”




temes relacionats

Canàries   /    Separació Església i Estat   /    Esglèsia Catòlica   /    Violència cap a les dones   /    Heteropatriarcat   /    Patriarcat   /    Justícia Patriarcal   /    Gènere i sexualitats

Comentaris

Comentar