Societat

SECTOR DEL JOC

Loteria de Nadal: quan l’Estat es converteix en la casa més gran d’apostes

El 22 de desembre es produeix el Sorteig Extraordinari de Nadal del qual participen milions de persones. Quines probabilitats hi ha de guanyar-ho? Quan va sorgir? Quina funció compleix?

Jaime Castán

@JaimeCastanCRT

dimecres 23 de desembre de 2020| edició del dia

Foto: Xarxa de Jóvenexs i Trabajadorxs Precarixs

Aquest dimarts s’ha celebrat de nou el sorteig de “la Grossa” nadalenca, tot un esdeveniment que té en suspens a milions de persones, encara que, com veurem, el gran beneficiat és l’Estat. Cada any cada persona gasta de mitjana entorn de 60-70 euros només en loteria nadalenca, amb bastants diferències segons els territoris, des dels més de 200 euros que es calculen a Sòria, fins a altres regions que no aconsegueixen els quaranta. Es calcula que una mica més del 70% de la població compra números, la qual cosa ens dona una idea de la dimensió del fenomen.

Encara que enguany les xifres de participació baixen per la situació de pandèmia, Loteries i Apostes de l’Estat ha llançat xifres de previsió de vendes per a aquest any de 7.751,8 milions d’euros (gairebé 1505 milions menys que en 2019). D’aquestes xifres, només la loteria de nadal suposa entorn del 30% del total. Per a fer-nos una idea de les xifres, encara amb la baixada en les vendes, és una xifra que supera els 7.330 milions que els Pressupostos de l’Estat del Govern destinaran a la sanitat.
No et tocarà “la Grossa”, però no dubtis que “la Casa sempre guanya”

Tots els anys es comenta les escasses possibilitats de guanyar la loteria, a pesar que la loteria nadalenca té més que altres premis. No obstant això, com en tots els jocs d’atzar, la casa d’apostes sempre gana, en aquest cas, l’Estat.

Els premis s’assignen en el sorteig a un número, d’un total de 100.000 números, els quals cadascun té 172 sèries i cada sèrie consta de deu dècims, per tant, hi ha 1.720 dècims assignats a cada número que hi ha en el bombo de Nadal. El premi “Gros” són quatre milions d’euros, ara bé, assignats a un bitllet, i cada bitllet de la sèrie es divideix en dècims com hem vist. Per tant, un dècim aspira a guanyar com a màxim 400.000 euros, amb una probabilitat d’una entre 100.000 (el 0,001%).

Així, els premis principals tenen possibilitats que són ridícules si es pensen fredament, encara que un de cada sis números rep, almenys, la devolució (quan l’última xifra del número coincideix amb el del premi “Gros”) o premis menors. Un d’aquests premis menors que sol tocar amb més freqüència és “La pedrea”, 1.749 premis de 1.000 euros (100 al dècim), que per probabilitat toca a un número de cada 55.

D’aquesta manera, de les mil milionàries xifres de vendes que cada any obtenen les Loteries i Apostes de l’Estat, un 70% es destina als premis, que com veiem tenen probabilitats irrisòries. El restant 30% es destina les comissions als punts de venda i a despeses d’administració, sent un 22% el que s’ingressa l’Estat. El 2019 aquests ingressos per a Hisenda van suposar 2.440 milions, una mica més de 800 milions de guany només amb el sorteig nadalenc. Un autentico negoci de l’Estat.

La Loteria, una manera de recaptar diners

L’origen de les Loteries i Apostes de l’Estat es troba en el segle XVIII, com una forma més per a recaptar diners. Va ser un segle de creixement dels “Estats moderns”, cada vegada més grans i amb majors despeses militars, la qual cosa feia que, sumat al fet que les privilegiades elits socials i eclesiàstiques no pagaven impostos, es vivia una crisi permanent en la Hisenda pública. Eren les classes populars les que havien de contribuir en solitud al seu sosteniment.

Va ser una època de constants intents “il·lustrats” de reforma de l’hisenda que van continuar durant el segle XIX en el context de les revolucions burgeses i dels processos de construcció dels Estats nacionals. Així, l’Estat va començar a monopolitzar i a posar impostos en activitats “poc nobles”, però que li podrien generar grans ingressos: com el tabac, l’alcohol o les apostes.

D’aquesta manera, trobem un precedent amb la “Loteria Real” de Carles III en 1763, i ja a Cadis en 1811 com a “Loteria Nacional” pròpiament, en plena expansió del liberalisme burgès. Quant al primer sorteig en Nadal, com a part d’aquesta “Loteria Nacional”, va anar en 1818, però només de forma regular a partir de 1839. El nom actual de “Sorteig extraordinari de Nadal” va ser establert en 1897. Durant tot aquest temps i especialment a partir del segle XX van anar apareixent al costat de la “Loteria Nacional” altres jocs com la Travessa o la Bonoloto, fins a arribar en 2004 a una loteria europea: els “Euromilions”.

En síntesi, jocs i apostes que són pràcticament una forma d’ “impost voluntari” que aplica l’Estat a la ciutadania, ja que com en els casinos i salons de joc, l’únic objectiu és obtenir ingressos. No sorprèn que, l’any 2011, en plena crisi econòmica, la loteria de Nadal passés d’expedir 85.000 números als 100.000 actuals, reduint les probabilitats d’encert.

Naturalment, mesures que tenen l’objectiu de continuar carregant el deute públic i la crisi financera de l’Estat en els sectors populars, com ocorre amb els impostos al consum que afecten igual a totes les classes socials, al mateix temps que les grans empreses aconsegueixen evadir els impostos sobre la renda o els beneficis. De nou, els capitalistes privilegiats per la legalitat burgesa aconsegueixen mantenir i reproduir les seves grans fortunes fins a nivells mai vists en la història humana.

La “tradició”, el negoci i la hipocresia nadalenca

L’Anuari del Joc a Espanya 2020 apunta que el motiu majoritari pel qual es participa en el sorteig de Nadal és per costum (un 90%), és tota una “tradició” que ha vingut a normalitzar que l’Estat faci d’un casino gegantesc. De fet, és habitual que el sorteig sigui aprofitat per moltes organitzacions i col·lectius de diferent naturalesa per a treure les seves pròpies loteries i així recaptar una mica de diners. És un moment de l’any que ha adquirit la seva pròpia particularitat.

Al mateix temps, l’esperança de “guanyar la loteria” i “salvar-se”, encara que amb certa distància sarcàstica, també opera com una via de fuita de les frustracions quotidianes, imaginant què es faria amb els diners del premi. Una via d’enriquiment ràpida i fàcil que permeti sortir de la precarietat, la misèria i la frustració. Veient-ho fredament ningú jugaria, perquè és una probabilitat ínfima, però que es recolza en què hi ha poques possibilitats, però que pot tocar un premi important, com el ganxo que utilitzen les escurabutxaques i salons de joc. També el mateix capitalisme es justifica que pots muntar un negoci i enriquir-te des de zero, òbviament amb probabilitats semblants a les de guanyar un premi en la loteria.

El consumisme i el negoci ja formen part d’un Nadal resignificada pel capitalisme, la mateixa loteria és el millor exemple. Des de 1960, Loteries i Apostes de l’Estat tria imatges relacionades amb la religió catòlica per a il·lustrar els seus dècims amb la finalitat de propagar la cultura religiosa, quan justament la religió es va oposar als jocs d’atzar. Amb menors d’edat del Col·legi de Sant Ildefons cantant els premis del que no deixa de ser un joc d’apostes que a més compta amb anuncis nadalencs que el publiciten. No obstant això, ens trobem davant un enorme negoci per a l’Estat.

En el seu conjunt, el sector del joc en 2019 ja va representar el 0,8% del PIB, amb 84.797 persones emprades, de les quals 47.047 corresponen al joc privat, 18.463 a Loteries i Apostes de l’Estat, i 19.287 a l’ONCE. Un sector que no sols és del tot innecessari socialment, sinó que és parasitari dels sous de la classe obrera i els sectors populars, per a benefici de l’Estat, però sobretot per a la patronal del joc. Un negoci que, al cap i a l’últim, només agreuja les penúries de la població mentre alimenta la il·lusió en la salvació individual per un cop de sort.




temes relacionats

Estat espanyol   /    Pobresa   /    Nadal   /    Societat

Comentaris

Comentar