Ens trobem en un moment de crisi capitalista on la pujada de preus, la congelació dels salaris i la devaluació del poder adquisitiu de les famílies estan a l’ordre de dia. Una situació que es reflexa a la majoria d’aspectes de la nostra vida; l’habitatge no és una excepció, al contrari, el dret a un habitatge digne i assequible per a tothom és un dels drets més vulnerats pel sistema capitalista.

Els darrers anys el dret a l’habitatge ha patit una ofensiva terrible; 2023 s’iniciava amb una pujada dels lloguers a totes les capitals, amb una pujada més gran que la inflació, amb un lloguer mitjà de 2.480€ a Barcelona o de 1.905€ a Madrid. Només al 2021 a Catalunya es van executar 9.398 desnonaments, 41.359 a tot l’Estat espanyol. Una xifra que no s’entén tenint en compte que a l’Estat espanyol hi ha 3,4 milions d’habitatges buits.

Però no només és el dret de l’habitatge el que ha estat greument atacat, sinó que el moviment en defensa d’aquest ha estat criminalitzat i atacat de manera constant pels diferents governs i administracions. Des del 2019 fins al 2020 el moviment per l’habitatge a Catalunya va registrar 86 encausades, 27 casos repressius i la suma de 150 anys de presó entre tots els encausats. Una ofensiva de la Generalitat i els diferents ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que funciona en clau de defensa dels interessos dels grans tenidors, els fons voltors i els bancs, que busquen fer negoci amb l’habitatge i augmentar al màxim els seus beneficis, ja de per si milionaris.

Tenim l’exemple del cas repressiu d’Olzinelles, on es demana a dos militants del moviment de l’habitatge 6 anys de presó a cadascun per participar al moviment de l’habitatge a Sants, a la defensa d’un edifici alliberat. O la Casa Orsola, una finca modernista de principis del segle XX que fa dos anys va ser comprada per Lioness Inversiones SI, que pretén destruir la finca per convertir l’espai en pisos turístics, motiu pel qual no renova els lloguers de les veïnes i pretén fer-les fora quan se’ls acabi el contracte. Les veïnes de la Casa Orsola es neguen a abandonar casa seva, és per això que han convertit la finca de l’Eixample en un símbol de la lluita pel dret a l’habitatge i de resistència en contra de l’especulació.

Davant d’aquesta situació és clara la necessitat d’organitzar-nos per lluitar contra l’especulació i els interessos dels capitalistes, és per això que el passat dissabte 21 de gener el moviment per l’habitatge de l’area metropolitana de Barcelona va convocar un manifestació unitària, sota el lema ‘Ens volen de genolls, ens trobaran dempeus’, per exigir al govern “progressista” i al govern de la Generalitat l’aturada de la repressió cap al moviment per l’habitatge, la retirada de les multes i l’absolució dels encausats.

Una manifestació amb més de 10.000 persones, segons la Comissió Jurídica del Moviment per l’Habitatge, que ha de servir com a exemple per seguir impulsant la lluita organitzada als barris. Ja que encara que en els últims mesos s’ha vist un augment de la repressió per a les que lluiten contra l’especulació als barris, els diferents sindicats i organitzacions responen amb aquesta manifestació, on asseguren que no pararan de defensar els barris i la seva gent. Ja que davant els atacs del capital només queda l’organització i la lluita.

Nosaltres denunciem totalment aquesta repressió que pateix el moviment per l’habitatge, i encara que no sigui una novetat que els militants d’aquest moviment pateixin la repressió per part dels diferents governs que defensen els interessos dels fons voltors, els grans tenidors i els bancs, la situació en els últims mesos s’ha agreujat. En un moment on els lloguers pugen igual que els preus de la compra, on els salaris perden poder adquisitiu i la joventut, les dones i les migrants tenim els curros més precaris, lluitar en contra de l’especulació que ens fa fora dels barris es una necessitat.

Però aquests atacs del capital, i dels governs que defensen els seus interessos, no s’acabaran únicament aconseguint aturar desnonaments o aconseguint renovacions justes de contractes de lloguer. Cal una organització des de la base, on als centres d’estudi, els centres de treball i als barris s’organitzi una resposta, no només per al problema de l’habitatge si no, per canviar aquesta situació d’inflació, de guerra i de precarietat a la que ens trobem.